La fermesa del Govern en la defensa dels plantejaments propis ha estat clau pel desbloqueig de 257 milions d´euros de l´import del primer trimestre del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), i 28 milions més corresponents al mes d´abril, aquesta setmana. El pla d´ajust que ha acabat acceptant el ministeri d´Hisenda i Administracions Públiques no inclou ni bloquejos ni retallades en el pressupost 2016, com ens havia exigit per carta el ministre Montoro de manera injustificada i injusta.

El desbloqueig del FLA palesa per damunt de tot la solvència de la gestió financera i pressupostària d´aquest Govern en els seus primers deu mesos de vida. Fa pocs dies un informe de l´Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, l´AIReF, ha avalat explícitament la credibilitat del Govern i del pressupost de 2016. I això inclús abans de conèixer la voluntat del Govern central de flexibilitzar aquest límit amb quatre dècimes addicionals per enguany. Un nou paquet de mesures del ministeri que inclou la nova senda d´objectius d´estabilitat fins a 2019, a la qual ens hem oposat al darrer Consell de Política Fiscal i Financera, per ser injusta i poc equitativa per les comunitats autònomes.

El ministre Montoro ens ha responsabilitzat de l´incompliment del límit de dèficit de 2015. Però altrament és Montoro qui dos anys després d´haver caducat, encara no ha iniciat la negociació d´un nou sistema de finançament per les comunitats autónomes. I a conseqüència d´aquesta omissió, també el ministre d´Hisenda hauria de respondre per haver creat un pervers mecanisme de finançament per les comunitats, que en realitat esdevé una sofisticada eina per recentralitzar el poder de l´Estat per la via del control permanent de les finances autonòmiques. Això és el FLA.

Allò que Madrid hauria d´aportar a Balears com a finançament ordinari, arriba com a crèdit retornable i amb interessos en favor de l´Estat. I el més sorprenent és que Madrid aporta finançament a Balears, via FLA, per que Balears pagui a l´Estat per les amortitzacions d´aquests mecanismes.

Davant d´aquesta realitat plantejam la possibilitat real de la condonació del deute com a sortida política a una situació que penalitza l´autogovern a Balears, i que perpetua una sensació de xantatge en la qual l´Estat estreny o amolla a voluntat els únics canals de finançament que ens queden oberts a les autonomies.

La nostra demanda parteix d´un principi de compensació, per que part important d´aquest deute acumulat prové de l´infrafinançament històric que arrossega Balears. Competències mal dotades i dèficit en inversions de l´Estat. Per tant, mentre el Govern central omet la seva obligació per a reformar el sistema de finançament autonòmic, té sentit que ens compensi, amb la quantitat que ens ha deixat des del 2012. La xifra supera els 6.000 milions d´euros.

La condonació del total del deute que Balears manté amb l´Estat provocaria d´immediat un efecte alliberador sobre la nostra economia, i provocaria la baixada dels índexs des del 30% actual fins el 10% de deute sobre el PIB. El Govern tornaria a tenir accés al finançament extern, amb la millora del seu rating. I no hauríem de dependre dels mecanismes de l´Estat. Plantejar-se aquest escenari és lícit, només requereix de voluntat política, i resulta adequat quan el deute no és més que un injust absurd impagable que ens condemna a una subordinació permanent al creditor.

La qüestió de fons rau en saber a quines Balears volem viure. En una amb capacitat real d´autogovern, i presa de decisions? O en una intervinguda de fet per l´Estat per la gestió d´un deute que a la pràctica resulta impossible d´eliminar? La condonació del deute i un nou sistema de finançament resolen aquesta qüestió. Seguir enganxats al FLA, en canvi, fa més gran el problema.

(*) Consellera d´Hisenda i Administracions Públiques del Govern balear