08 de febrero de 2017
08.02.2017
Tribuna

Sant Pau i els efeminats

08.02.2017 | 00:13
Sant Pau i els efeminats
A la llista dels qui, segons sant Pau, no posseiran el regne del cel, hi figuren, segons algunes traduccions de la primera epístola als Corintis (6:9), els efeminats. Quin sentit devia donar sant Pau al mot? Si el cercam als diccionaris, n´hi trobarem molts. La definició que n´he trobat més encertada és la del Diccionari de l´Institut d´Estudis Catalans. Diu: "Que mostra un caràcter, un aspecte o un comportament generalment atribuït a les dones".

La trob la més encertada perquè, a diferència d´altres definicions, no diu "propi de les dones", sinó "generalment atribuït". I és que, l´opinió del comú al respecte presenta unes diferències molt grans segons les comunitats i les èpoques, diferències que poden afectar qüestions de detall. En posaré uns exemples: Fa unes dècades, entre nosaltres, un home no podia dur cap peça de vestir de color de rosa, que era exclusiu de les dones, no sols entre adults, sinó entre els infants de pit. Els ninets havien de dur els draps de color de cel o, a tot estirar, blancs, que és un color neutre; el rosa era reservat a les nines. Els qui tenim una certa edat hem assistit a un canvi ben radical en l´ús de les arracades. Fins fa unes dècades, només en duien les dones (sí que en duien els corsaris i pirates). Després, alguns homes s´atreviren a posar-se´n, però a una sola orella, i a més molt discretes: una simple anelleta. Els homes que se´n posaven eren mirats amb suspicàcia i classificats com a efeminats (he sentit contar que un aspirant a sacerdot va trobar dificultats perquè l´admetessin en el seminari, perquè duia una arracadeta d´aquestes. No sé com se va resoldre el conflicte). Avui topareu homes ben mascles amb arracades ben ostentoses a cada orella.
Ja veis, doncs, que tot plegat és una qüestió cultural. Però ara ve la pregunta: com decidiran, en el regne del Cel, qui és efeminat i qui no, i per tant si l´han d´admetre?

No insistiré en l´assumpte perquè ja n´han parlat a bastament els qui més hi entenen. Però així mateix voldria notar que em crida l´atenció que, a la llista dels exclosos del regne del Cel, sant Pau només faci menció de les relacions d´homes amb homes i d´una manera tan explícita i, en el text que comentam, no se refereix a les de dones amb dones. Conec la Bíblia només en línies generals, i creia que no contenia res sobre el particular; però hi deu haver estudiosos que en coneixen bé els racons que hi trobarien la condemna pertinent.

A sant Pau no li passa igual que a la reina Victòria d´Anglaterra, que se pensava que l´homosexualitat era només cosa d´homes i no va tenir noves de la de les dones, per cert amb gran sorpresa, fins que ja era d´edat. Unes línies de la Carta als Romans (1:26) demostren que sant Pau n´estava siulat. Per què, doncs, no en parla a la llista d´exclosos del Cel? Ens ho hauria de dir un especialista. Jo pens si podria esser perquè entenia que la relació carnal entre dones, per pures raons tècniques, ha d´esser més superficial que la que se dóna entre homes (qui potest capere, capiat).

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine