Sí, enguany creixerà molt el volum de turistes i l'ocupació a Balears. Però insistim, encegats, sense cap esmena, en el model econòmic i turístic de sempre, volum i quantitat, i no qualitat, del turisme i dels llocs de treball creats. Persistim en el model de creixement que ja hem experimentat anteriorment i en podem per tant preveure les conseqüències. Ho explica molt bé en Miquel Puig en el seu excel·lent llibre Un bon país no és un país low-cost. Per veure cap on anem un pic més, mirem què va passar a principis de l'actual segle, del 2000 al 2007, just abans de la crisi econòmica, en ple creixement econòmic, amb el mateix model turístic en que seguim immersos.
De l'any 2000 al 2007 (abans de la crisi), anys en els que va augmentar molt el nombre de turistes i de llocs de treball, mirem què va passar amb la productivitat i amb el PIB per càpita a Balears (sí, el PIB per càpita és una manera limitada i reduïda de mesurar el benestar, però és una vàlida primera aproximació per la crítica que formularem). El PIB per càpita va minvar a Balears, del 2000 al 2007, en ple creixement econòmic; és a dir, el que es produïa per persona a les Illes va minvar durant el millors anys de creixement econòmic. I és bo d'entendre que una reducció del PIB per càpita va inexorablement lligada a una reducció del benestar dels illencs.
A què es deu aquesta reducció del PIB per càpita i de la productivitat a Balears? Per què en un moment de creixement econòmic, de gran afluència de turistes, el PIB per càpita minva? La clau és la creació de llocs de treball poc qualificats, amb baixos salaris, lligats per tant a un producte turístic de poca qualitat i de baix preu. Mirem, un pic més, les dades: mentre la població ocupada el setembre de 2002 era de 433.000 persones, el 2007 va passar a ser de 526.000 (i el 2015 ja és de 555.000). El problema de l'atur a Balears clarament no és un problema de poca creació de llocs de treball. Se n'han creat molts. Massa, de fet.
El problema és l'excessiva creació de llocs de treball poc qualificats, de salaris baixos, i de baixa productivitat. Molts dels llocs de treball creats són d'immigrants, espanyols o de fora d'Espanya, que venen a fer feina a llocs de treball que paguen sous baixos. I el model turístic actual també implica, com bé sabem, abandonament escolar de molts joves balears que deixen els estudis, accedint a aquests llocs de treball poc qualificats, poc productius i de baixos salaris. Sovint aquests dies sentim crides a què pugin els salaris; com és, donada la 'bona temporada' turística, si més no en termes d'afluència de turistes i d'ocupació, que no pugen els salaris? Doncs bàsicament perquè l'oferta de treball poc qualificat és enorme, comptant tant amb els treballadors aturats a Balears, com també amb la gent que ve de fora a cercar feina.
Aquest és doncs el model econòmic i turístic amb el que seguim, que dóna bons resultats en termes de volum, aprofitant la mala conjuntura de destins competidors de Balears. Però és un model que no millora el benestar dels illencs. És un model que afavoreix l'abandonament escolar, que no incita a la formació dels nostres joves. És un model que no permet mantenir l'Estat del benestar: llocs de treball poc qualificats amb salaris baixos no permeten finançar la sanitat i l'escola. I finalment, és un model que fa malbé l'entorn i el medi ambient, aspecte clau si volem sostenir el producte turístic, el d'avui i el del nostre futur. És per tot això que creiem que la conjuntura que afavoreix a Balears com a destí turístic no només es desaprofita, sinó que ens empeny un cop més a seguir un camí nociu.
Què cal fer davant de tot això? La resposta, diu tothom, és impulsar la productivitat, innovar, millorar la formació, apostar per la innovació, fomentar institucions que funcionin, i un llarg etcètera. Tot això és el que volem aconseguir, però no ens indica com encarar l'arrel del problema. Com saben els bons directius d'empresa, tenir una estratègia vol dir, entre d'altres coses, renunciar. En el cas de Balears com a destí turístic, la tria és entre quantitat i qualitat, tant pel què fa al negoci, com als llocs de treball. Si no triem la qualitat, renunciant explícitament a la quantitat, seguirà produint-se la creació excessiva de llocs de treball poc qualificats, de baixa productivitat i de baixos salaris.
I quines mesures es poden adoptar per modificar el model econòmic i turístic de Balears, perquè augmenti la qualitat enlloc de la quantitat? En Miquel Puig, en el seu llibre, proposa que s'apugi el salari mínim. A Balears dues mesures addicionals que es poden emprar són l'impost turístic, i el control de l'oferta turística. De totes tres opcions en parlarem en un proper article.
