Al ple del consell escolar de les Illes Balears celebrat el passat 4 d'abril, quedà aprovat per una àmplia i significativa majoria, 33 vots a favor, 9 en contra i una abstenció, el document que el Govern balear va rebre de la plataforma Illes per un Pacte. Un altre guardó que es suma al del premi Ramon Llull de fa poc més d'un mes.

El pacte social per a l'educació, aprovat al CEIB i que ara prosseguirà el seu camí en l'àmbit del Parlament balear, s'ha fet realitat gràcies a la visió, criteris i eixos en què s'ha fonamentat.

Persones, organitzacions, també les sindicals com USO, ANPE, FSIE i Alternativa, entitats, associacions que hi han participat formant part d'Illes per un Pacte i d'altres que han signat el document de pacte o s'hi han adherit; han volgut i han sabut crear un teixit consistent sobre el qual construir un seriós compromís per a la millora del sistema educatiu a les Illes Balears i que s'ha expressat en el document "Pacte per a l'Educació".

El reconeixement de l'existència de la pluralitat a la nostra societat també ha estat un dels criteris que ha fet possible que les dues xarxes, pública i de centres privats d'iniciativa social (concertats), ambdues sostinguts amb fons públics, hagin recorregut un llarg itinerari que ha arribat a bon port. Aquest equilibri no sempre ha estat fàcil ni molt menys gratuït. Tots els implicats han hagut d'ampliar la visió al màxim per veure l'horitzó i no permetre que l'arbre impedís veure el bosc.

Com tot allò que és o ha de ser valuós, s'hi ha posat esment, dedicació en qualitat i temps. Fora improvisacions ni presses. Llargues jornades per a escoltar, dialogar, debatre, cercar junts, sospesar, contrastar i el que calgui per a afrontar els possibles desacords.

La disposició a implicar-se en el que tenim en comú demana dues actituds, la pro activa i l'altra la d'afanyar-se per aconseguir mantenir-se en el sentit del consens. Aquesta darrera no s'ha de confondre amb la que acompanya la negociació. La qualitat en el resultat no és la mateixa en allò que és negocia que en allò que es fruit del consens. En la negociació, els interessos de sector i els posicionaments ideològics solen anar per davant.

L'aposta per un pacte ha girat en tot moment al voltant del gran objectiu de la millora significativa del sistema educatiu a les Illes, i amb ella, la superació del fracàs i abandonament escolar implantant aquelles transformacions conduents a l'èxit escolar. Perquè les evidències empíriques no es poden ignorar, s'han d'assumir.

Una aportació important ha arribat en la concreció d'acords al voltant, entre d'altres, d'eixos transversals com: L'autonomia de centre, la participació i el liderat compartit de tota la comunitat educativa, l'avaluació interna i externa en totes direccions, la potenciació de la dimensió laboral donant-se la mà amb la dimensió professional i viceversa del professorat, un model lingüístic compromès amb la superació de la minorització de la nostra llengua i que promou la seva normalització alhora que té l'objectiu que l'alumnat aconsegueixi una competència similar en les dues llengües oficials en acabar els estudis obligatoris i que també es comuniqui amb llengües estrangeres, i una escolarització més equilibrada que eviti guetos.

S'han donat les primeres passes. Aquest bon començament hauria de facilitar la bona trajectòria per arribar al pacte polític per a l'Educació. La visió, criteris i eixos que han fet possible el pacte en clau social potser siguin elements a tenir en compte pels implicats directes en la consecució del pacte en l'àmbit polític.