El 1992 el Parlament balear va aprovar la Llei 1/1992 de protecció dels animals que viuen a l'entorn humà amb l'objectiu de satisfer una demanda social que urgia acabar amb els maltractaments a animals. Es va decidir aleshores protegir tots els animals excepte toros, colomins i altres animals emprats en determinades festes populars. La mateixa llei indicava que es posava com a objectiu augmentar la sensibilitat col·lectiva balear cap a comportaments més civilitzats i propis d'una societat moderna. Vint-i-quatre anys després, aquest moment ha arribat i per això Més per Mallorca, Podem-Illes Balears, Més per Menorca, PSIB i Gent per Formentera treballam en una proposició de llei que modifiqui la Llei 1/1992 i elimini l'excepció a la prohibició general de maltractar i matar animals en festes o espectacles, seguint els Acords de Governabilitat que fonamenten l'actual Govern de les Illes.

Vagi per endavant el meu respecte per aquells a qui agraden els toros però voldria exposar per què impulsam l'abolició d'allò que per a uns és espectacle cultural i per a altres una festa macabra. En primer lloc, perquè en una societat civilitzada no es maltracten ni es maten animals ni per diversió ni com a espectacle. No entenem excepcions culturals a la prohibició del maltractament d'animals quan el Codi penal ja tipifica a l'article 337 el delicte de maltractament animal, amb agreujant en cas de mort de l'animal: és contradictori i irracional, tot plegat. En segon lloc, perquè prohibint maltractar tots els animals no només se'ls protegeix a ells sinó a tota la societat davant l'exhibició de la violència innecessària amb animals. La violència no és cap festa. En tercer lloc, perquè l'Estatut d'autonomia atribueix competències exclusives en matèria d'espectacles, cultura, ramaderia i sanitat animal i és en aquest context que es modificarà la Llei de 1992. El Congrés de diputats amb majoria del Partit Popular va adoptar la Llei 18/2013 per a la regulació de la tauromàquia com a patrimoni cultural i el mateix Partit Popular va interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei catalana de 2010 que prohibeix també els toros, amb la qual cosa potser el Tribunal Constitucional s'hi hagi de pronunciar en algun moment. En quart lloc, perquè és evident que a Balears les corregudes de toros són residuals i la tendència, amb el suport de prop de 150.000 signatures recollides per la plataforma "Mallorca Sense Sang", és clarament abolicionista: es celebren tres corregudes a l'any a Mallorca, i cap a la resta d'illes. Finalment, jo dic no a la festa de toros no només des del patiment dels animals -infligit de forma pública i innecessària en nom de la cultura, la identitat nacional o fins i tot l'economia- sinó també des del comportament dels homes i dones que hi participen. És difícil d'entendre que es puguin emocionar amb un pase de pecho o una verónica i que no sentin compassió per aquest animal. És difícil també, des d'una visió feminista, no adonar-se que part de l'espectacle es basa en una concepció de la virilitat i amb unes actituds i gestos masclistes que es pretenen fomentar com a cultura. No ho entén part de la societat balear i, per descomptat, no s'entén res de la "festa nacional" fora d'Espanya. Aquesta iniciativa i aquest debat probablement és impossible que es donin en altres comunitats autònomes on aquesta "festa" està arrelada. En tot cas, estic convençuda que la prohibició dels toros a Balears serà un avanç decidit cap a una societat més moderna i civilitzada.

* Diputada de Més per Mallorca al Parlament