Aprofitant que, lluny del que sol ser habitual, els arxius i la memòria històrica ocupen fulls de diaris, les tècniques de l'ARM ( Arxiu del Regne de Mallorca) -sí, totes som dones- celebrem l'interès de la societat en aquest tema i fem una sèrie d'aclariments pel que afecta a la nostra feina i al centre on treballem per aportar més informació al debat.

L'ARM custodia un important fons històric de documentació especialment de les institucions medievals, també ingressa la documentació de titularitat estatal al nostre territori i és l'arxiu final de la documentació de la comunitat autònoma.

La institució ha tingut i té moltes mancances. Algunes d'elles es van poder pal·liar amb la nova seu. La més evident la manca d'espai, ara podem custodiar fins a 20 km de documents. D'altres no es van preveure amb la suficient antelació que requeria un edifici d'aquestes característiques. Resumint molt la problemàtica: 9 treballadors que al Parcbit ja eren insuficients per a 1.400 m2, ara havien de ser suficients per gairebé 7.000 m2 i inicialment amb un horari més extens d'horabaixa. Així és que a finals del 2014 teníem el buc insígnia del sistema d'arxius nou de trinca, però no hi havia prou mariners i la tecnologia no estava actualitzada.

Els treballadors, perplexes amb el que ens queia al damunt, juntament amb els sindicats (STEI i UGT) i el director general de Cultura Antoni Vera, qui va entendre la problemàtica extensa de l'ARM, arribarem "in extremis" un punt d'encontre que va permetre obrir les portes (veure hemeroteca). Va ser un compromís d'arribar a 13 treballadors, un horari factible amb aquest personal, la creació de borsins d'interinatge per a cobrir places de tècnics i eines informàtiques actualitzades per a poder descriure els fons, és a dir per fer la nostra feina. No hi va haver cap reivindicació salarial.

Passats poc més de dos anys,

Una altra de les problemàtiques endèmiques del centre és l'èxode del seu personal, especialment els que són de l'administració general: administratius, auxiliars administratius i ordenances a qui no compensa un horari que inclou horabaixes i que quan poden accedeixen a altres llocs de treball de l'administració amb un horari de 8 a 15 hores i millor pagats. El resultat és que poques vegades a l'any hi som tots alhora i, per tant, gairebé sempre atenem les nostres obligacions amb menys personal del previst i necessari. Són moltes les discriminacions que patim els funcionaris de l'ARM, tots, tant el de l'administració especial (personal tècnic) i com els de l'administració general. Per començar, mai hi ha hagut una revisió de nivells ni de complements, cosa que altres administracions és una pràctica normalitzada, això fa que els complements que cobrem estiguin en franca discriminació respecte de places igualment d'horari especial del Govern, Consell Insular i amb altres centres de semblants característiques de l'Estat com l'Arxiu del Regne de València o l'Arxiu del Regne de Galícia. Aquesta diferència de sou arriba a ser de més 6.000 euros anuals per un tècnic superior.

A més d'aquestes discriminacions, hi ha d'altres que afecten a la impossibilitat de formació i reciclatge que sol ser els horabaixes i que fa que estem en desavantatge a l'hora de concursar. D'altres situacions en les que històricament hem estat discriminats són respecte de drets reconeguts per llei, com el dret a la conciliació familiar i personal, reduccions de jornades, ordenació jeràrquica o que se'ns reconeguin els complements per horari especial, que una funcionària té assignat i no cobra.

És l'hora de dir que el poder treballar en el que és la nostra vocació, sotmesos a un horari especial no vol dir, a més, que tot s'hi val.

Per altra banda, ens trobem que hi ha un 45% dels fons documentals de l'ARM que no són consultables i un 18% que s'ha de revisar (o sigui, 63% pendent de tractar). Estem parlant de quilòmetres de documents que fa estona que són a l'Arxiu. És responsabilitat de les tècniques fer aquesta feina de tractament de la documentació i a la nova seu de l'ARM s'hi pot posar remei, és una tasca que durarà anys i que és prèvia i imprescindible per a poder arribar a la digitalització. Però hem de menester la col·laboració del personal, administratius i ordenances, que tenen com a prioritat l'atenció a la sala de consulta. Aquest personal ha d'administrar el seu temps per donar servei a aquestes i altres demandes.

El Servei de Riscos Laborals

Millorar la conservació i l'accessibilitat a la documentació custodiada són la nostra responsabilitat, que assumim dia a dia amb passió. Per la qual cosa, ens alegrem de ser notícia i que sigui per un bé de tots.