El decret de mesures urgents en matèria urbanística que va aprovar fa poc el Govern Balear -tot i els esforços que es van fer a última hora perquè realment fos una mica eficaç i no una nova eina per seguir edificant a tot drap-, permetrà aturar algunes de les normes més destructives aprovades per Bauzá i companyia en l´anterior legislatura dins les Lleis del Sòl, agrària i turística. Normes que permetien, per exemple, construir una casa de 500 m2 en zona ANEI i fer-ne tot seguit un camp de polo al costat. No cal ser un gran especialista en urbanisme o territori per entendre que a un lloc anomenat Àrea Natural d´Especial Interès, no hauria de permetre´s Construccions Artificials sense Cap més Interès Que el particular d´especular...

Però, curiosament, si bé l´esmentat decret modifica els articles més forassenyats de les lleis 2/2014, d´ordenació i ús del sòl; 12/2014, agrària; i 8/2012, del turisme, deixava intocada la Llei 10/2014, d´ordenació minera, segurament la més letal pel territori de totes les aprovades en l´anterior legislatura, com poden molt bé constatar aquests dies els veïns de la pedrera de "Ses Planes", a Jesús, Eivissa.

Perquè, efectivament, no permetre construir una casa en zona ANEI està molt bé, sempre i quant facis alguna cosa per impedir que algú es pugui endur la muntanya sencera. I en això no van fer absolutament res els nostres parlamentaris i governants, que han permès que la llei minera segueixi com està, sense fer-hi ni un sol canvi. No han trigat en lamentar-se ...

L´actual Llei de Mines, que el decret de mesures a favor del territori ha deixat intacte, no solament permet construir les plantes de formigó i asfalt contra la qual s´han manifestat aquests dies tots els grups polítics del Consell d´Eivissa i de l´Ajuntament de Santa Eulària des Riu, el seu alcalde, del PP, inclòs. És molt més perillosa que això, i per tant encara sorprèn més que hagi sortit indemne de qualsevol mesura cautelar.

Per començar, l´article 6 permetia -i permet- autoritzar pedreres encara que hi hagi informes preceptius desfavorables. El 16.6, permetia -i permet- fer-ho fins i tot que sigui dins de zones d´especial rellevància ambiental i amb els informes pertinents desfavorables. I per arrodonir la feina, el 27.3 també ho permet encara que l´Ajuntament afectat estigui en contra. No recordem que cap alcalde balear hagués protestat contra això; tampoc el de Santa Eulària, clar...

Però com sempre en aquesta mena de lleis, la part més sucosa és a les Disposicions Addicionals i Transitòries. Així, la 2ª de les Addicionals legalitzava per decret totes les instal·lacions, edificacions i construccions fetes en sòl rústic sense llicència, equiparant un cop més els infractors amb els qui havien fet les coses com pertoca. La primera de les transitòries permetia legalitzar qualsevol desajust entre els drets miners autoritzats i els realment executats. És a dir, si vostè durant anys ha estat menjant-se una muntanya de forma clandestina, no s´amoïni que ara li legalitzarem. ¡I això encara que l´excavació s´hagi fet en zones de especial protecció ambiental, o formi part de la Xarxa Natura 2000! Res aturava -ni atura- els nostres governants quan es tracta de beneficiar els especuladors que s´han enriquit a costa de tots i passant-se totes les normatives per l´arc de triomf.

Ara, clar, comencen les recriminacions entre uns i altres pel tema de Ses Planes, a Eivissa. Però la funció dels polítics és avançar-se als problemes i buscar-lis solució; no romandre de braços creuats i després dedicar-se a llençar-se retrets i lamentar-se.

Amb el decret de mesures urgents en matèria urbanística s´ha perdut una gran oportunitat per impedir la impunitat a l´hora de seguir cometent un dels més greus atemptats que es poden fer contra el paisatge balear, com és eliminar-ne muntanyes senceres; o contra el medi ambient, com és eliminar completament l´habitat de la seva flora i fauna. L´excusa era l´existència de normes estatals incompatibles en la protecció. Això és fals. Posin-se a la feina quan abans millor si no volen seguir lamentant-se. Ses Planes, a Eivissa, només és el començament.

*Advocat