Trampacte?

Durant els darrers llargs quatre anys Escola Catòlica de les Illes Balears, des del Cercle per a l'Educació sorgit i impulsat en l'àmbit del Cercle d'Economia de Mallorca quan n'era president el senyor Alexandre Forcades, ha participat activament en la iniciativa d'arribar a unes bases per a un pacte educatiu. Tal pretensió s'ha vist feta realitat en el document que la Plataforma Illes per un Pacte va entregar al Govern de les Illes Balears.

Des de la nostra associació vàrem valorar molt positivament la impostació i visió donada pel document a qüestions fonamentals com poden ser la complementarietat de les dues xarxes de centres del sistema educatiu, uns de titularitat pública i els altres de titularitat privada tots ells compartint la condició de ser sostinguts amb fons públics; i haver recollit el dret a la lliure elecció de centre entre d'altres.

Aquest 15 de novembre al Ple del Consell Escolar de les Illes Balears, quan es sotmet a aprovació l'informe sobre el projecte d'Ordre de la convocatòria per a l'establiment i la renovació dels concerts educatius a partir del curs acadèmic 2017/18, compareix la sorpresa: Escola Catòlica de les Illes Balears, CECE i els sindicats USO i FSIE, la gran part de la concertada que representa més del 80 per cent de centres concertats de les Illes, vota en contra de l'informe perquè veu ignorades aquelles qüestions fonamentals que sí s'havien recollit al document per al pacte. I la resta de consellers en gran majoria, vota a favor d'un informe que perjudica greument la concertada.

Hi ha preguntes que es fan inevitables. Els compromisos del pacte eren paper banyat? Els assoliments eren sobre tot fruit d'una conjuntura política que ara ja no hi és? O potser no hi ha conviccions prou profundes sobre la presència irreductible del pluralisme a la societat i té raó José M. Alvira secretari general de Escuelas Católicas quan diu: "Me estoy refiriendo, naturalmente, a los autoproclamados defensores de la escuela pública. No nos engañemos: estos grupos no son defensores de la escuela pública, sino de la escuela única. A la escuela pública la queremos defender todos: nuestro país, como cualquier otro civilizado, necesita una buena escuela pública. Nadie discute que el Estado deba garantizar una educación de calidad para todos. Pero algunos quieren que, además de garantizarla, la monopolice, que el Estado se erija en el primer y único agente educativo de niños y jóvenes, olvidando que esa primera responsabilidad les corresponde a los padres y que los distintos colectivos sociales tienen algo que decir y aportar a la misma".

Perquè si és així, sembla que estam davant una manera d'entendre la democràcia basada únicament en un discurs; però que ignora, sempre que no li convé, allò que democràticament s'ha establert a la legislació.

Tenim clar que amb certes concessions atorgades amb l'aprovació d'algunes esmenes, no n'hi ha prou. No té sentit que amb una mà es posi combustible al dipòsit del vehicle mentre amb l'altre es va desmuntant el motor. Com tampoc en té la preocupació per les branques de l'arbre, les principals i les secundàries, i alhora despreocupar-se per la soca i les arrels.

Hi ha molt per parlar i debatre. I millor romandre oberts al diàleg des de la transparència, les dades objectives i lluny de les ocurrències i tòpics. Ara bé, algun dia també haurem de parlar d'una qüestió bàsica que toca d'arrel l'equitat: Què en feim de la considerablement inferior despesa de fons públics que destina l'administració per alumne de la concertada respecte de l'alumne de la pública? El nombre d'ajuts de menjador atorgats per l'administració educativa per a l'alumnat de la concertada converteix en feble l'argument que el considera com a diferent i que per tant no té tanta necessitat.

Certament no és fàcil trobar-s'hi còmode en alguns contextos en els que, almenys una gran part de la concertada, una i altra vegada, ha de topar amb l'apriori (en sentit kantià) que la demonitza. Fins i tot les passes que hem anat donant (Manacor, Inca, sa Pobla, Porreres) per a contribuir a una escolarització més equilibrada, les percebem gens valorades per alguns que no són pocs.

Seguirem treballant amb il·lusió des de cada un dels nostres centres. Aprenent, amb humilitat de les errades i compromesos en la millora constant. El nostre alumnat i famílies s'ho mereixen.

* President d´ECIB (Escola Catòlica de les Illes Balears)