Espanya una nació?

A l´Edat Mitjana i Moderna el terme nació s´emprava per designar una comunitat d´estrangers amb un origen comú. Es parla de nació de gitanos, nació hebrea, no volien construir una estructura política pròpia. Nació era ètnia, conjunt individus que comparteixen la creença subjectiva en una ascendència comuna És el cas dels jueus i malgrat la condició de jueu la transmeten les mares, els anàlisis d´ADN revelen que a Europa les dones dels jueus tenen orígens diversos, haurien emigrat els homes i casat amb dones del lloc d´arribada. A Cadis un diputat diu que a Amèrica hi ha tres nacions: blancs, indis i negres. A l´Edat Mitjana els mallorquins deien que eren de nació catalana. Un habitador d´una illa grega que pertanyia a l´imperi turc diu que és venecià, l´illa havia estat de Venècia però ja no ho era.

A partir de la revolució francesa la nació és el conjunt de ciutadans depositaris de la sobirania. La nació fou una creació de la revolució liberal enfront dels trons absolutistes. Un versos absolutistes del 1823 deien: "Fent la nació sobirana, al rei vares captivar", per això la gent de dretes cridava "abajo la nación, viva la Inquisición". Pels absolutistes el nacionalisme era equivalent a ateisme. Donoso Cortés (1848) demana una dictadura catòlica, considera el nacionalisme una teologia satànica. Pels carlistes la pàtria té un significat contrari al de nació, la pàtria és el conjunt de tradicions, lleis i creences típiques de l´Antic Règim, ja no és sols la terra dels pares. A finals del XIX els conservadors es faran nacionalistes i Menéndez Pelayo construeix una versió catòlica conservadora dels nacionalisme, Espanya fou nació catòlica, martillo de herejes, luz de Trento.

Des del segle XIX s´entén per nació una comunitat humana dotada d´una unitat cultural: una mateixa procedència ètnica, d´història, religiosa, idiomàtica i de costums, el feixisme afegeix un comú destí nacional que per Espanya seria l´expansió i defensa del catolicisme. Herder considera que les nacions són creacions de la divinitat. Per Benedict Anderson és una comunitat imaginada pels que defensen un projecte polític partint de materials preexistents. Els nacionalismes creen les nacions i el que Hobsbawm anomena "l´invent de la tradició", afegint que un gran nombre de costums, creences i pràctiques arrelades en la vida de les societats modernes i que es declaren antigues, de fet tenen un origen recent. Per ell, les nacions es veuen obligades a inventar-se una història pròpia, cercant en el passat les preocupacions del present. Les histories nacionals per escolars han inclòs discursos polítics amb una càrrega d´intencionalitat. La construcció de la identitat espanyola, tal com l´entén el nacionalisme espanyolista, fou obra de Modesto Lafuente i de Cánovas del Castillo a la segona meitat del XIX. L´història nacionalista de Catalunya fou obra d´Antoni i Pròsper de Bofarull i de Víctor Balaguer.

¿Què va ser primer l´Estat o la nació? En el cas d´Espanya primer va ser l´Estat creat a partir de les Corts de Cadis que no fou acabat fins el 1837. No hi ha Estat espanyol ni amb els Reis Catòlics ni amb Felip V, hi ha la monarquia hispànica. Fins el 1835 no existeix Espanya en termes polítics, abans Espanya era un terme geogràfic, la península ibèrica. Al XIX pels nacionalistes catalans la nació era Espanya i la pàtria Catalunya, l´Espanya-nació era l´ideal de la burgesia catalana interessada en el mercat nacional espanyol dins un règim proteccionista. Prat de la Riba és el primer que diu que Catalunya és una nació. El 1905 Sanper i Miquel publica Fin de la nación catalana on diu que el 1714 morí un Estat, no el poble i que un poble viu mentre la llengua viu. I això que la llengua pròpia no fou una preocupació dels nacionalistes catalans fins el segle XX com me reconeixia el professor Alcoberro. He posat de relleu que els austriacistes catalans consideraven que el castellà havia de ser la llengua de cultura. He tractat aquests tòpics que circulen tant al meu llibre Mites i tòpics de la història d´Espanya i de Mallorca (2010) com a alguns articles a aquest diari.

Nel Martí diu que el nacionalisme català s´equivoca quan afirma que Espanya no és una nació i sí un Estat, Espanya és una nació perquè molts ciutadans ho creuen. El mateix podríem dir de Catalunya. N´hi ha que afirmen que Espanya és una nació de nacions. Una nació no té perquè ser un Estat, hi ha Estats plurinacionals i nacions dividides en varis Estats. No entenc la oposició a que es pugui considerar a Catalunya una nació si molts de catalans ho consideren, el que no significa que hagi de ser necessariament un Estat independent.

(*) Doctor en Història