322 milions d´euros per fer inversions a Balears és una xifra molt respectable. Però no n´hi ha prou. La presidenta Armengol i el ministre Montoro han signat un acord d´última hora, en el temps de descompte d´una legislatura que ha resultat negra pels interessos de Balears. I en aquest context l´acord és suficient. Però necessitam més, molt més, per aconseguir normalitzar el finançament de Balears. Fins la d´aquest dijous, feia gairebé sis anys de la darrera reunió de la comissió mixta d´Economia. Eren temps del conseller Carles Manera i de la ministra Elena Salgado.
És insòlit que el Govern Bauzá no aconseguís convocar aquest ens bilateral amb l´Estat ni una sola vegada en quatre anys. Però és molt més trist comprovar que la incapacitat per aconseguir recursos per als ciutadans de Balears, ens ha condemnat a quatre anys de retallades i de dolor.
El Govern de Francina Armengol ha trigat just tres mesos en articular una sessió de la comissió mixta, i en recuperar aquests 322 milions d´euros que suposen el reconeixement del deute pel conveni de carreteres de 2004, l´ampliació fins a 2019 d´algunes línies d´inversions estatutàries que ja s´havien extingit o estaven a punt de fer-ho, i també la creació d´un grup de feina per a fer un veritable Règim Especial per Balears (REB), amb dia i hora per començar a negociar. I si les inversions són importants, pactar el REB és prioritari. Poder aconseguir un finançament just per Balears és el gran objectiu d´aquest Govern. Només a partir del principi de justícia financera podem construir el futur que demanen els ciutadans.
I per això necessitam d´una vegada i per sempre el REB. Un mecanisme compensador efectiu, real. Per a ciutadans i empreses. Que inclogui un fons d´insularitat que complementi el nostre sistema de finançament.
I de manera paral·lela el nou Govern que sorgeixi de les urnes aquest 20D té el repte urgent i inajornable d´abordar el procés de reforma del sistema de finançament autonòmic. Una reforma que ha de passar per l´augment de l´autonomia fiscal i la capacitat de gestionar els tributs que recaptam; per eliminar la dependència de mecanismes de deute de l´estat com el fons de liquiditat o el de facilitat financera; i per respectar el principi d´ordinalitat. A Balears els ciutadans han de comptar amb una cartera de serveis públics garantida, sense que la seva gestió ens generi dèficit.
Mentre que aquesta negociació no arriba a port, els ciutadans de Balears haurien d´alliberar-se de la pressió que suposa la càrrega del deute. La reestructuració d´aquest deute o la condonació de part de la factura que mantenim amb l´Estat pel retorn dels mecanismes de facilitat financera i de liquiditat autonòmica, serien eines vàlides per aquest fi.
Aquest seria el preàmbul idoni per la negociació d´un nou sistema de finançament autonòmic, a partir del 2016, on a partir de la consolidació d´aquesta major autonomia fiscal, es demostri la voluntat ferma de reforçar els vincles amb els territoris de tot l´Estat. Un nou sistema que beneficiï Balears a través del reconeixement del fet insular. Un procés de reforma del finançament de les comunitats autònomes en el qual la Constitució, ara d´aniversari, no hi ha de representar cap limitació.
El Govern ja ha començat a fer passes decidides cap a la negociació d´un nou finançament més just per Balears. Valor i voluntat no en manquen, ni tampoc el suport de tota la societat de Balears a través d´una plataforma civil ciutadana.
Per això la nostra actitud no pot ser altra que la de la reivindicació permanent. I en aquest sentit, aquest 20D ens hi jugam molt. Amb un Govern socialista a l´Estat, REB i finançament just per Balears estaran molt més a prop. I serà aleshores quan per fi n´hi hagi a bastament.
(*) Consellera d´Hisenda i Administracions Públiques
