El 14 d´abril d´enguany s´hauran complit 85 anys de la proclamació de la II República espanyola. Amb l´adveniment d´aquest nou règim polític es va iniciar una etapa curta, però densa, de modernització del país i democratització de les seves estructures polítiques i administratives. Un règim que tanmateix va néixer amenaçat de mort per part d´aquells poders fàctics que veien en el programa democratitzador de la República un risc seriós per al manteniment dels seus privilegis. Un perill per a aquells que gaudien d´una impunitat que olorava les essències del vell règim. També per a una església catòlica arrecerada a redós del reaccionarisme més conservador, disposada a anatematitzar qualsevol política modernitzadora si aquesta podia esquerdar el mur dels rígids canons per ella construït.

La República creà moltes esperances que foren truncades pels colpistes de 1936. Tanmateix, moltes de les mesures polítiques del govern republicà que llavors foren combatudes, avui estan contemplades en les constitucions democràtiques. Entre dites mesures, cal assenyalar la implantació de la jornada laboral de 8 hores. El reconeixement que el dret agrari ha de respondre a la funció social de la terra. El dret a vot sense discriminació per raó de sexe. La secularització de l´ensenyament. Aquestes mesures, especialment, la darrera, provocaren un augment considerable dels efectius del catolicisme militant en franca ruptura amb les institucions republicanes. La reforma agrària, que era una assignatura pendent, una reforma necessària, col·locava el govern republicà enfront d´una oligarquia dominant la situació privilegiada de la qual, s´havia mantingut incòlume des de les mesures desamortitzadores del segle XIX.

El fallit cop d´Estat dels generals Mola, Franco i Sanjurjo contra el govern constitucional republicà fou el detonant de la guerra que se´n dugué, no solament la República, sinó també les llibertats més elementals. Guanyaren els que veien Hitler com l´esperança d´Occident i a Mussolini com un estrateg brillant, els que menyspreaven les velles democràcies i advocaven per les pistoles. En definitiva, els que apostaven per una nova Europa totalitària.

Però, també els colpistes del 36 portaven dins les entranyes l´anticatalanisme més visceral i xenòfob. Tot just constituït el govern rebel de Burgos, Franco es va referir a l´estatut d´autonomia de Catalunya com quelcom "en mala hora concedit per la República" i, en conseqüència, el va derogar. Els que de nins vam viure part de la llarga nit del franquisme guardam memòria d´aquells temps foscos en que la pregonada pau pública no era sinó el silenci imposat sota el ferri control del nacionalcatolicisme, amarat d´un ambient de beateria i mediocritat de permanent obligació. Fins a l´any 1950 el país no va igualar la renda per càpita de 1935.

Són imprescindibles els canvis en la Constitució per a la recuperació de la democràcia, avui més desacreditada que mai per a la immensa majoria de la població. Commemorar la República és sostenir, sense complexes, que no reconeixem límits previs a les nostres llibertats, els nostres drets i menys si els límits d´allò que és acceptable políticament, els mos imposen els que durant dècades, han fet de l´amenaça l´estratègia per retrinxar les nostres llibertats durant tant d´anys.

Cal recobrar els valors republicans, els del diàleg, de la negociació i de l´entesa, i desterrar les veus neofranquistes que, emparades amb el mur de la Constitució neguen l´exercici de principis democràtics tan elementals com és el dret de decidir.

* Historiador i president d´Esquerra Republicana-Illes