La Universitat i la llei d'igualtat de dones i homes

no ha desaparegut de l'àmbit educatiu, sinò que ha esdevingut invisible"

Marina Subirats

Estan socialment acceptats com a principis programàtics, primer, que la universitat té la missió de transferir a la societat coneixement i també valors, i en especial els que contribueixen a superar les desigualtats que condicionen greument la llibertat de moltes persones; segon, que incorporar el valor de la igualtat entre dones i homes en tot el sistema educatiu és la millor estratègia per impulsar la transformació social i modificar les estructures sexistes i discriminatòries que perjudiquen la vida de tantes dones i en general la de tota la ciutadania.

És cert que formalment la UIB té establert als estatuts que ha de garantir que no es produeixi cap discriminació per raons de naixement, raça, gènere o religió, que ha de promoure la igualtat d'oportunitats, que un principi d'actuació és la igualtat de tots els membres de la comunitat universitària, que no poden ser objecte de cap discriminació, i que la seva normativa electoral ha de propiciar que als òrgans col·legiats hi hagi una presència equilibrada entre homes i dones.

A partir de la segona meitat del segle XX, el fenomen més destacat de la universitat ha estat la superioritat numèrica de les dones, que ha significat una vertadera inversió estructural i també la superioritat del rendiment als estudis. Tot i ser tantes i les més ben preparades acadèmicament, el diagnòstic que l'any 2013 va fer l'Oficina d'Igualtat de la mateixa UIB, dirigida per la professora Esperança Bosch Fiol, és preocupant i, d'altra banda, il·lustratiu de la distància entre la realitat i els textos normatius:

1. El percentatge de dones catedràtiques, un 21%, és inferior al de l'Estat, un 22,5%.

2. En relació amb l'alumnat, hi ha quatre departaments molt feminitzats: Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica; Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació; Infermeria i Fisioteràpia; i Biologia Fonamental i Ciències de la Salut.

3. Hi ha tres departaments amb poca presència de dones: Física; Ciències de la Terra; i Ciències Matemàtiques i Informàtica. Globalment el percentatge de dones als estudis més tecnològics se situa per davall del 15%.

4. Els grups de recerca estan equilibrats, però en canvi els homes són, en més d'un 60% dels casos, els investigadors principals.

5. En projectes europeus, les dones just representen el 16,7%.

6. Per contra, les dones són el 64% del personal administratiu.

7. Als òrgans col·legiats actualment, i segons la llei (no més del 60% i no menys del 40%), a la majoria hi ha una composició equilibrada, si bé hi ha més homes que dones. Per exemple, al Consell Social les dones som el 41%.

La conclusió és que les trajectòries acadèmiques i laborals estan condicionades per la variable sexe. Com afirma un estudi de la Xarxa Vives d'Universitats fet amb la Fundació Jaume Bofill i publicat el passat mes d'abril: "Les dones estudien més i millor, però estudien carreres amb menys prestigi, i, a mesura que avancen en el cicle vital, tenen dificultats afegides relacionades amb les responsabilitats domèstiques que competeixen amb els estudis en els nivells més alts de la carrera acadèmica i, finalment obtenen pitjors resultats a nivell laboral".

Ara, amb l'aprovació de la llei d'igualtat de dones i homes, la UIB té un instrument més per tenir el paper rellevant i exemplar que li correspon per reduir la desigualtat, clau de volta per a una societat més cohesionada i justa, i desafiar una realitat que sembla que s'imposa com a òbvia, on les dones són silenciades, ignorades i, el que és més greu, ferides i assassinades. S'obre un període d'estudi de la llei, de fer-la nostra i de posar en marxa els mecanismes que la faran efectiva i transformadora.

A la UIB li correspon ara decidir com pot traslladar al seu àmbit disposicions generals com, entre d'altres: garantir una orientació acadèmica i professional no esbiaxada pel gènere, integrar el saber de les dones i la seva contribució social i històrica i prevenir les conductes violentes, especialment de violència masclista. També ha de fer un ús no sexista del llenguatge i ha de garantir en les imatges o les representacions la presèncìa equilibrada i no estereotipada de dones i homes.

A més, té unes obligacions pròpies, que figuren a l'article 30 de la llei, que implica arbitrar immediatament mesures per:

-Fer real la conciliació per afavorir la promoció professional i la formació permanent de tot el personal.

-Incloure competències en matèria d'igualtat entre dones i homes en els plans d'estudis dels diversos ensenyaments.

-Arribar a una representació equilibrada entre dones i homes en la composció dels òrgans col·legiats i en les diverses comissions de selecció i avaluació, a més de fomentar la creació d'unitats d'igualtat.

-Reconèixer els estudis de gènere com a mèrit en els processos d'avaluació.

-Impulsar la presència equilibrada de dones i homes en els grups d'investigació.

-Incloure en les convocatòries d'ajuts i subvencions per al sistema de recerca de Balears, com a criteri de desempat, la valoració especial dels projectes liderats per dones en els àmbits científics en què estan infrarepresentades, i també dels que presentin grups de recerca amb presència equilibrada de dones i homes.

-Promoure i fomentar la investigació sobre les dones i donar suport als projectes que promoguin la igualtat de dones i homes i als que plantegin mesures destinades a comprendre i eradicar la discriminació de les dones.

-Incloure competències sobre la salut de les dones i sobre l'enfocament de gènere en els plans d'estudis dels ensenyaments de grau de l'àmbit sanitari. Amb el començament dels estudis de Medicina el curs que ve, hi ha una primera oportunitat de materialitzar aquesta obligació.

Des del Consell Social farem feina, dins i més enllà de les nostres funcions legals, per fer el pas de la retòrica als fets, en tot allò referent al compromís real de la nostra universitat amb el valor de la igualtat i el de la no-discriminació.

* Presidenta del Consell Social de la UIB