Aquests darrers mesos m´he entretingut a fer una enquesta a persones que coneixia i a d´altres que no havia vist mai. La pregunta era senzilla: "Em podríeu dir el nom d´un representant de les Illes Balears al Congrés dels Diputats o al Senat espanyol?" La gran majoria no em va saber dir cap nom, no coneixien ningú; d´altres varen dir noms que fereixen la sensibilitat de les persones informades, però això demostra la nul·la capacitat de contrastar el que aquests polítics han fet per la Comunitat a la qual representaven. Només una petita obvietat: un vuit per cent em va esmentar els dos darrers senadors que han estat designats pel Parlament, segurament perquè la premsa se n´ha fet ressò, no perquè hagin fet res d´importància per les Illes.
Aquests vuit diputats -5 del PP i 3 del PSOE-, i els senadors, quan han arribat a Madrid s´han oblidat de les Illes: per ells l´única consigna ha estat el partit respectiu, tant si això ha anat en contra dels interessos dels ciutadans de les Illes com si no, és igual, aquest tema desapareix del cervell d´aquests representants quan entren en les Cambres respectives. I això demostra la poca democràcia, la por a no perdre el control, la insensibilitat dels aparells dels partits envers les persones que els han votat. De vegades sembla que la política sigui la capacitat d´enganyar les persones, qui és capaç de dir la mentida més gran i que se´l cregui; qui és capaç de ser més cínic, més "bon mentider". Recordem que el PP va guanyar les darreres eleccions generals precisament per mor de les mentides que varen dir al llarg de la campanya i que formen part de la desvergonya més insultant de la història d´unes eleccions, com si els votants fossin ens que pul·lulen per la terra sense to ni so, sense nord. "Però ens varen creure!" em deia un votant del PP, com si això fos l´èxit. I així va la qüestió política: són els mateixos polítics que ens han fet perdre la confiança i per això moltes persones cerquen altres propostes allunyades dels partits tradicionals, tot i que no sabem si caurem en un bassiot més profund. I per això, quan sents un polític que et vol salvar del desert ideològic on estàs instal·lat, no queda més remei que preguntar-se si allò que diu ho diu perquè li ho fan dir, perquè "toca", per quedar bé, perquè no es compromet a res o, senzillament, perquè no serveix per res més. Hi ha massa espontanis que es dediquen a administrar la cosa pública, massa estranys, massa gent que cerca el bon viure personal de manera egoista.
MÉS per Mallorca ha donat una lliçó de democràcia interna, tant en les passades eleccions autonòmiques com ara, en l´elecció dels candidats al Congrés i al Senat per aquesta agrupació. Els dirigents no tenen por i faciliten la participació directe, amb un compromís tàcit, sense intermediaris; tal vegada aquesta sigui la fórmula per tal de recuperar la confiança en els processos democràtics, tan malmenats per la majoria de partits. Record que aquestes Illes varen gaudir d´un senador excepcional, en el sentit que tot el que feia i deia a Madrid era tenint en compte les Illes Balears, sense cap fermall, sense cap veu de cap partit que li digués allò d´"ara no toca": Pere Sampol. És per això, també, que podem entreveure que els representants que puguin sortir de MÉS com a representants de les Illes Balears treballaran amb l´objectiu de millorar aquells afers relacionats amb l´Estat -règim especial per a les Illes, finançament, vols entre illes ...-, o almanco se sentiran dins aquelles estructures de l´Estat, i sortiran a la llum, i se´n podrà fer ressò, sense romandre fermats a cap "disciplina de partit" que els faci votar en contra de propostes favorables als interessos de la nostra Comunitat i dels ciutadans d´aquesta terra. Ja sé que no transformaran el món, ja sé que no podem esperar miracles amb la situació amb què ens trobam en relació al poder central, però així tal vegada despertem de la ignomínia, el menyspreu i la sagnia econòmica a què estan sotmeses aquestes Illes per part de l´Estat espanyol. Pens que podrem afavorir-nos tots plegats de poder tenir uns diputats i senadors "amb cara i ulls"; els d´ara no sabem si en tenen.
