Els que ja duim uns quants anys fent feina exclusivamenta a la Sanitat pública i concretament tant en l'hospital Son Espases com en el seu predecessor, ja res ens ve massa de nou. De la proposta inicial de reforma de l'hospital Son Dureta (que per cert s'està deteriorant dia a dia) passàrem per art d 'encantament a tenir un supernou superhospital amb un tuf de clavegueres, que amb els anys no ha fet més que augmentar (i els responsables segueixen a l'ombra, i no precisament de la presó).

Ve al cas i com si en fós la continuació (que ho és), la situació sanitària actual. I és que encara que no s'en parli massa ara i aquí (no convè?), estem vivint de ple les seqüeles de les retallades. El nou Govern de les illes, IB-Salut i Gerències fan i desfan números i càbales, però els comptes no acaben de sortir. Contractes precaris que, amb l'excusa de les "rotacions" perque "tothom treballi", es reparteix misèria, inseguretat i angoixa davant el present i el futur incert. A més a més, el que fins i tot és pitjor, amb repercusions negatives en l'atenció als pacients quan s'impedeix que les persones ja "formades" puguin tenir una continuitat en el seu treball. Per exple. Tres ginecòlogues, professionals molt ben formats, amb experiència, (després de sis anys de carrera, quatre d'especialitat, un any de contractes precaris) a dia d'avui no saben qué passarà l'1 d'abril. Tampoc se sap quí atendrà les seves pacients. I la bossa de treball tancada desde fa dos anys.

Mentrestant, s'està promocionant "a bombo y platillo" una facultat de Medecina que, amb uns beneficis que no nego hi puguin ser, ja son moltes les veus contràries i al meu entendre, no els falta raó. Per exemple: estic d'acord amb els Podemos que amb aquest pressupost es podria ampliar la possibilitat de beques (alerta no només per medecina sino altres carreres també), la inversió directa en investigació (de tot tipus no només biomèdica). I prioritzar l 'assistència que en un munt d'aspectes s'ha anat deteriorant o deixat en mans de la Sanitat privada que n'està fent "l'agost". Els diners es desvien amb els "concerts", i se surt per la porta falsa dels sobressous en peonades. La preminència que té la medecina privada en aquesta, la nostra comunitat, es beneficia, entre altres coses, de les llistes d'espera de la pública, i és una font de tot tipus de corrupteles... S'acabarà tot això amb la nova facultat? Jo no veig com. No em convenç, veig moltes presses i tem si hi ha un rerafons. I que només benefifii com sovint passa, a uns quants.

Crec que en aquest tema (com en molts d'altres) es mouen emocions i sentiments que ens poden nigular la ment. I això és aplicable als dos "bàndols", és clar.

Tots els estudiants de Catalunya s'han de repartir entre Lleida i Barcelona capital, dóna igual a la distància que visquin (han de viure en pisos, col·legis majors...). I de poc els ha servit a la gent del Pallars (per exemple) la facultat de Medecina de Lleida: segueixen estant bastant desamparats. I què en pensen per exple els de Menorca, Eivissa i Formentera? A on anirien a estudiar. I els de Mallorca que pot ser prefereixin escollir, si tenen nota, una altra facultat. Crec que el debat pot ser ric i això és bo. Pero no s'ha de convertir en una qüestió de bons i dolents.

He llegit al diari que "facultatius de Mallorca" li dónen suport. No sé quí són ni quants són. Pero no en el meu nom, a mí ningú m'ha preguntat. Ni en el de molts col·legues amb els que he parlat.

L'article d'en Vicenç Thomas ha donat un poc més de llum: potser s'hagués tengut de començar per aquí. Ja sé que ell no és ara conseller de Sanitat. Pero ho va ser en el seu moment, i, al semblar, en té una idea molt clara (i la consellera actual?). Els arguments no m'han semblat pura demagògia (del tipus : falten metges, beneficiarà la Salut pública...). Quan es va construir l'Hospital Son Espases, i supòs ja amb mires a una futura facultat, es van fer unes infraestructures "pagades" per l'Institut Carlos III i si no s'aprova la facultat no es rebran uns diners per investigació. Val. Però Ja estem una altra vegada venuts, embrancats en projectes heredats, no discutits, no prou valorats.

Jo, contràriament als que sembla que ho tenen tan clar, no sé el que és millor. Pero crec que és de llei que les coses es facin d'una altra manera. I visto lo vist en la política d'aquest país, no s'ofenguim pel fet de que que moltes persones desconfiem. I per descomptat, existeixen unes altres prioritats.

* Ginecòl·loga a l´Hospital de Son Espases