M'ha decidit a escriure aquesta reflexió la conferència que impartí a la llibreria San Pablo dia 4 d´aquest mes el doctor Ariel Álvarez Valdés sobre la qüestió de Déu i el mal, tema plantejat fa segles i no resolt de tot encara. José Antonio Marina diu: «La existencia abrumadora del mal plantea el problema de la compatibilidad de la omnipotencia y la bondad divina. (?) Todas las soluciones que se han dado a este problema no han hecho más que marear la perdiz.» (Por qué soy cristiano. Anagrama, Barcelona, 2005. P. 130.).
De la conferència, n´he de ressaltar la gran qualitat i la senzillesa de l´exposició; respecte del contingut, si bé crec que no va resoldre el problema, va aportar una sèrie d´acotacions a la doctrina tradicional o, més ben dit, a la predicació tradicional de l´Església que, si fossin degudament assumides per qui pertoca, la farien molt més fàcilment assumible per l´home (i la dona, clar que sí) del carrer.
Ansiós de conèixer més detalls de la personalitat del conferenciant, vaig recórrer al Google, que ho sap tot, i n´hi vaig trobar a voler. Com no podia esser d´una altra manera, el doctor Ariel Álvarez ha tengut problemes, i problemes greus, amb la Jerarquia, representada pel cardenal Tarsicio Bertone, secretari de la Sagrada Congregació per a la Doctrina de la Fe, que el compel·lí a retractar-se d´onze afirmacions discrepants de la que el cardenal considerava doctrina de l´Església. Com a exemple d´aquests punts conflictius, comentaré el que trob que demostra com pot arribar a esser ridícula una posició com la del cardenal:
Deia Ariel que alguns capítols del Gènesi no se poden considerar històrics tal com avui entenem la Història. Jo hauria dit que ara ja només uns sectors fonamentalistes molt reduïts proclamen que la narració bíblica de la creació del món i de l´espècie humana (una parella única d´home i dona) descriu literalment l´origen de l´univers, de l´home i dels animals. La ciència actual ha avançat molt en aquest camp i l´evolucionisme de cada dia està més ben assentat. Els qui reconeixen autoritat a la Bíblia l´han de situar en un pla completament separat del científic.
Quan l´Església ha volgut atribuir valor científic a la Bíblia, ha fet el ridícul i hauria d´haver après la lliçó de la topada amb Galileu, condemnat per haver ensenyat una astronomia herètica. Per cert, em contaren (no sé si és ver, però mereixeria esser-ho) que alguns cappares de la jerarquia demanaren a Pius XI que condemnàs expressament les teories de Darwin, i que el papa va respondre: "Au, deixem-ho estar. No és qüestió de repetir l´espifiada de Galileu."
Hi ha un fet que avui no pot negar ningú en no esser que tanqui els ulls a l´evidència: la doctrina tradicional de l´Església catòlica cada dia ho té més malament per esser acceptada dels qui vivim en el món. El pensament secular ha experimentat una evolució, accelerada en els darrers segles, que de cada vegada el distancia més d´aquella doctrina. El món evoluciona i l´Església, a tot estirar, ha descendit de mala gana a fer-li alguns retocs superficials, en tot cas insuficients.
No sé què en pensa, l´Esperit Sant, d´aquesta política. Que la doctrina de l´Església necessita una renovació a fons és patent. Aleshores, quan sorgeixen pensadors que s´esforcen per fer-la més raonable, més acceptable, més adaptada al pensament modern, en lloc de fer-los callar, com ha fet amb renovadors com Hans Küng, Leonard Boff, Anthony de Mello i altres, cadascun a la seva manera, més tost els hauria d´estimular perquè, en lloc de fer-li mal, li presten un servici que necessita amb urgència, i no se veuria en el cas, amb el temps, d´haver-los de demanar perdó.
(*) Filòleg
