Avui en dia tothom parla de la importància de col·laborar, de cooperar per competir. De fet, ja ens hem inventat el terme 'coopetir'. Però una cosa és parlar-ne i l'altra fer-ho. Per això, la història de la Vespapp és un cas d'èxit que mereix contar-se.

La Vespapp no és més que una aplicació per a mòbils i per a web que pot ajudar a detectar la vespa asiàtica, una espècie invasora que va arribar l'any passat a Mallorca i que, si no s'eradica enguany, possiblement ja no es podrà fer mai. L'impacte d'aquesta vespa sobre les nostres abelles pot ser molt important, tant des del punt de vista econòmic al sector apícola com de desequilibri de l'ecosistema per la pèrdua de pol·linitizadors. No ho havia dit: aquesta vespa caça abelles per alimentar les seves cries!

La Vespapp, com a aplicació, no fa res de l'altre món. Això sí, fa exactament el que ha de fer i ho fa molt bé. Però en realitat és la història de la seva elaboració el que resulta destacable.

Na Mar, jove doctora del laboratori de zoologia de la UIB, va pensar que una aplicació informàtica la podria ajudar a detectar la vespa que amenaçava "les seves abelles" i va travessar el carrer del campus per anar a veure els companys de l'Escola Politècnica Superior. En Carlos, jove doctor enginyer en informàtica, no només es va interessar per la col·laboració sinó que va pensar que hi podrien participar els seus estudiants.

No hi havia temps a perdre. Alguns mesos més tard, les vespes obreres haurien nascut i començarien a caçar abelles. I si s'organitzava una hackató solidària? En un parell de dies es podria tenir feta la base de l'aplicació programada. Però s'hauria de fer en cap de setmana. Calia una sala amb ordinadors i programadors professionals per ajudar els estudiants. Habitissimo, una de les empreses que més col·laboren amb la UIB, es va oferir a ajudar. Posaven les instal·lacions i els programadors. Només faltaven els alumnes, i ni més ni menys que setze varen respondre a la convocatòria de na Mar i en Carlos. No hi havia qualificacions. Ni doblers. Es tractava d'aprendre a programar, de la mà dels professionals d'Habitissimo, fent una aplicació per detectar espècies exòtiques invasores. En un cap de setmana, això sí, dormint poc perquè és complicat enviar a dormir en dissabte un grup d'estudiants engrescats en un projecte solidari, es va tenir programada la primera part de l'aplicació.

Ara faltava acabar l'obra. No podia acabar sent només un projecte solidari o educatiu. Tres dels estudiants varen ser contractats com a becaris gràcies a la càtedra Santander mentre es resolia una convocatòria d'accions especials de la direcció general d'Innovació i Recerca a la qual na Mar havia presentat una proposta. I l'aplicació es va acabar. És completament funcional i es podrà millorar, provar i mantenir durant un temps gràcies als fons públics de recerca i l'interès de conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

La nostra història és de col·laboració entre professors i estudiants, de finançament publicoprivat, de cooperació multidisciplinària, de vinculació entre empresa i universitat, de cooperació transversal a l'Administració. Un grup d'estudiants universitaris, encapçalats per joves investigadors de la UIB, amb la contribució d'empreses amb responsabilitat social, han desenvolupat de forma eficient una eina efectiva, per ajudar l'Administració pública a resoldre un problema de tots. Ara només falta l'ajuda dels ciutadans que l'han de fer servir per ajudar a detectar la vespa. Els mitjans de comunicació, per l'interès que varen mostrar el dia de la presentació, segur que ajudaran perquè això sigui així.

*Vicerector d´Innovació de la UIB