Fa anys i panys que es parla, a favor o en contra, de la necessitat de modificar el model de creixement de les Illes Balears. Des de no fa tant temps, alguns parlen de la necessitat de transitar cap a un model de decreixement, si més no, de decreixement turístic. Però gairebé ningú parla de la necessitat de modificar el que podríem denominar "model d'empresa illenca". Segons les dades del Directori Central d'Empreses (DIRCE) de 2015, la microempresa -o empreses amb microplantilles de persones assalariades- és extraordinàriament hegemònica en la població empresarial de Balears. Fins i tot, sembla que la crisi ha aguditzat aquesta situació car l'any 2008 les empreses que tenien 10 o més assalariats i assalariades arribaven al 6% del total, i al començament de 2015 aquest percentatge ha baixat al 4%.
Val a dir que, en parlar d'empresa, em referesc a l'espai-empresa on es concreten, en la pràctica, les relacions laborals, la relació entre ocupació i drets, i on la productivitat passa de l'abstracció a la concreció basant-se en uns procediments i organització empresarial. És obvi, idò, que, a parer meu, un estat, un país, o una regió té un model econòmic més o menys productiu i competitiu, no tant perquè els treballadors i treballadores siguin més productius a força de fer-los competitius amb condicions laborals i salarials properes als estàndards xinesos, sinó perquè té moltes unitats empresarials amb una organització eficient que les fa ser competitives. En aquest sentit , és una llàstima que dels informes de l'FMI i del Banc d'Espanya només es prenguin en consideració les propostes relacionades amb la desregulació dels mercats laborals i desmantellament de l'Estat del Benestar, i no les que fan referència a la manca de competitivitat dels teixits empresarials on les unitats empresarials de curta mida són clamorosament majoritàries.
Parlar de la petita i molt petita empresa com a problema socioeconòmic potser no és políticament correcte, però les dades són tossudes. Una d'aquestes evidències problematitzades la trobam en el número 58 de Temes Socioeconòmics Gadeso (disponible a www.gadeso.org) que, tot analitzant les dades que fan referència a les Illes Balears de l'Enquesta sobre l'ús de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) i del comerç electrònic en les empreses durant any 2014 i el primer trimestre de 2015, hem titulat "TIC en el teixit empresarial: Acceptable en general, insuficient a la petita empresa".
Es parla de panorama general acceptable de l'ús empresarial de les TIC perquè gairebé totes les empreses tenen connexió a Internet, i de les que en tenen, tres de cada quatre té Web; un poc més del 72% tenen instal·lada banda ampla mòbil; el 40% ja usen la Signatura Digital (fonamental per a relacionar-se amb les administracions públiques per via electrònica); gairebé la meitat disposen de Mitjans Socials (xarxes socials); i un modest 13,7% fan ús de l'anomenat Cloud Computing (informàtica en núvol). Però es qualifica d'insuficient en el segment d'empreses amb plantilles de menys de 10 persones assalariades perquè en aquests casos més d'un 29% no tenen ordinadors; gairebé un 36% funciona sense connexió a Internet, i d'aquestes més del 66% no tenen Web ni participació en les xarxes socials; i només un 7,27% d' aquestes empreses han emprat especialistes en TIC (quan en el conjunt de les empresas aquesta xifra és d'un 23,54%).
Són, sens dubte, unes dades que posen el dit en una de les nafres de la poca capacitat competitiva de les empreses de petita i/o molt petita mida. No sembla versemblant cap modificació, per suau que sigui, en el model econòmic illenc si no hi ha un canvi del model d'empresa.
(*) Editor de Panorama Sociolaboral i Temes Socioeconòmics. Fundació Gadeso
