El projecte de llei de Pressuposts Generals de l'Estat per a 2017 conté un article que genera molta polèmica: l'article 19, el qual ve a dir, en el seu apartat dos, que el personal funcionari interí podrà ser nomenat per un període màxim de tres anys. Pareix ser, però, que el PP s'ha autoesmenat una esmena que ha presentat a aquesta apartat, per rectificar el que és un despropòsit en l'ocupació pública. Veurem com acaba.

La llei de Pressuposts de l'Estat, amb la seva ingerència sobre la normativa bàsica de funció pública, pretén seguir deixant sense efecte l'articulat de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) pel que fa a la regulació del personal funcionari interí i de les vacants ocupades per aquest personal. Els articles 10.4 i 70 de l'EBEP el que diuen és que una vacant ha de sortir a l'oferta pública de l'any que s'ha generat o a la de l'exercici següent, que aquestes ofertes han de ser anuals, i que s'han d'executar en tres anys. Si això es complís, no hauríem arribat a aquesta situació d'una elevada taxa de temporalitat en l'ocupació pública i de personal interí que fa molts anys que ho és.

Mentrestant i de manera sistemàtica els darrers anys, les lleis de Pressuposts de l'Estat han prohibit fer ofertes públiques d'ocupació i han establert taxes de reposició (percentatge de vacants generades durant un exercici pressupostari que poden sortir a oferta pública) zero o molt minses. No seria més lògic deixar que les Administracions públiques oferissin ("fer oposicions") les vacants que considerassin necessàries i no topassin amb la limitació anual imposada per l'Administració estatal?

De fet, els partits del Govern balear i els que li donen suport (PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Podem i Gent x Formentera) han registrat, de manera unitària, una proposició no de llei al Parlament per instar el Govern de l'Estat a suprimir la taxa de reposició de l'article 19, ja que "limita la capacitat d'actuació de les diferents Administracions públiques respecte a la contractació de personal i l'augment de les plantilles per poder atendre les necessitats de serveis amb una qualitat suficient". També insten l'Estat a suprimir el redactat de l'apartat dos de l'article en qüestió, que limita el nomenament del personal interí a tres anys.

Si es manté el redactat de l'article 19 apartat dos, tots els nomenaments de personal docent interí del mes de setembre d'enguany, que es fan curs per curs, hauran d'incorporar aquesta clàusula dels tres anys.

Crida l'atenció que l'article 19 del projecte de llei de Pressuposts de l'Estat sigui un dels articles que més esmenes ha rebut en el Congrés, i que és l'article que recull l'acord per a la "millora" de l'ocupació pública, que a finals de març signaren el ministre Montoro i els sindicats CC OO, UGT i CSI-F. Les solucions haurien de ser unes altres i haurien de passar per permetre la consolidació de la temporalitat a tots els sectors públics i no només als taxats a l'acord esmentat; així com permetre que sigui cada Administració pública, d'acord amb el seu pressupost i les necessitats dels serveis que presta, que determini els llocs que ofereix per a l'accés a l'ocupació pública i d'acord amb la normativa de l'EBEP.

La mesura per reduir l'ocupació temporal que recull l'acord i l'article 19 del projecte de la llei de Pressuposts de l'Estat, en gran mesura, es veu forçada per "l'estirada d'orelles" que la Unió Europea ha fet a l'Administració estatal, ja sigui via sentències judicials ja sigui via directives. El que s'evidencia és la gestió fraudulenta de l'Administració en matèria de personal.

No només ens preocupa el nombre de places que seran objecte d'aquesta estabilitat laboral sinó com seran els processos selectius de les ofertes d'ocupació corresponents. Volem l'estabilitat d'aquests llocs de treball d'acord amb les circumstàncies del personal que els ocupa. De moment, res hi ha a celebrar.