Enguany el PSM-Entesa celebra amb humilitat, amb orgull els seus primers 40 anys d'història. És un moment important per a la reflexió política en clau de balanç: el reconeixement dels èxits, la valoració de la trajectòria col·lectiva, l'agraïment per la feina feta.

Quatre dècades de praxi política concreta en un temps, en un país, ja donen la perspectiva necessària per valorar la lucidesa de la proposta i l'eficàcia del mètode. I aquí és on som: en el moment de fer balanç i de prendre embranzida.

I aquí és on la fugissera línia de l'horitzó la utopia de Galeano, que ens fa avançar, però ens mortifica ens fa posar sempre l'accent en el camí que ens queda per fer, més que en el tram que ja hem superat. D'aquí, l'exigència, la insatisfacció, la frustració... el defalliment?

No seríem justs, però, ni amb els companys ni amb la història, si no fóssim capaços de valorar els avanços incontestables d'aquestes quatre dècades i els èxits rotunds que les avalen.

Basta situar-se en aquella primera i precària reunió del PSI (aviat PSM), el febrer del 1976, per entendre el valuosíssim esforç d'aquells homes i dones, i la magnitud dels canvis que s'han anat succeint des de llavors: només feia tres mesos que Franco era mort; no existia el divorci; només una de cada 10 dones feia feina fora de casa; l'adulteri estava castigat amb penes de presó; el català continuava bandejat de la vida pública i de l'escola; els indrets més emblemàtics de Mallorca estaven amenaçats per macroprojectes d'urbanització; Cabrera era un camp d'entrenament militar; els americans tutelaven l'illa des de dalt del puig Major... Seguim? Segur que no cal.

Des d'aleshores, l'enfilall d'èxits és eloqüent: sa Dragonera, es Trenc, Cabrera, ses Covetes, Mondragó, sa Canova, sa punta de n'Amer, la recepció de TV3, el català a l'escola (8 de cada 10 famílies trien el català com a primera llengua de l'ensenyament; el 81% dels alumnes fan els exàmens de selectivitat en català), més de 100.000 persones al carrer en defensa d'un model educatiu de qualitat i en català... Sempre avançant. Sempre en la direcció correcta. És més que la història d'un èxit. És l'èxit de la història.

Tampoc no seríem justs, però, si obviàssim que darrere de cada èxit hi ha hagut una lluita, sovint complicada. I que les lluites no es guanyen totes soles. Que les coses no "han passat", sinó que hi ha hagut persones homes i dones concrets que han fet que passassin. Persones que de vegades en solitari, sempre contracorrent a cada moment i des de cada racó, han sabut com defensar Mallorca la terra i la gent, i han convertit aquest compromís en una pràctica diària, quotidiana, persistent... invencible. Aquesta és la lliçó de la història.

Més enllà de la reivindicació d'un projecte concret, o d'una efemèride conjuntural, avui temps d'incertesa i de desprestigi, és el moment de reivindicar la política, l'arma de construcció massiva més eficaç per alliberar els pobles la terra i la gent, i defensar-los d'aquells que voldrien que no en féssim, de política.

* Secretària General del PSM-Entesa