L'esport és sentiment, és emoció, és passió; té la capacitat de moure masses i és una eina amb un gran potencial per a la transformació social en positiu si es canalitza d'una forma adequada. En Nelson Mandela ja deia que "l'esport té el poder de canviar el món". En aquest sentit, cal destacar els beneficis que pot tenir la pràctica esportiva per a la salut, la qualitat de vida de les persones i la cohesió social. A la Llei de l'Esport de les Illes Balears, a l'article 3, queda molt clara la funció social de l'esport.

Desgraciadament, en moltes ocasions l'esport està regit per uns principis que poc tenen a veure amb la cohesió social. L'esport no deixa de ser un fidel reflex de la nostra societat on pareix que els interessos econòmics estan per sobre de les qüestions morals i on, massa sovint, imperen valors com la competitivitat desmesurada i l'individualisme. En massa ocasions això es tradueix en conductes inacceptables durant els esdeveniments esportius que, paradoxalment, són massa vegades socialment acceptades.

Des de les institucions tenim la responsabilitat de fomentar la vessant més educativa i social de l'esport, i aquesta és una de les nostres prioritats a través de les diferents línies de treball del programa "Posam Valors a l'Esport". Hem impulsat aquest programa conjuntament amb la UIB, els Consells insulars i les federacions esportives per educar en valors els esportistes en edat escolar, tals com la igualtat, la cooperació, el joc net, el respecte, la superació, la humilitat,... Un dels principals punts del programa és la formació dels entrenadors perquè aquests facin pedagogia amb tota la comunitat esportiva, i estam desenvolupant mesures concretes per evitar actituds antiesportives entre el públic.

Conjuntament amb la Federació Balear de Futbol hem treballat per implantar mesures per fomentar l'esportivitat, com per exemple limitar el marcador a una diferència màxima de 10 gols als partits dels més petits per evitar humiliacions o la utilització d'una targeta blanca per valorar les actituds esportives dels jugadors. Les prioritats a les etapes formatives i a l'esport d'elit no han de ser les mateixes; a l'esport de base la competició ha de ser un mitjà per motivar els esportistes, no un fi en si mateix.

Per coherència, un altre dels objectius de legislatura és crear la Comissió contra la Violència a l'Esport prevista a la Llei de l'Esport de les Illes Balears, amb la finalitat de "prevenir qualsevol tipus d'acció o manifestació de violència, racisme o xenofòbia".

També hem creat una àrea de treball d'Esport i Inclusió a la Fundació per a l'Esport Balear per fomentar l'esport per a persones amb capacitats diferents (esport adaptat i inclusiu) i l'esport com a mitjà per lluitar contra l'exclusió social. Amb la Conselleria de Serveis Social, enguany es convocarà per primera vegada una línia d'ajudes en aquest sentit.

A vegades existeixen determinats prejudicis sobre l'activitat física i la deixam en un lloc secundari. Un clar exemple és la poca importància que, generalment, se li dóna a l'Educació Física a les escoles i als Instituts. Un exprofessor de la universitat em deia que si una nina xinesa arriba a Mallorca la primera classe en la qual podrà interactuar amb els companys i rompre les barreres de la comunicació serà precisament la d'Educació Física. No és més que un exemple del potencial social de l'esport que és fonamental fomentar.

*Director general d´Esports i Joventut