La casualitat ha fet coincidir en el temps el debat parlamentari d'esmenes a la totalitat del Projecte de llei dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2017 amb les exhumacions dels cossos dels republicans assassinats l'any 1936 al fossar del cementeri de Porreres. Hi ha fets que marquen una legislatura. A Porreres es parla de dignitat, de la recuperació de la memòria col·lectiva, del respecte i de la reparació d'un greuge històric. De poder tancar, per fi, una ferida que encara sagna vuitanta anys després.

L'equip d'arqueòlegs, antropòlegs i forenses encapçalat pel doctor Francisco Etxeberria ha trobat 55 cossos al fossar. Els historiadors diuen que n'hi ha més. Han estat allà mateix vuitanta anys, tan a prop i tan enfora. Ara la voluntat d'un poble, representat per la constància de Memòria de Mallorca, ha rescatat la veritat. Un clot d'un metre escàs de fondària demostra, per extensió, la mida real del forat social que hem patit a les Balears.

Un forat que ha estat enorme a les llistes d'espera de la sanitat, a les ràtios d'alumnes a les aules de les escoles, al temps de demora per a una plaça residencial de dependència. Forats al mercat laboral, als sectors productius i a les infraestructures bàsiques. Uns forats que determinen el nivell de les necessitats que la nostra societat ens exigeix cobrir. Retorn de drets, de serveis furtats, de prestacions socials. Unes necessitats resumides i condensades en un document que aporta solucions tangibles: els pressuposts del 2017.

Són 4.668,2 milions d'euros, un 10,1 % més que el 2016, la dotació econòmica més important de què ha disposat mai un govern de les Illes Balears. Som davant de l'eina necessària per aprofundir en les polítiques de gir social iniciades el juliol del 2015. Uns pressuposts que alguns han titllat d'expansionistes, i que jo preferesc batiar com a il·lusionadors.

Partim d'una base sòlida. Les Balears tancaran el 2016 amb el creixement del PIB més elevat de tot el seu entorn amb un 4 %, i el 2017 mantindran aquest lideratge en els àmbits espanyol i europeu. Per primer cop en els darrers anys, el deute de les Balears s'ha mantingut estable, amb un imperceptible increment d'un 0,1 % del PIB entre el segon trimestre de 2015 i el de 2016. I pel que fa al dèficit, cal recordar que enguany complirem i acabarem per davall del límit del 0,7 %, pendent encara de l'aprovació del Ministeri d'Hisenda. I aquest marc econòmic, combinat amb una perspectiva prudent de millora dels ingressos, ens atorga crèdit suficient per fer un pressupost raonable i realista, per continuar traçant el full de ruta marcat pels Acords de Governabilitat.

No es tracta només de crear riquesa, sinó de crear-la bé. I de repartir-la millor. Tenim marge de millora per caminar cap a una societat més justa, amb les mateixes oportunitats per a tothom. Potenciant les polítiques socials. Impulsant la transformació del nostre model productiu. I recuperant la inversió per prioritzar les infraestructures de caràcter social, mediambiental i lligades al canvi de model econòmic. I tot això mentre es reforça el paper dels consells insulars que rebran la partida pressupostària més elevada de la història pel seu funcionament ordinari.

Continuam embarcats en la millora del nostre finançament i en la compensació dels costos de la insularitat que ciutadans i empreses de les Balears mereixem. Ho feim tots junts. Però no podem esperar els resultats plegats de mans. Un terç de la nostra població viu al llindar de la pobresa. Necessitam solucions, i han de ser ara.

Mentre no tinguem un sistema de finançament com pertoca, mentre no hàgim assolit el nivell de despesa mitjana per càpita igual que la mitjana d'Espanya i mentre quedi un sol ciutadà per rescatar en aquesta comunitat autònoma, continuarem destinant tots els nostres esforços a pal·liar el forat social. Plantejar-se ara polítiques que propugnen la baixada d'impostos, i una amortització més elevada del deute de la que tenim traçada, sense tocar la despesa social, constitueix un teorema d'impossible solució. Les receptes econòmiques lliberals serien acceptables, si no es tingués en compte que allò que han de resoldre són els problemes de les persones. I no crear-ne de nous.

Aquest Govern és el fruit de la il·lusió col·lectiva que barreja l'esperança per un futur millor amb la ràbia acumulada pel retrocés en drets socials i en prestacions públiques, d'una societat que va ser majoritàriament malmenada per la crisi i per la gestió que els governs de la dreta en varen fer. Ara no pensam recular ni una passa. El Projecte de llei de pressuposts generals de l'any 2017 que debatem al Parlament és la nostra resposta. Si a París, l'any 1968, els estudiants trobaren l'arena de la platja sota les llambordes, a Porreres la dignitat d'un poble era al trespol del cementeri.

*Consellera d´Hisenda i Administracions Públiques. Govern de les Illes Balears