18 de mayo de 2015
18.05.2015
Tribuna

Atreure el millor alumnat als estudis de mestre

18.05.2015 | 01:51
Atreure el millor alumnat als estudis de mestre
Són moltes les evidències que mostren que el professorat constitueix l'element fonamental per al bon funcionament dels centres educatius, el factor que més influència té sobre la qualitat de l'educació escolar. La influència d'altres factors pot fer que un sistema escolar estigui per sota de la categoria del seu professorat; el que no pot succeir, però, és que la posició del sistema sigui superior a la dels seus docents; ells marquen el llistó fins on es pot arribar. No és estrany, doncs, que aquells països amb sistemes escolars d'èxit siguin, precisament, els que han prioritzat la política educativa centrada en el professorat, els que han posat en marxa mesures orientades a incrementar el prestigi i la qualitat dels seus mestres.

Una de les mesures recurrents per elevar la qualitat dels mestres consisteix a instaurar uns bons sistemes per a la seva formació i atreure a la carrera docent els alumnes més ben capacitats. És el cas, per exemple, de Finlàndia, un país on per estudiar de mestre s'ha de passar per un procés selectiu molt estricte: només pot optar a aquests estudis l'alumnat que ha aconseguit una nota mitjana superior a nou sobre deu en batxillerat i revàlida. Les bones notes, però, no són suficients: per ser admesos també s'ha de demostrar que es disposa d'habilitats comunicatives, de sensibilitat social i de capacitat d'empatia. No és estrany, doncs, que només un de cada deu aspirants aconsegueixi iniciar els estudis de mestre. Com tampoc és sorprenent que, amb mesures com aquesta, els finesos tenguin un dels millors sistemes escolars del món.

Aquí, a casa nostra (a Balears en particular i a Espanya en general) s'ha fet poc cas a la conveniència d'una bona política educativa sobre la formació inicial del mestres; hi ha hagut poc interès per atreure cap a la docència els millors estudiants. Aquí, els processos selectius per iniciar els estudis de mestre s'han regit i es regeixen només per la lògica de mercat: són molts els joves que volen estudiar la carrera de mestre i aleshores les institucions incrementen l'oferta de places. Un increment que en aquests darrers anys s'ha vist accelerat amb la irrupció de les noves Universitats on line que, sempre ensumant el negoci, han introduït en la seva oferta formativa estudis com els de mestre que tenen molta demanda i ocasionen escassa despesa.

Aquest entorn, dominat per una gran demanda i oferta, dificulta enormement que es pugui intentar millorar el perfil dels estudiants que volen iniciar els estudis de mestre. Suposem que una Universitat decideix limitar dràsticament el nombre de places i estableix un estricte sistema de selecció de l'alumnat. La mesura no evitarà que alumnes amb baix rendiment i poques aptituds per a la docència deixen de matricular-se a una altra universitat; no de bades les privades tenen les antenes ben esteses per captar qualsevol que vulgui i pugui pagar matrícula. I és que aquest és un tema que va més enllà de la política autonòmica; necessita d'una regulació estatal.

Cal dir que, tot i les limitacions d'una política en un territori limitat, ja hi ha comunitats que han encarat el problema. És el cas, per exemple, de Catalunya on a inicis d'aquest curs acadèmic tots les universitats, tan públiques com privades, barraren el pas als estudis de mestre a aquells alumnes que a les proves de selectivitat no haguessin obtingut, almenys, un quatre en els exàmens de llengua castellana i catalana i que la mitjana de les notes d'ambdues assignatures no fos, també almenys, de cinc. Un llistó ben baix: fins i tot amb un suspens en l'examen d'alguna de les dues llengües oficials els alumnes tenien les portes obertes per començar els estudis de magisteri. L'aplicació d'aquesta disposició va tenir un efecte contundent: quedà fora un poc més del 26% dels candidats.

No creguin vostès que l'alumnat de Balears que vol ser mestre presenti característiques diferents al català; un poc més del 25% dels alumnes de magisteri que l'any passat iniciaren els estudis a la UIB no haurien passat el llistó implantat a Catalunya. És a dir: els coneixements de català i castellà dels nostres alumnes que comencen els estudis de magisteri és al mateix nivell que el dels catalans.

Per què a Balears no es fa res per atreure els millors alumnes a estudiar els graus de magisteri? Segurament pels mateixos motius pel qual no es fa res seriós per encarar l'abandonament i el fracàs escolar, res de bo a favor de la igualtat d'oportunitats, res per millorar l'escola. No es fa res perquè patim uns gestors que, enrabiats amb la seva dèria anticatalana, en lloc de fer política educativa fan un ús polític de l'educació. No s'arreglen els problemes educatius perquè patim els pitjors gestors imaginables. I que consti que encara hem tingut sort: en lloc de polítics ineptes i poc feiners haurien pogut ser totxos però diligents, que són encara més perillosos. Segur que no superarien cap procés de selecció orientat per l'excel·lència.

(*) Catedràtic del departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l´Educació de la UIB

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!