D'ençà de començaments d'any, segons dades a 18 de novembre, 44 dones han mort a mans de les seves parelles o exparelles. 14 havíen posat denúncia i només 3 comptaven amb ordre de protecció. En aquest mateix període, 32 menors han quedat orfes per violència de gènere. Des de l'1 de gener de 2003 fins aquesta data, segons dades oficials, 756 dones han estat assassinades.

Malgrat Amnistia Internacional reconeix que l'entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere ha suposat un gran avanç, aquestes dades fan difícil celebrar amb optimisme el desè aniversari d'aquesta llei. Altres dades preocupants són que des de la creació dels Jutjats de Violència el 2005 fins al 2013 el nombre de sobreseïments provissionals s'ha incrementat en un 158 %; que el nombre de denúncies i ordres de protecció ha anat caient any rera any; o que el percentatge de sentències condemnatòries ha descendit fins a situar-se al 50 % en el 2012, deu punts per davall del percentatge enregistrat el 2006. És necessari que després de 8 anys de funcionament d'aquest tipus de jutjats es facin avaluacions que intentin aclarir el significat d'aquestes xifres.

Les autoritats s'emparen en la necessitat de que les víctimes posin denúncies per intervenir, però a Amnistia Internacional consideram que , a més, és necessari avaluar i identificar tots els obstacles en la persecució d'aquest tipus de violència. Hem denunciat la persistencia d'obstacles que impedeixen a les dones l'accés a la justícia: les deficiències en les investigacions d'ofici, la manca de protecció adequada a les víctimes, o els prejudicis amb que s'enfronten quan decideixen denunciar.

Volem tornar a recordar que la formació de professionals de l'advocacia o la judicatura en igualtat de gènere, no discriminació i violència de gènere és insuficient i insatisfactòria, la qual cosa contribueix a que persisteixin prejudicis discriminatoris en el sistema de justícia penal, i això es tredueix en la creença de la "denúncia falsa". El propi Consell General del Poder Judicial alertava l'any 2013 als Criterios de actuación judicial para la violencia de género de que "amb massa freqüència s'al·ludeix a que moltes de les denúncies presentades davant els Jutjats de Violència de Gènere es presenten per aconseguir una posició avantatjosa en la separació o divorci, afirmació que no respon a la realitat i que qüestiona el dret de les dones que la pateixen a tenir una tutela judicial efectiva". El nombre de condemnes per denúncies falses és insignificant. Segons dades de la Fiscalia General de l'Estat, entre 2009 i 2013 es presentaren un total de 657.084 denúncies, de les que només 33 acabaren amb una condemna de denúncia falsa, la qual cosa equival al 0,005% de las denúncies.

Recentment, organismes internacionals, com el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona (Comitè CEDAW) s'han pronunciat sobre actuacions judicials a Espanya i han mostrat la seva preocupació sobre la manca de protecció a les víctimes i la seva reparació. El passat 4 d'agost, aquest comitè condemnà a l'Estat espanyol per no actuar diligentment en relació al cas d'Àngela González, en el que a pesar d'haver més de 30 denúncies per maltractament contra ella i la seva filla Andrea, els jutges les desoïren i obligaren a la menor a complir el règim de visites. Durant una d'aquestes visites, la nina de set anys va ser assassinada.

El comitè aprofundí en l'existència d'aquests estereotips que deixen les dones en una situació de vulnerabilitat a l'hora de sol·licitar justícia i assenyalà que és necessari tenir en compte els antecedents de violència de gènere en els procediments de determinació de la custòdia i del règim de visites dels nins i les nines. A més, el comitè donà sis mesos a l'Estat espanyol per prendre les mesures necessàries per reparar a la víctima. Fins al moment no s'ha fet res al respecte.

Tot això podria veure's agreujat amb el Projecte de Llei Orgànica de l'Estatut de la Víctima del Delicte. A Amnistia Internacional li preocupa especialment l'artícle 35 de l'esmentat Projecte de Llei, on es contempla "l'obligació de reemborsament" de qualsevol tipus d'ajuda rebuda i on s'equipara el sobreseïment o la sentència absolutòria a la "denúncia falsa", la qual cosa podria deixar a moltes més dones en situació de major vulnerabilitat. Encara es revictimitzaria més a les víctimes, perseguides per l'Estat per retornar les ajudes rebudes.

Aquest Projecte de Llei tampoc recull els compromisos internacionals adquirits per Espanya i no s'ha convertit en una oportunitat per abordar les dificultats que les dones víctimes de violència de gènere es troben tant en la protecció com en la reparació