Grècia: rescat o rapte?

D'una banda, l'important desplegament de mitjans de comunicació espargits tant per la plaça com pels edificis circumdants, evidenciava el gran interès que aquesta consulta despertava en la Unió Europea. D'altra banda, cridava l'atenció la magnitud de la concentració, formada majoritàriament per gent jove i "padrins". Molts d'ells onejaven banderes gregues; entre aquestes, se'n veien algunes de Syriza i d'altres.

Als peus del Parlament, vora la tomba del soldat desconegut, s'hi agrupaven els ciutadans més actius que proferien un permanent "oxi, oxi,oxi..." (no, no, no...), mentre saltaven i ballaven rítmicament. La plaça del Syntagma, àmplia i espaiosa, permetia la bona convivència, sense que s'entorpissin, de grups que cantaven i cridaven consignes diverses. Sobre la gran massa de gent, sobrevolaven com la boira, les paraules i la música de Mikis Theodorakis. Era un acte multitudinari i cívic, on un poble defensava la seva dignitat, encara que pogués suposar la fallida de l'Estat.

Vaig recordar que fa més de dos mil anys, molt prop d'allà al turó de Filopapos, vora l'Acròpolis, el poble atenenc ja s'hi reunia en assemblea ciutadana per dirimir els conflictes i les problemàtiques i acordar-ne democràticament la resolució, i decidir el seu futur. Però també que, per arribar a entendre la desastrosa crisi social i econòmica que actualment pateix el país, no era suficient fer un seguiment dels esdeveniments, sinó que calia conèixer les causes que l'havien motivada, i la manera com s'hi havia arribat.

Grècia és un país tan europeu o més que la resta dels de la UE per alguna raó som hereus de la seva cultura però és, sobretot, un país molt peculiar que afegeix a la seva condició de mediterrani, la de ser el més oriental de tots. El clima, les arrels clàssiques, els contactes amb l'Orient Mitjà, la llarga dominació turca que patí i altres esdeveniments més recents han forjat en la seva gent un caràcter fort per resistir l'adversitat i, alhora, mantenir l'orgull vers les arrels històriques.

Durant el període de dominació otomana de quasi 400 anys, el fet d'aconseguir no pagar imposts als turcs o d'escatimar-los, era considerat un trofeu olímpic i els grecs que ho practicaven, herois nacionals. Això, juntament amb la resistència i la lluita per conservar la llengua, els costums i la religió els enfortiren i, així, pogueren mantenir el foc sagrat per recuperar la independència i la dignitat.

En el segle XIX els països europeus donaren suport econòmic a les revoltes en contra del poder otomà, a més de l'ajuda de nombrosos voluntaris. I ja en el segle XX, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, és a Grècia on s'esdevé l'enfrontament civil entre comunistes i anticomunistes, uns amb el suport de la Unió Soviètica i els altres amb el d'Anglaterra i el dels Estats Units fou l'ajut econòmic, militar i logístic d'aquest darrer país el que evità que caigués, com la resta dels països balcànics, sota l'òrbita soviètica. Grècia fou incorporada a l'OTAN, després a la Comunitat Econòmica Europea i, en els darrers temps, a la zona euro.

En referència a aquest últim fet, el Govern grec d'aleshores, amb la complicitat dels interlocutors europeus i internacionals tergiversà, maquillà i falsejà les condicions econòmiques en què es trobava el país per tal d'aconseguir-ne la integració monetària. I ara, que curiós els mateixos que promogueren aquests fets, que els consentiren i els aplaudiren, demanen a Grècia solvència econòmica immediata i, a més a més, li exigeixen coherència, honestedat, rigor! I, per acabar, li fan un gran favor, la rescaten.

És evident que l'Estat grec ha necessitat des de sempre una profunda modernització estructural i de funcionament, equiparable a la de la majoria de països de la Unió. Però aquesta deriva/situació permesa, per no dir fomentada, no va ser cap problema mentre el país va ser útil per lluitar en contra de l'Imperi otomà, o per frenar les expectatives expansionistes de l'URSS, o per reforçar l'OTAN, o per engrandir l'espai comercial europeu, o per facilitar grans negocis de dubtosa ètica.

El referèndum havia donat àmpliament la victòria al "No", i el Govern que l'havia convocat i, a més a més, defensat com s'ha comprovat, desencertadament hagué d'aplicar el "Sí" en pitjors condicions que abans de la consulta: acorralat, amb corralet, i amb l'Executiu i el Parlament dividits.

Així i tot, en la nova convocatòria electoral del setembre va tornar a guanyar Syriza, encara que el poble es trobàs pitjor que abans i hagués de suportar, a més de les noves càrregues econòmiques que el rescat li imposava, la decepció i la humiliació per part dels seus mateixos governants i, també, de la UE.

La crisi grega i l'existència de Syriza són problemes... però problemes útils. Són un avís per als estats que gosin contradir els qui es troben darrere les complicades estructures de Brussel·les/Berlín, o que intentin enfrontar-s'hi.

Ara, Grècia està enfonsada, humiliada i camina cap al col·lapse. Aquestes mateixes condicions, també les va patir Alemanya després de les dues guerres mundials. Avui per avui el que més sorprèn és que precisament aquest país, motor d'Europa, tengui amnèsia històrica!

Les manifestacions, les concentracions i les protestes que dia rere dia es van produint, demostren que la situació no es troba en vies de solució i que ja s'ha passat d'un mal larvat i contengut a l'acció, i que de cada vegada pot anar empitjorant.

Cal aplicar-hi exceptuant-ne les diferències mesures semblants a les que es disposaren a Alemanya i flexibilitzar el temps perquè pugui complir els seus compromisos sense ofegar irremeiablement el país, però sobretot és necessari posar-hi molt de seny i actuar amb visió de futur.

En la mitologia grega la jove i bella donzella Europa fou raptada per Zeus transformat en un gran bou, pacífic i casolà que no aixecava sospites de perill a la dama que, per això, no temé cavalcar-lo. Però ara és Grècia la que ha estat raptada per Europa, aquest pic també per un bou, el becerro de oro, que com deia José Luis Sampedro, no ofereix més ideologia que la submissió i la comercialització de la vida.

* Historiador