Dimarts passat, dia 20 de juny, va ser el dia internacional de les persones refugiades, i convé recordar que prop de 33 milions de menors formen part d'aquest col·lectiu al món. Ja ens hem saturat d'imatges d'aquest drama humà. Ens recordam d'Aylan Kurdi, aquell nin sirià de tres anys mort a una platja de Turquia que el 3 de setembre del 2015 va aparèixer a tots els mitjans de comunicació i va commoure l'opinió pública mundial posant en evidència una realitat insultantment dramàtica que al primer món es vol ignorar com tantes d'altres, perquè ens mostra de manera massa evident la nostra hipocresia com a societat evolucionada.

Des de llavors ençà hi ha hagut milers de nins i nines morts que no han estat notícia, com sí va ser Aylan. Se'ns vol estalviar patiment i mala consciència, el patiment de ser testimonis de l'horror que nosaltres, com a primer món, hem contribuït a crear. Prop de 96.000 menors no acompanyats varen sol·licitar asil a Europa l'any 2015, i es considera que devers 10.000 nins i nines refugiats han desaparegut del control de les autoritats europees, 5.000 dels quals a Itàlia, d'acord amb les investigacions de l'Europol, menors que queden en mans d'una "infraestructura criminal paneuropea", relativament nova i molt sofisticada, que ha fixat l'objectiu en els menors refugiats, amb fins d'explotació sexual i esclavisme, i que té els epicentres a Hongria i Alemanya, en ple cor d'Europa.

La legislació internacional protegeix els menors i les seves famílies, la seva unitat, el seu reagrupament en cas de persecució i fugida dels conflictes, i estableix amb tota claredat que aquestes persones són subjectes de protecció. En aquests moments, resulta vergonyós com els governs europeus s'estan botant tots els tractats internacionals que han ratificat i incompleixen de manera flagrant les ridícules quotes de refugiats que havien d'acollir, com és el cas del nostre Estat, on només s'ha assolit el 10% de la minsa quota de 17.000 persones refugiades. Tothom s'omple la boca amb els drets de la infància, l'interès superior dels menors, la necessitat que els infants creixin en el seu entorn familiar... Només s'han concedit el 2% de les sol·licituds per mecanismes d'extensió familiar (reagrupament familiar), 327 el darrer any en tot l'Estat. Se sap que el 50% del sirians varen iniciar el seu pelegrinatge de fugida amb l'objectiu de reunir-se amb la família. Explotació sexual infantil, esclavisme infantil, infants sense famílies al cor d'Europa..., tot per la indiferència de la burocràcia, la insolidaritat, l'egoisme i la hipocresia dels governs, no de la seva població, que des de fa anys impulsa tot un moviment solidari de pressió sobre els governs. Una vegada més, triomfa la ignomínia en nom de la seguretat.

L'Oficina de Defensa dels Drets del Menor de Balears vol manifestar la imperiosa necessitat que els governs europeus respectin tots els tractats internacionals subscrits sobre els drets dels infants i la seva aplicació als nins i nines refugiats sense excepció i sense excusa per raons de seguretat o d'un altre tipus.

*Director de l´Oficina de Defensa dels Drets del Menor de Balears