L'ajuntament de Calvià ha sol·licitat al Govern balear la declaració de parc natural de la zona terrestre de cala Figuera-Refaubetx, que compta amb grans valors naturals i culturals. La proposta per sol·licitar la declaració com a parc natural inclou com a elements destacats: I) el patrimoni biòtic (vegetació, flora, fauna i hàbitats d´interès), II) el patrimoni històric, III) el patrimoni paisatgístic. A més d´aquests importants valors naturals i culturals, l´ajuntament ha tingut en compte, per a la sol·licitud de protecció, les amenaces, l´alta fragilitat i vulnerabilitat d´aquesta zona.
Tot i que l´actual legislació i directius sobre biodiversitat fan referència a que aquesta ha d´incloure també la geodiversitat, la proposta de l´ajuntament no contempla en cap cas l´alt valor del patrimoni geològic de la zona. El patrimoni geològic està constituït pel conjunt de recursos naturals geològics de valor científic, cultural i/o educatiu, ja siguin formacions i estructures geològiques, formes del terreny, minerals, roques, fòssils, sòls o altres manifestacions geològiques que ens permeten conèixer, estudiar i interpretar: a) l´origen i evolució de la Terra, b) els processos que l´han modelada, c) els climes i paisatges del passat i present i d) l´origen i evolució de la vida (llei nacional 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat).
El patrimoni geològic forma part del patrimoni natural que cal conservar, ja sigui mitjançant mesures de protecció i/o propostes en pro l´ensenyament i/o difusió del coneixement. La llei 42/2007 del patrimoni natural i de la biodiversitat, indica expressament que la protecció de la geodiversitat és un deure de les administracions públiques. També, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), la major xarxa mediambiental del món, exhorta a les administracions a prendre en consideració la part no biològica de la diversitat natural, reconeixent les temàtiques de la geoconservació i les mesures necessàries per una adient gestió i conservació del patrimoni geològic i la geodiversitat, tant en la seva vessant immoble com moble (congressos mundials de la naturalesa de Jeju 2012 i Hawaii 2016).
Un dels principals problemes als que s´enfronta la geoconservació és l´excessiu desconeixement que existeix a la nostra societat sobre els processos geològics i els seus resultats, fins el punt d´ignorar la seva relació amb la biodiversitat, o el seu valor com a part del patrimoni natural. La marginació del patrimoni geològic en relació a altres tipus de patrimoni, com pugui ésser la conservació de la natura biòtica (fauna/flora) o el patrimoni històric-cultural, té el seu principal origen en la incultura científica en general, i el desconeixement de les Ciències de la Terra en particular, tant per part dels gestors (administració) i com de la població en general (no es pot estimar el que no es coneix).
El cas de la de declaració de parc natural de la zona terrestre de cala Figuera-Refaubetx sol·licitada per de l´ajuntament de Calvià, constitueix un clar exemple de l´actual oblit i/o marginació soferta pel patrimoni geològic de Mallorca.
La geologia de la zona del Banc d´Eivissa-es Refaubetx-cala Figuera (Calvià) han estat estudiada per diferents autors com Muntaner (1957), Solé-Sabarís (1962), Rosselló i Cuerda (1973), Cuerda (1975), Butzer (1975), Pomar et al. (1983), González-Hernández et al. (2000) i Morey i Ripoll (2009) entre d´altres. Per altre part, una recent tesi doctoral (Mas, 2015) proporciona una completa revisió estratigràfica i geològica de la zona, posant en valor i relacionant el registre existent als penya-segats amb la crisi de salinitat messiniana, que va provocar l´evaporació de la Mediterrània ara fa entre 6-5 milions d´anys.
*Doctor en Geografía
