Ala Fundació Gadeso hem dedicat el número 59 de Temes Socioeconòmics (disponible a www.gadeso.org) a donar un cop d'ull a l' evolució en el període 2008-2015 de les TIC en els habitatges de les Illes Balears. Val a dir que gairebé totes les dades d'aquesta entrega provenen de l'Enquesta sobre equipament i ús de les TIC en les llars que elabora l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i que els resultats, publicats l'1 d'octubre de 2015, corresponen a entrevistes realitzades en el primer trimestre de l'any.

Pel que fa als equipaments de TIC en els habitatges, cal destacar que s'observa una tendència alcista del percentatge d'habitatges que disposen d'ordinador, però el que em sembla més rellevat és que, encara ara, hi ha un 22,5% d'habitatges illencs sense ordinador. Diguem de pas que, a les llars que disposen d'algun ordinador, malgrat la crisi i exceptuant l'any 2013, cada any són més els que disposen d'accés a Internet i de Banda Ampla. Quant a telefonia, tot i que resisteix en un percentatge elevat (77,9%), la proporció d' habitatges amb telèfons fixos va a la baixa, mentre que la d'habitatges amb telèfon mòbil no deixa de créixer.

I tanmateix, el que em sembla més importat és que gairebé una de cada quatre persones de 16 a 74 anys no utilitzà ordinador en el primer trimestre d'enguany i, de fet, hem passat del 79% de persones usuàries en 2014 al 76% de 2015. Pel que fa al percentatge de les persones que sí que han fet ús d'ordinador, hi ha una tendència alcista quant a utilització d'Internet i en compres mitjançant Internet, tot i que el percentatge de persones usuàries del comerç electrònic és relativament baix i no arriba a quatre de cada deu. Una altra data prou interessant és la que fa referència als nins i nines de 10 a 15 anys: Per un costat s'ha de senyalar que, en el període 2008-2015, el percentatge de persones d'aquest col·lectiu que utilitza ordinador supera sempre el 92%, però en 2015 es registra el segon percentatge més baix del període, i enguany és inferior al de 2010. Molt probablement això pot estar associat al repunt d'episodis de pobresa infantil.

Aquest conjunt de dades posa de manifest, a parer meu, que a les Illes Balears hi ha símptomes de bretxa digital per raons de renda que tenen molt a veure amb el creixement de carències materials que, any rere any, detecta l'Enquesta de Condicions de Vida. No debades, el percentatge de persones de les Illes Balears que no pot permetre's disposar d'un ordinador personal s'ha enfilat d'un 5,2% l'any 2011 a un 9,1% en 2014.

Amb tot plegat, em sembla que no seria mala idea dissenyar estratègies autonòmiques per evitar l'agreujament de les carències materials que operen com autèntiques barreres a l'accés de tothom a l'ús de les TIC en igualtat d'oportunitats. En aquest sentit, el sindicat UGT fa uns mesos llançà una proposta que no s'hauria de menystenir: Un Plan Nacional de Inclusión Tecnológica que, entre altres coses, contemples una tarifa d'Internet especial per a les persones en risc d'exclusió digital. No sembla sensat parlar de polítiques d'igualtat si no s'aborda l'eliminació de la bretxa digital. És qüestió de justícia social immediata, i d'inversió en el talent del futur.

* Editor de Panorama Sociolaboral i Temes Socioeconòmics de la Fundació Gadeso