De cada vegada més, elecció darrere elecció, hi ha una poquedat d´idees, de referents, d´il·lusions alarmants. El món canvia de manera frenètica i els representants polítics, quan han de dur a terme la tasca de comandar, s´aferren a uns posicionaments arcaics, estantissos, gens convincents i que no comporten cap solució als problemes de la gent d´avui. Les persones que es dediquen a la política -com si fos una professió- no solen excel·lir en els camps de la intel·ligència, la creativitat, el sentit comú, l´empenta, el risc, les ànsies veritables per canviar el sistema. I això explica que uns arreplegats puguin presentar-se i quallar en la societat, famolenca de nous discursos, encara que siguin completament buits -em referesc, per exemple, a això que diuen "Ciudadanos", C´s-. Però no tota la gràcia és seva, ja que els vells polítics -em referesc als polítics de partits més o manco tradicionals- posen tot el seu saber per aplanar-los el camí. El Govern sorgit arran de les darreres eleccions autonòmiques torna a caure en els mateixos tics i desgràcies que havíem sentit en altres ocasions; i ho sent molt, això, perquè tothom -tothom- estava d´acord que era necessari i obligatori un canvi de rumb després del desastre dels quatre anys darrers del govern del PP. Quan la fatxenderia, el menyspreu per les persones, el rebuig a la cultura, la llengua i la història arriben al poder, passa el que va ocórrer aquells maleïts quatre anys. Sé que hi ha dirigents d´aquells quatre anys que pateixen la vergonya de no haver posat fre a aquell desgavell; la política té això, també.
La presidenta del Govern de la Comunitat nostrada, amb tot el seu seguici, no es pot imaginar una Espanya sense Catalunya -va dir-, però sí que es pot imaginar unes Illes que són les que més aporten a l´Estat -Espanya- i les que manco doblers retornen; es pot imaginar que els nostres alumnes -quina vergonya el finançament del sistema escolar!-, les persones que van al metge -com han destruït la sanitat pública!-, les persones necessitades, hagin d´estrènyer-se més el cinturó perquè "no hi ha doblers", perquè a sobre que ens roben no ens deixen endeutar. Quina vergonya: diuen que hem de ser solidaris i resulta que espolien tots els nostres recursos i llavors ni tan sols ens retornen el que reparteixen a la resta de comunitats! Això és el sistema de normes que entre tots hem pactat, i no el podem canviar, diuen. O sí, però més endavant -aquesta Comunitat nostra sempre ha d´esperar!-. I la senyora presidenta no s´imagina una Comunitat fora d´aquesta Espanya amb qui ha demanat parlar i no l´han escoltada, ha votat un Estatut i l´hi han tombat, ha demanat un nou finançament i se n´han rigut. I és clar, aquests polítics tornen a passar-nos el sedàs per davant dient-nos que no hi ha doblers. Ja ho sabíem això! Què podem esperar d´un Estat que incompleix any rere any les normes de finançament del nostre Estatut? No, presidenta, no us varen triar per administrar la misèria, per això no importava.
Ja sé que han canviat les formes: que el president del Consell de Mallorca s´ha atrevit a dir unes quantes veritats i que vol transformar la manera de fer les coses; que el futur batlle de Palma té clar que vol canviar, per bé, la fesomia de ciutat; que aquests representants de la cosa pública són més propers a la realitat del dia a dia; que escolten les persones i coneixen els moviments socials... Sí, però no només esperam això d´ells. És necessari un canvi profund amb la manera de fer les coses, d´administrar; cal ser més agosarat quan es té el poder i la força de la veritat; que el poder no els faci conformistes. I per això és necessari canviar aquesta mentalitat de súbdits, de vassalls, d´un ordre immaculat i diví emanat de no sé quines lleis, com si fossin la Bíblia; aquesta paüra a rompre un ordre corromput i miserable -perquè provoca misèria i desgràcies- és el que els fa "com els altres". Per això és necessari el canvi de veritat.
Quan hi ha aquestes injustícies no hi pot haver conformisme institucional, no es poden amagar darrere allò de "la responsabilitat institucional", com si fos fruit dels designis divins; no, la responsabilitat institucional és precisament canviar aquest ordre que ens ha aconduït a un atzucac, que tothom ho sap, a més a més, i no es pot edificar damunt ell. Voldria que els representants polítics que tenen responsabilitats de Govern, tant municipal, illenc o del País, entenguessin que si no aconsegueixen canviar el rumb de bon de veres, hauran fracassat; la por congria covards, i els covards no poden dur les regnes de cap poble perquè el duran, una altra vegada, al no-res.
