09 de julio de 2015
09.07.2015
Tribuna

Per un nou Consell Econòmic i Social de les Illes Balears

08.07.2015 | 20:20

La llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual se suspenen la vigència de la llei 10/2000, de 30 de novembre, del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, i el seu funcionament, en la seva exposició de motius al·lega que: "Tradicionalment s'ha considerat un deure dels poders públics facilitar instruments i reforçar, institucionalment, les vies de comunicació i participació dels ciutadans mitjançant les organitzacions i les associacions representatives d'interessos econòmics i socials (?) Conscients d'això, i d'acord amb l'article 78 de l'Estatut d'Autonomia (?) es va regular (?) el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears com a marc estable i permanent de comunicació i diàleg, tant dels agents econòmics i socials entre si, com d'aquests amb l'administració autonòmica, sense oblidar la seva configuració com a òrgan de consens i reforç de la participació d'aquests agents en la presa de decisions. El consell esmentat respon, doncs, a la legítima aspiració dels agents econòmics i socials perquè les seves opinions i plantejaments es tinguin en compte a l'hora d'adoptar decisions que puguin afectar els interessos que els són propis (...) No obstant això, en el context actual de crisi econòmica que les Illes Balears i la ciutadania pateixen de manera continuada (...) el Govern de les Illes Balears ha adoptat un seguit de mesures tendents a reduir el dèficit públic (...) i entre altres mesures, la suspensió (...) del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears".

El dictamen número 11/2012, sobre l'avantprojecte de llei per la qual se suspenen la vigència de la llei 10/2000, de 30 de novembre, del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, i el seu funcionament, que es pot consultar a www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=NTCS051585ZI130671&id=130671, fa constar que: "l'estalvi final pels pressupost del Govern de les Illes Balears, com a molt seria d'uns 175.000 euros (...) quantia que suposa un 0,00476% del total dels pressuposts generals de la comunitat autònoma. Seria com si un ciutadà amb uns ingressos de 35.000 euros anuals estalviés 1,67 euros al cap de l'any (...) arribats a aquest punt, només ens queda pensar que la intenció del Govern, disfressada de mesura anticrisi, no pot ser cap altra que fer callar el CES perquè no es troba còmode amb l'existència d'una veu independent i autònoma, amb llibertat de criteri i que pugui ser crítica amb les polítiques del Govern (...) Consideram que justament en moments com l'actual, en què la societat sofreix des de fa anys els efectes d'una crisi econòmica i social molt profunda, en què les mesures que es pretenen adoptar provoquen rebuig per part de la ciutadania, una seu en la que debatre amb els representants de la societat civil, en la que consultar sobre les polítiques públiques a adoptar és més necessària que mai".

I això sense oblidar, l'eficàcia amb la que venia operant el CES de les Illes Balears, acreditada pels seus prop de 200 dictàmens, dels quals al voltant del 50% de les observacions s'han incorporat a les normes que regeixen la societat balear, cosa que demostra la necessitat d'aquesta institució; a part de més de trenta informes, cinquanta publicacions, de les onze Memòries del CES sobre l'economia, el treball i la societat de les Illes Balears, i l'organització d'un nombre molt important de seminaris i jornades en matèria econòmica, social i laboral, i amb el reconeixement internacional com un exemple de bones pràctiques, del seu dictamen per iniciativa pròpia, sobre "Sistema d'indicadors per a la gestió integrada de la zona costanera" (GIZC) de les Illes Balears, dictamen 5/2007 del CES. Tot plegat el configuraven com un dels CES autonòmics capdavanters, tant pel nombre de consultes a la seva web, que encara es pot consultar a (http://ces.caib.es), que el 2011 varen sumar un total de 188.844 visites, com pel rati recursos públics/outputs generats.

En el debat d'investidura celebrat al Parlament balear el dilluns 29 de juny la senyora Francina Armengol, en el seu discurs, va fer esment al "compromís de recuperar òrgans de participació tan importants com el Consell Econòmic i Social". Davant d'aquesta eventualitat, els sota signants, que hem estat presidents i secretaris generals, d'aquesta institució al llarg del període 2001 fins a l'any 2012, voldríem fer les tres reflexions següents:

1ª.- Evidentment, en la nova etapa política que s'obre el CES hauria de reprendre la seva activitat normal, que ja venia desenvolupant de manera eficient i eficaç: la redacció dels dictàmens a petició del Govern, consells insulars o ajuntaments, la confecció de les memòries anuals sobre la situació socioeconòmica i laboral de Balears, els estudis i informes propis, l'organització de reunions i seminaris sobre la situació socioeconòmica de les nostres illes, etc.

2ª.- A banda d'aquesta posada en funcionament, s'ha d'anar més endavant, perquè el CES hauria de ser concebut com una nova institució fermament reforçada on la societat civil organitzada pogués exposar les seves opinions en un marc estratègic de canvi. El nostre CES s'ha de convertir en un "centre de pensament estratègic i participatiu" que ha de garantir i assegurar una discussió rica i participativa a partir d'informes solvents i ben documentats a tots els nivells (econòmic, laboral i social).

3ª.- En línia amb aquesta nova funció, el CES s'hauria de plantejar, com a mínim, dues grans tasques.

En primer lloc, obrir una reflexió assossegada i fonamentada en estudis i debats seriosos amb la ciutadania sobre el model productiu de la nostra comunitat autònoma. Aquesta reflexió derivaria en la redacció d'un dictamen del CES sobre la millora del model productiu a Balears. Per fer aquesta tasca, és imprescindible una àmplia fase de diàleg obert als ciutadans a cada una de les illes, comptant amb la participació activa dels consells insulars i ajuntaments que ja estan representats al CES. Seria la primera vegada que s'iniciaria a Balears un exercici de planificació estratègica seriós, de llarga durada, i amb una àmplia participació ciutadana.

En segon lloc, el nostre CES s'ha de convertir en una institució productora de consens social, econòmic i laboral, de manera proactiva, sense esperar la sol·licitud de les institucions públiques. El CES ha de ser la referència prevalent en aquestes àrees de pensament estratègic i ha de ser vist com exemple d'enteniment, d'autoritat tècnica i de seny.

Estem convençuts que aquesta proposta respon perfectament a les necessitats i reptes de futur que té plantejats avui en dia la nostre societat i que un nou CES reforçat podria ser l'instrument idoni per donar-li la resposta adequada.

Francesc Obrador Moratinos,

president del CES (2001-2005)

Josep Oliver Marí, vicepresident primer (2001-2012) i president en funcions (2005-2007)

Llorenç Huguet Rotger,

president (2007-2012)

Pere Aguiló Crespí,

secretari general (2001-2007)

Núria Garcia Canals, assessora jurídica (2002-2007) i secretària general (2007-2009)

Àngels Bellinfante Torres, assessora jurídica (2007-2009) i secretària general (2010-2012)

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!