Molta fressa i poca endreça

a) En data de 9 de setembre de 2009 vaig lliurar a la regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística de l´ajuntament de Palma, i a petició seva, un informe sobre el valor patrimonial del monument de sa Feixina. La conclusió: es podia enderrocar per no reunir els valors patrimonials suficients, ja que traslladar- lo semblava força dificultós.

b) Quatre mesos després, el dia 29 de gener de 2010, un decret de batlia acordà "re-contextualitzar" el monument "vist l´informe emès per ... [dos] professors de la UIB", especialistes en Dret. Aquest informe no du data encara que no és lluny del primer, que, momentàniament, es degué traspaperar. Tanmateix, estigué a l´abast dels esmentats professors.

b) Passaren els anys. El tema es tornà a obrir i els comentaris són baldis, si més no perquè a hores d´ara quasi tothom coneix un "monument" que en conjunt havia passat desapercebut.

2. L´informe jurídic del Consell de Mallorca de 6 d´abril de 2017, origen d´aquest escrit.

a) És un informe, com explicita el títol, per proposar la declaració com a Bé Catalogat del "monòlit" de sa Feixina. "S´aprovà", en una conjuntura peculiar, la proppassada setmana en la ponència tècnica de patrimoni del Consell de Mallorca, la mateixa que fa uns mesos havia acordat que no mereixia cap tipus de protecció. Constitueix una més de les fites contra el seu enderrocament. Una fita més en temps de crits i exigències, de qualificatius sobre les excel·lències i la vàlua del monument, de la defensa de la història, al meu parer descontextualitzada, etcètera, etcètera.

b) L´informe consta de 29 atapeïdes pàgines, però sols detallo una de les qüestions que professionalment m´atenyen: "Sobre l´informe... [de la] doctora Catalina Cantarellas [de 09/2009] únicament precisar, des d´un caire estrictament jurídic, que, contràriament al que s´assenyala a l´informe, ni la llei 16/1985 ... [de PHE]... ni la llei 12/1998... [de PHIB], estableixen cap limitació d´antiguitat a l´hora de dur a terme una declaració... de Bé d´Interès Cultural i/o Bé Catalogat" (pàgines 11-12); a sobre inclou una nota a peu de pàgina, amb una cita parcial i errònia, en l´intent de demostrar que vaig afirmar que les dites lleis, amb les oportunes excepcions, fixen una antiguitat de cent anys per a la preservació patrimonial. Es veu que l´escriure fa perdre el llegir.

c) Perquè seguir?. El parer que coincideix amb el propi és fruit d´un "extens i fonamentat dictamen" (pàgina 10). ICOMOS és un "organisme de màxim prestigi internacional" (pàgina 9). "El seu prestigi, nacional i internacional, i la seva objectivitat, estan fora de tota dubte" (pàgina 14), també..., també. Per a aitals afirmacions hagués sigut il·lustratiu comprovar l´ocasional subjectivitat de ICOMOS, o, com a mínim, les eventualitats en què les seves recomanacions s´han desatès/contravingut. Deix de banda, la referència als criteris d´intervenció en un conjunt històric i a la interpretació (?) del contingut de l´ampliació dels límits del Conjunto histórico- artístico de Palma de Mallorca, proposta de l´arquitecte Gabriel Alomar, l´onze de febrer de 1974. Decididament, la lectura no és un art fàcil.

d) Soc conscient que el dit és un poc carregós; a més, a compte de què minúcies com aquesta?. Si ara l´eix giravolta en el feixisme o no del monument; en atacs a "l´esquerra", per obviar termes emprats a la lleugera; en comminacions. I, encara, algú deu haver declarat que el patrimoni no té ideologia!. La bibliografia sobre la matèria i la problemàtica que l´envolta no té cap importància.

Sóc historiadora de l´art a la UIB; en l´àmbit de les humanitats "l´objectivitat" passa per la subjectivitat, que no arbitrarietat (tampoc es tracta de fer un discurs al respecte); es pot errar però no és lícit formular fal·làcies. Mentre, es cataloguen i protegeixen immobles, la qual cosa, genèricament i en gruix, no fa mal. Que des de fa vint anys és un tema menor en comparança amb altres i urgents necessitats, tant se val. Que hi ha diversos tipus de patrimoni, com el documental: arxius de Falange, és negligit. Avui com ahir "indiscutiblemente no es un mundo para vivir en él" (Gil de Biedma a 1961, a Homenatge a Todó, pintor).

(*) Professora d´Història de l´Art a la UIB