Des de temps històrics ens hem habituat a conviure amb una Administració pública que controla quasi tot el tràfic de mercaderies, a més de cinc nuclis territorials de la nostra comunitat, i ho fa fora de l'àmbit normatiu autonòmic i local. Es tracta de l'organisme Puertos del Estado, depenent del ministeri de Foment, que sota la denominació d'Autoritat Portuària de Balears (APB), gestiona els ports d'Alcúdia, Eivissa, Maó, La Savina i Palma.

Durant els darrers anys hem estat testimonis de com fa falta canviar l'actual model de gestió, completament obsolet, per un altre que s'acosti més a la realitat de la nostra societat. El desig que els nostres ports siguin gestionats des de Balears no és una qüestió merament emocional, també intervenen factors objectius i racionals que reforcen aquesta idea. Basta veure les darreres propostes dels anteriors gestors per adonar-se que quelcom no ha funcionat com cal, i que la desconnexió entre l'APB i la societat balear és absoluta.

L'avanç del pla director del port de Palma va encetar tot un seguit de reaccions per part de diferents col·lectius, per la seva concepció faraònica. Un pla que rere la frase "...la transformación de los muelles comerciales en un espacio conectado con la ciudad", amaga la ferma voluntat de crear una nova macrozona comercial, que sens dubte seria el tret de gràcia cap al nostre comerç local. EI mateix es pot dir del tristament famós chill out del Castell de Sant Carles, tancat per ordre municipal, deixant palès una vegada més una forma d'actuar, on ignorar les normatives municipals és la tònica habitual.

Què podem dir respecte al port del Molinar? Si hi havia un punt, on totes les parts enfrontades hi estaven d'acord, era que fos aquí on es decidís el seu futur. I no a l'obscur despatx d'un funcionari de Madrid a més de mil quilòmetres de distància, que molt possiblement mai no ha trepitjat aquesta barriada palmesana.

Una altra desafortunada decisió va ser la intenció de transformar els nostres fars en desús, béns patrimonials de tots, en establiments turístics de luxe. Quan el que s'hauria de fer una vegada finalitzada la funció per la qual es varen expropiar o comprar els terrenys on es radiquen, és revertir-los als seus consistoris, que de ben segur els trobaran un ús social apropiat per a tots els ciutadans. En lloc d'això ens trobem que són objecte d'un exagerat mercantilisme de l'APB, amb l'únic objectiu d'engreixar encara més el compte de resultats de Puertos del Estado. Parlem de xifres, el 2013 l'APB tancà l'exercici amb un superàvit de 24 milions, la qual cosa suposà el 10% dels de tot l'organisme del ministeri de Foment, que per uns ports com els nostres, eminentment finalistes que tan sols serveixen per al nostre abastiment, no està gens malament. No cal dir que El Pi pensa que tots aquests beneficis haurien de revertir íntegrament a les nostres instal·lacions per a una millora i modernització contínua.

Alcúdia, Eivissa, Maó, La Savina i Palma són ciutats que varen néixer i créixer a l'abric dels seus ports, interactuen com a espais vius, formant part d'un únic nucli urbà. Per això situacions com la polèmica ampliació al seu dia del dic de Botafoc a Vila, la prohibició de passejar pel dic de l'oest de Palma, l'intent d'habilitar una nova dàrsena al d'Alcúdia entre altres són decisions on l'opinió dels seus habitants no compten per res. No hem d'oblidar que les principals activitats de l'organisme són proveir d'infraestructures i regular el domini públic. Ara per ara se sembla més una empresa a la qual tan sols li interessa el mercantilisme amb usos lluny de les seves funcions principals.

Des d'El Pi pensem que mentre es donen les circumstàncies per poder canviar el model de gestió, l'APB ha de fer un esforç per acostar-se més als ciutadans de Balears i les seves necessitats, aquesta és sens dubte la tasca més difícil que haurà de fer front el seu nou president.

* Coordinador del Gabinet d'Idees i Projectes de El Pi (Proposta per les Illes Balears)