Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Tribuna

Com fer retxes dins l'aigua

Les reunions a Madrid per poder convocar més places d´oposicions al sector educatiu

La competència per a determinar quantes places de personal empleat públic es poden treure a oferta pública és exclusiva del govern de l'Estat. Ho regula, anualment, a través de la Llei de Pressupost general de l'Estat en la figura de la "taxa de reposició". El que sí és responsabilitat de les administracions autonòmiques és, d'acord amb la taxa de reposició, acordar i publicar, anualment, l'oferta d'ocupació pública, basada en les places que han quedat vacants l'any anterior (jubilacions, defuncions, excedències). Aquestes són les places que han de ser objecte de convocatòria pública (procés selectiu).

Durant els anys de crisi, aquesta taxa de reposició fixada per l'Estat ha estat zero o molt minsa, amb un petit percentatge del total de les places que havien quedat vacants l'any anterior.

Però enguany s'havien generat unes expectatives de flexibilitzar la taxa de reposició o de no establir-la, per tal de resoldre l'elevat percentatge de temporalitat que s'havia acumulat en les plantilles del personal empleat públic, fruit de la política estatal d'establir durant anys una taxa de reposició zero o molt petita. Aquesta expectativa requeria d'un emparament legal d'àmbit estatal. Aquesta norma legal, en un període políticament "normal", era la llei de pressupost general de l'estat per al 2017, que s'hauria d'haver publicat al BOE a finals del 2016 per entrar en vigor l'1 de gener de 2017. Però aquesta norma legal encara no està aprovada i, per tant, no hi ha cap altra norma que hagi regulat aquest tema de reposició del personal empleat públic.

Si hi hagués hagut voluntat política, s'hagués pogut aprovar un real decret-llei per regular un tema d'interès general com és fer front a l'alt percentatge de temporalitat de llocs de treball dels serveis públics. I des de l'STEI Intersindical, ens agradi o no, no podem exigir més places de les que permet la llei, perquè no tendrien un emparament legal i podrien ser objecte de recurs d'impugnació o anul·lades pel govern estatal.

I reunions n'hi ha hagut a bastament, segons ens informaven des dels departaments de Funció Pública i d'Educació, entre el govern autonòmic i l'estatal. Fins i tot, a finals de gener hi va haver una conferència de presidents de les comunitats autònomes en què un dels punts de l'ordre del dia era la taxa de reposició i l'elevada taxa de temporalitat dels llocs de treball al servei de les administracions públiques, perquè aquest tema afecta tots els territoris i administracions territorials de l'Estat espanyol. També des del govern autonòmic ens transmetien que el més probable seria que es flexibilitzàs el posicionament de l'Estat i es permetés treure més llocs de treball a oferta pública d'ocupació. La darrera reunió, dia 13 de febrer, fou de la consellera Cladera amb la secretària d'Estat de Funció Pública, Elena Collado, a qui va instar a resoldre aquesta situació en el termini d'un mes. Retxes dins l'aigua fins a dia d'avui.

Al sector públic que més ha afectat aquesta desídia ha estat l'educatiu, que té un calendari marcat per als processos selectius ja que, sí o sí, les proves selectives es duen a terme en període no lectiu, des de finals de juny i durant el mes de juliol. Per tant, la convocatòria pública no pot esperar.

Qui ha fallat, el govern de l'Estat per generar falses expectatives o el govern autonòmic per creure i confiar que el govern estatal actuaria amb responsabilitat i s'arribaria a un acord satisfactori?.

El que és clar és que els gestors polítics i, en major mesura per les seves competències, el govern estatal han fallat als sindicats que des de fa temps demanàvem una concreció de les places que es convocarien, i també han fallat a les persones, interines o no, que des de fa temps es preparen per a les oposicions del sector educatiu, ja sigui per estabilitzar la seva situació professional o per aconseguir una ocupació pública. Tot això tenint en compte que fa anys que no hi ha convocatòries d'oferta d'ocupació a les administracions públiques, en general.

I quin ha estat el criteri per distribuir aquestes 257 places per enguany? Cal tenir en compte que moltes comunicats autònomes han decidit no fer convocatòria el 2017. Segons va manifestar el conseller Martí March a la darrera Mesa Sectorial, davant el pobríssim nombre de places que finalment es podien oferir, s'havien prioritzat aquelles places de provisió més difícil, d'una manera especial a les Pitiüses, i també aquelles especialitats docents, la majoria del cos de professorat tècnic de formació professional, que durant uns anys es veuen afectades per una sèrie d'excepcionalitats pel que fa a les titulacions que permeten impartir aquestes matèries concretes.

En tot cas, des de l'STEI Intersindical hem reclamat a la conselleria que es planifiquin amb el màxim rigor les ofertes d'ocupació pública docent per als anys 2017, 2018 i 2019; i que aquestes siguin compatibles amb un doble objectiu: el manteniment dels pactes d'estabilitat i la reducció de l'elevat percentatge de professorat interí a la nostra comunitat autònoma, amb una modificació de la legislació d'accés a la funció pública docent que garanteixi una verdadera consolidació del treball del professorat interí.

*Secretari general de l´STEI Intersindical

Compartir el artículo

stats