20 de julio de 2015
20.07.2015
Tribuna

La 'Declaració de Pavia' sobre una política econòmica alternativa europea

20.07.2015 | 01:29

El passat 27 i 28 de febrer va tenir lloc a la UIB una trobada entre economistes italians i professors de la UIB i de la Universitat del País Basc per reflexionar sobre les repercussions de les polítiques d´austeritat en el països del sud de la UE, i es va aprovar un document per tal de poder discutir amb economistes procedents del nord de la UE sobre la necessitat de canviar l´actual política econòmica europea. Aquesta ha estat qualificada com un error històric per economistes com Joseph Stigliz (Premi Nobel d´Economia), Thomas Picketty (Paris School of Economics), Massimo d´Alema (ha estat Primer Ministre d´Itàlia i és el President of FEPS, Foundation of European Progressive Studies), Mary Kaldor (London School of Economics), Stephany Griffith-Jones (IPD Columbia University), Inge Kaul (Hertie School of Governance), Hilary Wainwright (Transnational Institute, Amsterdam), Michael Burke (Economist Against Austerity), Panicos Demetriades (University of Leicester), Gustav Horn (University of Duisburg-Essen), James Galbraith (University of Texas at Austin), Marcus Miller (Warwick University), José Antonio Ocampo (Columbia University), Avinash Persaud (Peterson Institute for International Economics), James Putzel London School of Economics), Helmut Reisen (German Development Institute), Ernst Stewart (University of Oxford), Robert Wade (London School of Economics).

El passat 24 i 25 d´abril es va organitzar per part de la Associació d´Economistes de Llengua Neollatines (AENL), la Universitat de Pavia, la Universitat d´Insubria i el Ghislieri College de Pavia, la discussió del document de Palma entre un grup nombrós d´economistes de la UE (35 economistes de les principals universitats i centres de recerca del Nord i Sud d´Europa) i es varen aprovar 10 punts que constitueixen la Declaració de Pavia, que es poden consultar a www.aenl.org.

Tal com reconeix la "Declaració de Pavia", les polítiques d´austeritat ens han portat a un menor nivell d´ocupació per unitat de renda i a un menor nivell d´inversió respecte al PIB. Com a resultat se´ns ha generat un problema de falta de demanda agregada. El mainstream europeu intenta pal·liar aquest problema via reducció de costos laborals i socials per augmentar la demanda d´exportacions, però el percentatge de les exportacions extra-europees respecte al PIB de la UE representa menys d´un 10%, mentre la UE en el seu conjunt presenta un saldo net exterior respecte a la resta del món en equilibri. Això ens indica que el gruix del potencial de creixement de la UE es troba en una àmplia demanda interna per inversions socials i per les noves ocupacions que es generarien per aquestes inversions, cas de l´àmbit de la salut, educació, regeneració de ciutats i preservació del medi ambient. Per finançar aquestes inversions no cal modificar els tractats, ni apel·lar a l´emissió de deute pública europea (eurobons), cal només potenciar el Banc Europeu d´Inversions, ja que els seus crèdits per aquest tipus d´inversions no computen com a deute dels Estats. A més a més, els governs que vulguin impulsar aquests Plans de New Deal europeu, ho podrien fer per la via de la "cooperació reforçada", la qual no necessita la regla de la unanimitat.

El Decàleg de Pavia per resoldre la crisi Europea el podem resumir de la manera següent:

-Finançar a través del Banc Europeu d´Inversions (BEI) un New Deal sobre projectes socials i mediambientals per a la UE a partir del retorn de rendes generats per aquests projectes d´inversió i pels augments d´ocupació.

-La UE és un dels pocs mercats internacionals amb oportunitats segures d´invertir on els BRICS, els fons sobirans i els fons de pensions internacionals poden reinvertir els seus importants excedents.

-Els crèdits concedits pel BEI i el Fons Europeu d´Inversions (FEI) no compten com a deute nacional i es poden concedir per finançar projectes del Trans-European and Communication Networks (the TENs) i per a poder donar suport a les petites i mitjanes empreses europees, així com per finançar inversions en la millora de la salut, educació, regeneració de ciutats, tecnologies verdes i de protecció del medi ambient.

-El deute que sobrepassi el 60% del PIB es pot mutualitzar i finançar a càrrec del retorn fiscal d´aquestes inversions en termes de rendes i ocupació.

-Aquests projectes d´inversió haurien d´estar exclosos dels indicadors definits pel Pacte d´Estabilitat.

-Aquestes inversions s´haurien d´adreçar cap a projectes de R+D+I i de reestructuració de sectors clau (key sectors) d´acord amb la Política Industrial Europea i amb les necessitats socials dels ciutadans europeus.

-El BCE i el Mecanisme Europeu d´Estabilitat haurien d´actuar ja per reestructurar i recapitalitzar els zombis bancs, sense esperar la posada en marxa de la Unió Bancària.

-Els recursos financers regionals s´haurien d´ampliar mitjançant l´emissió de bons regionals per part del FEI i del BEI, per tal d´activar les iniciatives i capacitats econòmiques i socials a nivell local i regional.

-Aquestes iniciatives locals i regionals podrien conformar programes de cooperació transregional i transnacionals d´acord amb el Programa RECITE (Regions and Cities of Europe).

-Una part del retorn fiscal d´aquestes inversions es podrien dedicar a finançar un Programa Europeu de Solidaritat per fer front al problema de la pobresa extrema i garantir un mínim social estàndard. En el curt termini aquest programa es podria finançar amb els beneficis generats per Sistema Europeu de Bancs Centrals (TARGET2-Trans-European Automated Real-Time Gross Settlement Express Transfer System).

Creiem honestament que aquesta proposta ens permet retornar als valors originaris de la UE, basats en la solidaritat i en la millora dels nivells de benestar dels ciutadans europeus, i no en la imposició de polítiques d´austeritat, les quals són rebutjades de forma clara pels ciutadans europeus que pateixen cada dia les seves conseqüències, i ens allunyen cada vegada més de la construcció d´un pathos europeu.

(*) Respectivament, catedràtic de la UB, catedràtic de la UIB i TU d´Economia Aplicada. Tots tres signants de la Declaració de Pavía

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!