" Cada cop que veig un adult en bicicleta, penso que encara hi ha esperança per a la raça humana ". H. G. Wells.

Tanmateix Palma no és una ciutat bona per anar en bici, hi ha massa costes, hi ha massa cotxes, fa calor, no tenim cultura de la bicicleta...

Gràcies a Déu, ja queden lluny aquelles afirmacions dels sectors més reaccionaris que intentaven aturar la implantació dels primers carrils bici a Ciutat. A poc a poc i amb bastant de retard respecte d'altres grans ciutats, Palma ha anat incorporant la bicicleta i ara ja ningú amb dos dits de seny s'atreviria a fer les afirmacions que al principi s'argumentaven. Realment Palma és una ciutat ideal per moure's en bici, els pendents, llevat dels d'alguns llocs concrets, són mínims, la climatologia, evidentment, no pot ser millor i la cultura de la bici, a poc a poc, es va generant. L'únic i gran problema que tenim és que, certament, tenim molts de cotxes i ara per ara, aquests són sempre prioritaris.

Així, els carrils bici s'han anat implantant de manera poc clara per tal de minimitzar les afeccions als vehicles motoritzats, resultant recorreguts complexes i poc eficients.

Al principi, després del carril del Passeig Marítim, els següents que s'executaren es feren a les zones perifèriques on els promotors de les urbanitzacions els anaven ubicant, allà a on els pareixia millor, sense que l'administració tengués una visió general dels recorreguts. Així quan es va intentar donar continuïtat als distints trams, els recorreguts que es generaven eren bastant caòtics. Posteriorment es va dissenyar una xarxa amb una visió general, però que partia de la premissa de reduir al mínim les possibles afeccions, i així de nou els traçats anaren apareixent més per on podien que per on tocava. Els carrils que, segons semblaria lògic, haurien d'anar resseguint un mateix carrer, de cop i volta l'abandonen per anar cercar un carrer secundari no se sap massa bé per què, com és el cas del carrer Manuel Azaña o l'anell del centre, que amb l'eliminació dels trams d'Avingudes, actualment és difícil fins i tot de resseguir. Però si això és greu, també ho és que en un mateix carrer el carril vagi passant d'un costat a l'altre tal com s'ha fet recentment a la prolongació de Tomas Lluís de Victoria, a on el ciclista ha de travessar dues vegades aquest carrer de doble sentit de circulació mitjançant creuaments semafòrics.

Si els recorreguts en gran part són enrevessats, el que ja és de jutjat de guàrdia és la seva formalització, on es veu que el que els ha dissenyat no és un usuari habitual d'aquest mitjà de transport, ja que si fos així no obligaria als pobres ciclistes a fer malabarismes amb els seus vehicles. Qui no els ha maleït quan en el passeig Marítim ha de bordejar les tronetes de les diverses instal·lacions amb girs impossibles, sense visibilitat i amb el carril més estret i encaixonat!, o en els girs de noranta graus contra peraltats com els de davant l'església de sant Elm!

Tot i això, a poc a poc anem progressant i el nou reglament de planejament del Consell introdueix la necessitat de definir pels planejaments les xarxes de carrils bici, així com defineix uns mínims formals, tot i que són només per nous desenvolupaments urbans. Ara ens fa falta donar la darrera gran passa que és considerar que la bici ha de ser prioritària davant els cotxes i poder definir una xarxa clara, contínua i segura.

L'estructura de Palma ens ho indica clarament: vies radials seguint els carrers que queden entre les grans vies de penetració de cotxes i que es corresponen amb els eixos cívics, i dues grans corones, una a les avingudes i una altra travessant els barris que limiten amb la via de cintura. MÉS enllà d'aquesta, els carrils han de continuar resseguint les antigues carreteres i superats els barris perifèrics convertir-se amb carreteres amb vorades amples. Els nous carrils evidentment han d'estar ben construïts, resseguint sempre el mateix costat de la via, amb amplades, radis de curvatura i pendents dignes i còmodes.

No és tan difícil, basta tenir clar quines són les preferències, i està clar que per una ciutat MÉS humana i habitable la bicicleta ho ha de ser per damunt el cotxe. Palma s'ho mereix.

PS: Aquest article continuarà amb un altre sobre els carrils bicis fora vila.