El Govern es planteja obrir rutes de transport per autocar entre l'aeroport de Son Sant Joan i determinades poblacions especialment turístiques de Mallorca. Mentre l'objectiu és respondre a una important demanda en temporada alta, aquesta proposta governamental ha rebut el previsible rebuig de les associacions de taxis que fins ara oferien aquest servei directe. Sense entrar en detalls que poden ser sens dubte importants (connectivitat global de la xarxa de transport a nivell de Mallorca, ús de l'estació intermodal, etc.), crec interessant aportar una reflexió al debat en base a dos conceptes econòmics clau: eficiència i distribució de rendes.
Sí, el servei directe amb autobusos és una bona idea, però convé cobrar-lo car, i que les rendes que se'n deriven se les quedin les administracions públiques. Per una banda, sembla clar que en temporada alta el transport per autobús incrementaria l'eficiència: amb un autobús se substituiria el servei que altrament haurien de fer un grapat de taxis. Això tindria innegables avantatges socials en termes de menor contaminació i congestió de carreteres.
Per altra banda, les noves rutes suposarien un menor negoci pels taxis amb la conseqüent pèrdua d'ingressos. Qui se'ls apropiaria aquests menors ingressos dels taxistes? Depèn de la política de preus de les rutes d'autobusos. Si es tracta de preus competitius (baixos), els beneficiaris directes en serien els turistes. Si els preus del transport en autobús fossin, en canvi, relativament alts (però, òbviament, competitius amb els taxis), els beneficiaris en serien els concessionaris de les noves rutes. Quina política convé seguir pel què fa als preus en aquest cas?
En general, la competència genera preus baixos la qual cosa és bona pels consumidors i per la societat en general. Aquest cas és, crec, diferent. Si des del govern es pot dissenyar la política de mobilitat i de transport lligada al turisme, interessa que aquesta sigui eficient, sí, però barata? Falten turistes i per això, a més de millorar el servei, volem baixar el preu? O, en canvi, com a destí turístic, volem oferir un bon i eficient servei, però cobrant-lo car? Aquesta segona crec que és, en el context actual de "saturació turística", la resposta correcta: oferim un bon servei, però cobrem-lo car.
La forma de fer-ho seria subhastar les concessions de les rutes que es considerin convenients i, llavors, deixar que l'empresa d'autobusos guanyadora de la concessió posi el preu que consideri apropiat. Sí, serà un preu alt (tot i que haurà de competir amb altres alternatives, com el taxi), però el servei haurà millorat, i bona part de les rendes lligades al servei se les quedarà l'administració pública, és a dir, la societat en general. De passada, tot i que els taxistes faran front a més competència, tindran marge per a seguir tenint el seu segment de clientela que prefereixi encara un servei més personalitzat que el de l'autobús.
