Opinión | Tribuna
Onofre Vaquer Bennàsar
El nom de Balears
El passat dia 8 aquest diari publicava un article d´un tal Mateu Cañellas ("A noltros, es ´bá lé yaroh´, Catalunya sí que mos roba") al que volia fer unes puntualitzacions. El nom de Balears no s´empra ni a l´Edat Mitjana ni a la Moderna. A l´època musulmana a les illes se´ls denomina "les illes oriental d´Al-Andalus" y del segle XIII al XIX es parla de "regne de Mallorca". Als mallorquins a l´edat mitjana se´ls denomina catalans i a partir del XVI mallorquins. El 1354 el gobernador de Mallorca mana que a cada barca de pescadors per cada esclau hi ha d´haver el doble de cristians catalans. El 1445 Joan Bordils d´Inca diu que a Costitx s´hi apleguen moltes persones "així catalans com esclaus" per jugar a gresca. El 1435 al Gran i General Consell es parla d´una armada que es prepara a Gènova contra el nostre rei "e nostra nació catalana". Quan s´avisa del perill d´una flota turca es diu que ve "contra lo rei d´Aragó i la nostra nació catalana". El fet que s´anomenassin catalans als mallorquins no vol dir que no hi hagués gents d´altres procedències. Jo he investigat els immigrants que vingueren a Mallorca durant dos segles i hi ha moltes procedències (es poden veure a la meva web llinatgesdemalloca.com). A més adopten llinatges catalans els jueus que es batien i els esclaus que s´alliberen (vegeu el meu llibre L´esclavitud a Mallorca, 1448-1500). Malgrat algunes vegades a la nostre llengua se la denomina mallorquí, moltes més vegades se l´anomena català. El 9-5-1494 a Ciutadella un mercader genovès fa uns capítols en llengua catalana ordonats amb uns jueus. A València també s´anomena català a la llengua, allà el 1539 editen el llibre del Consolat de Mar valencià i anoten que ha estat traducido de lengua catalana en castellana. Quan parla del Diccionari català-valencià-balear es veu que no ha passat de la tapa, si obrís el primer volum veuria a la primera pàgina que es tracta d´un diccionari de la llengua catalana que recull variants dialectals. A l´atles d´En Cresques, que es troba a París, foren els francesos que li digueren Atles català per estar en aquesta llengua.
L´autor de l´escrit empra sempre l´article salat. Jo he vist milenars de volums de documents als arxius del segles XV-XVII i mai he vist escrit l´article salat ni tant sols a topònims. Mai he vist escrit "sa Pobla", sempre escrivien "la Pobla". Crec que avui hem d´escriure sa Pobla però no s´escrivia a l´Edat Moderna.
En quan a manipulacions de la historia n´hi ha hagut de moltes bandes. Ho he denunciat al meu llibre Mites i tòpics de la història d´Espanya i de Mallorca.
*Doctor en Història
- Así era en los años 60 una de las zonas más turísticas de Mallorca
- Las máquinas de multar más temidas en Palma: mapa de los radares y semáforos que cazan a 290 infractores al día
- Muere un hombre de 61 años en un accidente con una retroexcavadora en una nave industrial junto al hipódromo de Manacor
- Este es el calendario por pueblos para explicar la legalización de viviendas en suelo rústico
- Aumentan las críticas de Baleares a la decisión del Gobierno central de tumbar el registro obligatorio para los agentes inmobiliarios
- Todavía hay tiempo para conseguir plaza en el Imserso: precios y días aún disponibles para viajar a Mallorca
- ¿Cuándo se celebra el Carnaval 2025 en Mallorca? Fechas y ‘rues’ más destacadas
- Tensión vecinal en una reunión con el Govern y el Ayuntamiento por los 60 pisos nuevos de Cas Català: 'Esto será una ratonera