En aquests dies de festejar la cultura jueva, voldria recordar un gest històric. Històric no vol dir que sigui d´aquells que passen als anals de la història amb lletres grosses, com els grans personatges, sinó que afecten al més pregon de la història, a èpoques i actituds representatives i caracteritzades de la història. Walter Benjamin ens canvià els ulls per mirar la història d´una altra manera. Deia que la tasca "d´articular el passat històricament no significa reconèixer-lo ´tal com pròpiament va ser´", sinó que consisteix en "apoderar-se d´un record que llampegueja a l´instant del perill". Per això posa com a model d´historiador el cronista, "que refereix els esdeveniments sense distingir entre grans i petits", sinó tenint en compte que "la veritat de res d´allò que s´ha esdevingut s´ha de donar per perdut per a la història" i sobretot tenint en compte que qualsevol instant pot ser la porta de l´entrada del messies i la redempció que porta.
L´ocasió d´aquest escrit és un gest senzill, però amb molta càrrega simbòlica. El fet és el següent. Els descendents de monsenyor Josep Tarongí Cortés (1847-1890) han fet donació a la Seu d´un retrat del seu avantpassat. El retrat és obra de Ricard Carlotta Miró (1837-1912), pintor, que es consolidà com un dels millors retratistes de finals del segle XIX i principis del XX, com ho manifesta el fet d´haver pintat les personalitats més rellevants del seu temps.
El retratat és monsenyor Tarongí, prevere i escriptor mallorquí. En el camp de la literatura fou un destacat propulsor del moviment literari de la Renaixença i un diligent defensor de la unitat de la llengua catalana. Però és conegut sobretot per una "agra polèmica mantinguda amb un altre prevere mallorquí, monsenyor Miquel Maura Montaner", defensant l´ètnia xueta, polèmica recollida a Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca. Polémica contra las preocupaciones de clase. Capítulos para la historia del pueblo balear (1877). Aquest llibre fou reimprès per Lleonard Muntaner gairebé cent anys després, el 1984, el qual li afegí un bon estudi preliminar. A més de la dura crítica a la marginació que patien els xuetes, aquest escrit provocà controvèrsies a Mallorca i a la península, donant a conèixer un problema, desconegut a altres indrets i que afavorí adhesions a la causa xueta. Aquesta controvèrsia fou recollida a Inicio de la prensa española sobre la cuestión social mallorquina y sobre el libro de polémica titulado Estado religioso y social de la isla de Mallorca.
Hi ha encara un detall que dóna més simbolisme a aquest gest. Monsenyor Tarongí feu oposicions a canonge a Menorca i a Mallorca, però només ho aconseguí a El Sacromonte (Granada). Aquest retrat ve a enriquir el dipòsit del museu catedralici amb el retrat d´una figura rellevant, tant en el món eclesiàstic com en el cultural. Però sobretot en aquesta donació és fàcil d´entendre que no s´hi vegi només (que ja és molt) un gest de generositat, sinó un gest de reparació i reconciliació: la donació i la recepció del retrat és com si integràssim entre els nostres avantpassats un que en fou exclòs. Així ho percebé de tot d´una el capítol actual de Canonges, Per part del capítol doncs un doble motiu d´agraïment a la família que ha tingut una iniciativa tan generosa i fraterna, ens ha permès de rebre entre nosaltres, encara que sigui a través del seu retrat, una figura ben representativa de l´exclusió soferta i que ara ho és d´una càlida abraçada.
Aquest retrat ens fa present el record d´una exclusió, que a l´instant del perill de tantes exclusions, el seu record llampegueja avisant-nos del perill i d´allò que no es pot repetir, d´aquesta manera ens dóna la bona direcció de l´acolliment i la fraternitat. Amb l´exposició d´aquest retrat el Museu Diocesà ha inaugurat una nova iniciativa: donar a conèixer obres singulars, que estaran exposades un temps limitat, que volem que serveixin per posar el focus sobre un autor o sobre un tema o una època. Aquest retrat es pot visitar al Museu Diocesà fins a finals d´octubre.
* Director del Museu Diocesà
