Aquest passat mes d'agost ha estat un dels més calorosos que recordam, sense cap dubte. Tot i que aquests dies passats ha plogut, i en alguns indrets de manera especialment copiosa, l'agost ens ha deixat vertaderes calrades, i no tan sols meteorològiques. Vegem-ne, si us sembla, un parell d'exemples:

Quan encara no havíem encetat el mes es produïa l'assassinat de Gemma Vich, veïna de Sant Jordi, a mans de la seva exparella. Era la primera víctima de la violència masclista d'enguany a les Balears. Molta gent -més de l'habitual- a les concentracions de rebuig, tant les institucionals com les promogudes per associacions que defensen els drets de les dones, com ara la que congregà nombrosos ciutadans a la plaça Joan Carles I, on Rosa Cursach, directora de l'Institut Balear de la Dona, recordava que amb Gemma ja eren 23 les dones mortes per la violència masclista a l'Estat Espanyol. A dia d'avui, segons dades oficials, són ja 27 les víctimes d'aquesta insuportable xacra social. I una reflexió, al meu parer gens sobrera: són suficients, les condemnes per violència de gènere imposades als agressors? No els surt molt a compte, matar una dona?

Amuntegats en les bodegues d'un vaixell, asfixiats en un camió frigorífic, abandonats a la seva dissort en precàries pasteres... Els immigrants constitueixen sens dubte una altra de les estadístiques de l'horror, a la qual s'ha unit darrerament la dels refugiats que fugen del conflicte siri o la dels que tracten de salvar un nou mur de la vergonya, l'estès al llarg de la frontera entre Sèrbia i Hongria. Hom diu que és la pitjor crisi humanitària d'ençà la Segona Guerra Mundial. Les imatges de ciutadans tractant d'assolir desesperadament els trens per tal d'obtenir un visat cap a l'esperança són tan descoratjadores com impactants. Benvingudes siguin les iniciatives governamentals i autonòmiques per tal de pal·liar aquest flux dramàtic de persones; qualsevol ajuda en aquest sentit ha de ser acollida favorablement, sense reserves. Tots ens hi podem trobar, en aquesta tessitura. La història n'és farcida d'exemples, i no tan llunyans. Ben mirat la clau de tot plegat ens l'ha donada un nin siri, les paraules del qual han donat la volta al món talment un rampell de pau: "Aturau la guerra, no cal que faceu res més, amb això n'hi haurà prou.". Es pot dir més alt, però no més clar.

A l'estiu, tota cuca viu, diu el nostre refranyer. Tot, la llum, el temps de lleure, la calor, convida a relaxar-se, a fer un parèntesi en la nostra activitat quotidiana. Proliferen arreu les activitats d'oci, la diversió, les festes populars, els concerts a la fresca. D'uns anys a aquesta banda han proliferat també alguns esdeveniments de dubtosa factura, com ara els relacionats amb un determinat concepte de l'esbarjo que sovint frega el mal gust, quan no directament la grolleria. M'estic referint a saraus com ara la Tomatina de Bunyol, on la diversió consisteix a llançar-se milers de tones d' i a deixar l'espai on transcorre la festa fet una vertadera indecència. Perquè és una indecència malbaratar aliments en els temps que corren, per molt que ens vulguin vendre que es tracta d'excedents de producció. Darrerament a Mallorca també han medrat aquests tipus de manifestacions pseudofestives on la matèria primera és el raïm, el meló, la síndria, les ametlles i altres productes alimentaris. No fa gaire vaig llegir que a Son Ferrer (Calvià) s'havia organitzat una "marató porca", on una de les proves consistia a passar per dins un contenidor ple de peix pudent... Sense comentaris.

Tornem-hi, torna-hi, amb el monòlit de sa Feixina. Cal que el consistori palmesà reconsideri la seva postura i el conservi com el que en realitat és, un monument a les víctimes de la Guerra Civil, en aquest cas als dissortats mariners que, molts d'ells a la força, s'enrolaren a bord del creuer "Baleares". No és un detall menor: així ho considerà el mateix consistori quan Aina Calvo n'era la batlessa, despullant-lo de tota simbologia feixista i convertint-lo en un testimoni de la memòria històrica, per tal que les joves generacions puguin recordar aquells fets tan tràgics per tal que mai més tornin a succeir. No té cap sentit traslladar-ho a un museu, ni molt menys dur-lo a un altre indret. No només seria una despesa inoportuna, sinó un vertader despropòsit des del punt de vista patrimonial.

Tant de bo aquestes pluges setembrines aportin una mica del seny i la claredat que tots, sense excepció, hem de menester. La necessitam quasi tant com aquesta aigua que raja a voler, després d'un estiu sec i xafogós fora mida...

* President de Homes per la Igualtat Mallorca