Imaginem-nos passejant pel casc antic, pels carrers que estan a l´ombra de la Seu. Aquí i allà anam trobant exemples d´aquests patis tant propis de Palma, entrades a voltes senzilles i d´altres més monumentals que tots coneixem, però al número set del carrer de l´Estudi General, el passejant més atent en trobarà una que li cridarà l´atenció, es tracta de la de l´edifici de la Cambra de Comerç. Un gran espai diàfan, cobert per una placa nervada de formigó vist i una delicada escala al fons, conformen l´entrada a l´edifici, amb un pati enjardinat a un costat on es conserven restes de l´edifici preexistent. A la Guia d´Arquitectura de Palma se´l descriu com una reinterpretació de la tipologia tradicional lluny dels mimetismes tant freqüents i parla d´aquest espai com un dels més interessants construïts a les darrers dècades en el centre històric.
Si sortim del centre i anam cap a l´eixample, per la zona dels instituts, al carrer de Jesús número 10 trobarem un altre edifici que tot i estar actualment molt desfigurat per diversos afegits, també crida l´atenció: la peça original del Col·legi Lluís Vives. Un edifici plantejat, i tornam a citar la Guia, a partir de fer explícit el sistema estructural de pòrtics de formigó amb grans voladissos a sud, formant les passeres d´accés a les aules. Una nova reinterpretació tipològica, en aquest cas de l´Institut Ramon Llull, en clau racionalista.
I ja finalment, si arribam fins a s´Arenal i abandonant la primera línia de mar ens endinsam pels carrers tranquils de la barriada de Sometimes, entre d´altres exemples interessants de cases unifamiliars dels anys seixanta, en trobarem una al carrer Villagarcía de Arosa que tampoc passarà per alt als interessats en l´arquitectura. És una casa d´una sola planta que va mantenir la tanca baixa original de la urbanització i es mostra cap el carrer, aconseguint la privacitat que no li dóna la tanca, amb un frontal llarg de persianes que tanquen la porxada. Una casa organitzada al voltant d´un pati interior que, rere la seva aparença tradicional, planteja una relació entre estar i porxo molt interessant gràcies a l´encert de tancar aquest amb la persiana per defora, aconseguint multiplicar l´espai per estar i matisar la seva relació amb el carrer.
Les tres obres tenen un comú ser de la mateixa època, els anys seixanta-setanta, l´època de l´anomenat boom turístic, que tants pocs exemples de bona arquitectura deixà, a pesar de construir-se moltíssim, i que són del mateix autor, Pere Garau Sagristà (Palma, 1924), a qui molts de nosaltres consideram el millor arquitecte d´aquell moment a Mallorca i que de qualque manera enllaça les generacions posteriors amb l´episodi racionalista dels anys trenta.
Com en tants de casos, la seva obra és molt poc coneguda i la seva difusió ha estat escassa, amb l´excepció de les referències recollides a la Guia d´Arquitectura esmentada i de l´article que li dedicà fa anys la revista D´A en el seu número 8, dues publicacions del nostre Col·legi.
Essent dels millors exemples d´arquitectura contemporània que tenim a Palma i per tant mereixedors de ser considerats part del nostre patrimoni, són obres que encara no compten amb cap grau de protecció i que han tengut una sort diversa en el seu manteniment. En el cas del Lluís Vives, les diferents ampliacions i afegits han acabat desvirtuant molt el projecte original, tot i que la seva força el fa encara identificable. En el de la Cambra de Comerç, una intervenció desafortunada per resoldre l´accessibilitat a l´edifici ha desfigurat l´escala de l´entrada; i en el cas de la Casa a Sometimes, per sort, els seus propietaris la mantenen talment, en una demostració d´estima per la casa que feren construir, però que és impossible saber si això tendrà continuïtat.
Però aquest article, a més de voler convidar a conèixer i valorar aquestes obres representatives de la trajectòria del nostre company Pere Garau, també es vol fer ressò del darrer exemple que ens ha volgut regalar a tots: la donació que va fer fa uns mesos al Col·legi d´Arquitectes del seu arxiu professional, que conté bona part dels seus projectes i també un bon nombre de publicacions de la seva biblioteca personal, així com de la del seu pare, l´arquitecte Carles Garau Tornabells i de la del seu avi, l´enginyer de Camins, Canals i Ports, Pere Garau Cañellas, autor del traçat del tren de Sóller.
Una molt bona notícia i una responsabilitat per al nostre Col·legi, que ara haurà de procedir a la catalogació i inventari de tota aquesta donació, de forma que en un futur pugui estar a l´abast del nostre col·lectiu i dels estudiosos de l´arquitectura en general. Només així podrem pal·liar la indiferència que sovint es té cap el nostre patrimoni arquitectònic recent, documentant-lo i donant-lo a conèixer. I només així també, potenciant aquest coneixement, podrem contribuir a desautoritzar les polèmiques mediàtiques i opinions arbitràries, i a defensar el nostre vertader patrimoni arquitectònic, del qual en són un bon exemple aquestes tres obres de Pere Garau.
