En aquesta permanent campanya electoral en la qual ens ha tocat viure, el president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, no perd ocasió per treure pit sobre la seva suposada brillant execució política en matèria de creació d'ocupació. Tant és així que el PP no s'està de prometre la creació de dos milions de llocs de treball durant la pròxima legislatura si Rajoy continua com a president del Govern.
Que en els últims quatre anys i escaig de govern del PP s'hagi creat ocupació és, en el millor dels casos, únicament una veritat estadística. Però allò cert és que aquesta millorança de les estadístiques del mercat laboral no es correspon amb una millor percepció de la població en relació a la situació laboral de la gent. Si fem cas als baròmetres del CIS, resulta que, amb molta diferència, l'atur segueix sent el principal problema que existeix a Espanya. Però més clarificador encara és fixar-se que, en el baròmetre del CIS de novembre de 2011, el 36.4% de les persones enquestades manifestava que l'atur era el problema que personalment més els afectava, mentre que en el baròmetre del passat mes de maig ja són el 44.2% les persones a les quals els afecta personalment el problema de l'atur. És a dir, d'ençà que Mariano Rajoy governa, hi ha un 7.8% més de gent que sofreix en les seves carns o en les seves llars el problema de l'atur. Pel que fa a les Illes Balears, el recentment presentat núm. 300 de Quaderns Gadeso il·lustra del constant creixement de la preocupació ciutadana illenca per l'atur i la inestabilitat laboral.
A la vista d'aquests estudis demoscòpics, sembla escaient la següent pregunta: Com és possible que la ciutadania no percebi la millora que reflecteixen les principals i més usades estadístiques oficials per mesurar l'ocupació i l'atur? Una possible resposta està en la mateixa naturalesa i metodologia de les xifres com ara les d'Atur Registrat, Afiliacions a la Seguretat Social, i Enquesta de Població Activa (EPA). Val a dir, d'entrada, que les dues primeres procedeixen de registres administratius que tenen altres funcions principals que les estadístiques, i que la EPA té, en un model laboral que ha convertit la precarietat (temporalitat i parcialitat) en norma, unes evidents limitacions per mesurar l'ocupació que realment existeix i que és socialment inclusiva.
Cal tenir en compte que el fitxer d' Atur Registrat està regulat per l'Ordre Ministerial d'11 de març de 1985 (BOE de 14/3/85) que, per una banda, exclou moltes situacions d'atur, com ara, les persones contractades com a Fixes Discontinues en els períodes de no activitat, les aturades assistents a cursos de Formació Professional Ocupacional, les perceptores de prestacions per desocupació que participen en treballs de Col·laboració Social, etc.; i que, per una altra banda i més important, és un registre obsolet que es correspon a una època de monopoli públic en la intermediació laboral. Avui les persones que necessiten i cerquen treball remunerat ho fan molt majoritàriament als portals digitals i sistemes privatitzats de cerca d'ocupació; bona part no han estat mai inscrites en el SOIB; i una altra part deixen d'estar-hi en finalitzar les seves prestacions per desocupació. Potser, però, el més curiós és l'entestament a assimilar mimèticament la xifra mitjana d'Afiliacions a la Seguretat Social amb persones que estan treballant. Tant se val que a les notes metodològiques per interpretar aquest registre es pugui llegir: "...ha d'indicar-se que el nombre d'afiliats no es correspon necessàriament amb el de treballadors, sinó amb el de situacions que generen obligació de cotitzar; és a dir, la mateixa persona es comptabilitza tantes vegades com a situacions de cotització tingui...". Per tant, a tall d'exemple, les persones que per aconseguir un salari que no arriba de mileurista han d'acumular dos i tres contractes amb diferents empreses subcontractistes d'AENA, es comptabilitzen com dues o tres persones treballant.
Em diran que, malgrat tot, l'EPA també reflecteix un augment del nombre de Població Ocupada, però és imprescindible prendre en consideració que, metodològicament, aquesta enquesta inclou com persones ocupades aquelles que "hagin treballat, fins i tot de forma esporàdica o ocasional, almenys una hora". En un context d'impressionant estirabot de les relacions laborals de molt curta durada i parcials (al conjunt de l'Estat Espanyol cada mes es registra una mitjana de 400.000 contractes d'una durada inferior a la setmana, la majoria dels quals són de jornada parcial), cal analitzar no tan sols el nombre de la Població Ocupada, sinó la qualitat i dignitat de l'ocupació.
En conclusió, el fet que segons el CIS els problemes relacionats amb la qualitat de l'ocupació s'hagin més que triplicat reflecteix millor el balanç d'aquests gairebé quatre anys i mig de Govern espanyol del PP. Si els compromisos electorals no inclouen una pujada substancial del Salari Mínim, i la derogació de la Reforma Laboral de 2012, el que s'està oferint és subocupació o, altrament dit, pobresa laboral a l'engròs.
* Analista sociolaboral
