1.-Antecedens de l'encíclica. Una de les veus destacades del tema ecològic dins l'Església ens arriba des de Sudamèrica, des del Brasil, en la veu i personalitat de Lleonard Boff, teòleg i ecologista mundialment reconegut que fa temps lluita per aquesta causa i diu que el seu sentiment oscila entre la catàstrofe i la crisi.

2.- El Papa Francesc recull la teologia del seu continent americà, que està irremissiblement unida al queviure ecològic i ha volgut fer patent al món, no sols al món cristià, sinó a tota persona de bona voluntat que el vulgui escoltar, que la creació (terra, astres, mars, montanyes i valls, boscos i sementers) en milions d'anys han preparat pel pobre ser humà, i pels altres éssers amb qualsevol casta de vida, una casa comú on conviurer-hi els humans, vegetals, minerals, mar i terra, on sigui necessari "obrir els ulls de la fe per descobrir amb aquesta mirada la bellesa del pla de salvació de Déu".

3. El Papa Francesc ha preparat aquesta encíclica des que començà el seu pontificat. L'arquebisbe Bergoglio de Buenos Aires, i avui Papa, segueix amb les amistats d'antany. Una d'elles és la de l'esposa del bisbe J. Podestà, Clélia, amb qui quan ella vivia parlava semanalment i que va seguir parlant cada diumenge, a les dèu del matí, des de Roma. A través d'aquesta amistat, que també era amistat d'aquest escrivent, i a la vegada Clélia tenia com bon amic Lleonard Boff, entre ambdos proveiren al Papa Francesc de tot aquell documental que necesités per escriure i així llançar l'encíclica Laudato si, dues paraules amb les que Sant Francesc comença el Càntic de les creatures.

4.- El Papa, a mida que va avançant en la redacció de l'encíclica, també demanant a Clélia que Boff li proporcionés la literatura i documentació necessàries per a la reflexió conseqüent. També es creuaren els textes de les institucions de la ONU, sobre la casa comú de 2008 i d'altres publicacions dels bisbes brasilers i ecològistes del moment.

5.- El seu principal programa ecològic, el de les jerarquies d'aquell país feia referència a la protecció de l'Amazònia, i des d'ella es feia una crida a la protecció de la Terra, sobre tot en la veu dels pobres que n'eren les víctimes més properes. En els seus escrits consideraven que tenir cura de la Terra, era tenir cura de la vida. De fet, en la Carta de la Terra de Mijaíl Gorbachov, avalada per més de 200.000 persones, deia en el nombre set que "com mai dins la historia, s'havia despertat tanta nova veneració davant la vida per obtenir sostenibilitat, per accelerar la lluita per la justícia i la pau i per l'alegre celebració de la vida"

6.- Segons la comunitat científica, la mare-terra ha sofert tantes agresions que no mereixem viure aprofitant-nos d'ella. Avui en dia, cada any desapareixen de damunt la terra més de 3.000 espècies i una d'elles pot arribar a ser la humana. Naturalment pels homes de fe sempre els queda la fe i la esperança i la confiança misericordiosa del seu Déu creador i redemptor.

(*) Sociòleg, graduat en Doctrina Social de la Esglèsia