La biografia intel·lectual i la figura pública de Gregori Mir -tot just ara traspassat a Palma als 76 anys- quedaren fatalment diluïdes fa una dècada pels efectes d´un atac cardiovascular. Deixà de ser ell i sa dona i sa seva filla l´atengueren com toca, dolorosament i amorosament. Ell ha partit i la mort, paradoxalment, ha trencat un silenci forçat per la manca d´escriptura, vida plena i presència social. Aquella primera partida esdevingué quan l´historiador, advocat i ex polític socialista i mallorquinista acabava d´estampar Aturar la guerra, sobre els intents d´exiliats catalans de parar la revolta de Franco, potser una de les seves obres de més fondària i novetat documental.

Gori Mir (Campos, 1939) no se´n va tèmer de l´eco d´èxit, pobret. Era un publicista acreditat, el mateix que a 1975 emprà el pseudònim Anselm Llull (Turmeda i Ramon), obligat per la dictadura per esquivar la repressió per a publicar -enfora, a París- el dos volums de El mallorquinisme polític, una antologia d´escrits i autors en general moderats i pocs d´esquerra.

Els estudiants universitaris illencs que al final del franquisme desembarcàvem a Barcelona sovint anavem a Perpinyà a comprar aquests llibres vetats i veure cinema impossible. Sovint, a la metròpoli, cercàvem "tocar mare", saber cosa dels majors, els professors i professionals amb llinatge de la terra, arrelats -coneguts o no- que ens ajudàssin a trescar i aprendre més i més aviat. A l´agenda portàvem els noms i les adreces d´alguns fills de la classe mitjana de pobles, que amb beques pel seu molt bon cap, havíen fet camí, Nadal Batle, Nicolau Llaneres, Miquel Barceló, líders pel seu compte. En Miquel Bauçà era una farola llegendària que pipellejava a la boira, esquiva sempre.

En Gori Mir, amb posat d´actor madur de cinema, també feia forat i recomanava treballs d´investigació, línies per a descobrir temes i personatges, llibreries de vell per a firar bona matèria. Mir era a la presentació del prohibit L´adolescent de sal de l´aleshores novell Biel Mesquida. Una gran festa trencadora, com el llibre i l´home que el feu.

Aquell home que ha partit, que fou activista al germen del PSC de Catalunya, senador i diputat illenc del PSOE, jurista retirat a La Caixa, tenia nom i carrera prèvia a la política, sabia idiomes i trobava ciència i qüestions per a destriar. A les primeries dels anys 70 publicava en editorials espanyoles sobre Miquel dels Sants Oliver, el seu homenot per excel.lència, juntament amb el savi global Joan Mascaró Fornés qui va tractar molt i divulgà aquí i arreu. Mir investigà i esbrinà la literatura del desastre i analitzà noves teories sobre els corrents de l´escriptura illenca, del pensament conservador i el nacionalisme que surava. Mallorca, llengua i la cultura catalana, al cor. Abans del terrabastall físic en Gori, els dissabtes circulava a bones taules amb el registrador finit Joan Vidal, es Sastre de Santanyí o en Cuco. El seu dilecte Damià Huguet es feu escàpol sense voler.

*Periodista