Fa algunes setmanes vaig rebre un whatsapp en què es convocava una cadena humana el 10 de gener a la platja de Son Serra de Marina, per tal de protegir aquest indret de la construcció d'un "xiringuito". No m'ho podia creure. Pensava ja veig que ingènuament que aquest tipus d'actes ja no tenien raó de ser avui en dia, quan la consciència ecològica ha passat a formar part de bona part de la ciutadania i ja no és únicament reducte dels grups ecologistes, els quals, tot sigui dit, han fet i fan una tasca molt important en la defensa i preservació dels espais naturals de Balears. És cert que hi ha encara alguns fronts oberts, com ara el de l'àrea humida de ses Fontanelles, amenaçada per un projecte de gran superfície que faria malbé un dels darrers espais naturals encara intactes de la ciutat de Palma. Però la sensació generalitzada és que, si més no aparentment, existeix un important consens a l'hora de salvaguardar i protegir el nostre patrimoni mediambiental.
La denominada 'platja grossa' de Son Serra de Marina, que uneix aquesta localitat amb la Colònia de Sant Pere a través d'un dels arenals més bells de Mallorca, sembla efectivament amenaçada per la construcció d'un o diversos "xiringuitos", la dada potser és ara irrellevant. Avui en dia aquests tipus d'instal·lacions s'anuncien normalment com a respectuoses amb l'entorn i escrupoloses amb el compliment de la legalitat urbanística. És possible que en principi això sigui així. Però vista l'experiència des Trenc, per posar un exemple prou significatiu, crec que no ens podem permetre ni una palada més de ciment als indrets del nostre litoral més emblemàtic. I tant la platja de Son Serra com la seva prolongació de sa Canova són espais que han escapat miraculosament a la hipoteca que, des del punt de vista de la preservació dels seus valors naturals i paisatgístics, hauria suposat l'alteració dels seus ecosistemes.
Conec bé l'arenal de Son Serra. M'hi he passejat moltes vegades, sobre la seva fina i blanca arena. Hi he jugat amb els nostres fills, m'he banyat en les seves aigües, he gaudit de bellíssimes postes de sol a tall d'horabaixa, a la mateixa hora en què es badaven els lliris de les dunes que conformen la rereguarda d'aquest arenal únic i singular del llevant mallorquí. I tot sense cap necessitat d'haver de prendre una cervesa o de consumir un idíl·lic combinat: si volia fer això, no tenia més que acostar-me al nucli urbà de Son Serra de Marina, on l'oferta de bars i restaurants propers a la costa és prou variada i suficient, al meu parer. Vivim una època en què, potser sense adonar-nos, se'ns estan furtant plaers elementals, com ara el de passejar o prendre el sol tranquil·lament en una platja, sense necessitat d'additaments ni artificis.
Per aquest i altres motius vaig assistir diumenge a la concentració de Son Serra. Fa alguns anys vaig tractar d'explicar aquestes sensacions que tot just acab d'exposar en un poema titulat Bec de Ferrutx, inspirat en aquell redol, amb l'esperança que allò que hi deia no passàs de ser un simple anhel; però ara, rellegint-lo, m'adon amb certa decepció que el seu missatge continua sent, malauradament, prou vigent. És per això que em permet de transcriure'l com a colofó a aquesta crec necessària i oportuna reflexió:
"Bec de Ferrutx / Bella prominència de granític ocell, / mirador de déus i àdhuc d'excursionistes, / obre'ns les teves ales, / estén el teu plomall d'estepa, / càrritx i argelaga / sobre aquestes serenes contrades, / guaita la mar amb ulls de sobirana àguila / i protegeix-nos per sempre més / dels àvids rosegadors de terreny / a tant el metre quadrat".
