S d´Strauss.- Enguany la comunitat musical celebra una efemèride: el cent cinquanta aniversari del naixement de Richard Strauss, un dels pares de la música del segle XX. Seguidor de les línies marcades per Richard Wagner, Strauss esdevé clau en el procés de marcar les noves línies instrumentals, amb un so orquestral característic i contundent. De fet l´estrene de la seva òpera Elektra, per molts, marca l´inici de la música contemporània.

Avui és bo recordar el compositor, qui donà consells al nostre Eaktai Ahn, ja que és també l´aniversari de la seva mort.

S de September.- Les conegudes com Quatre darreres cançons d´Strauss formen el corpus vocal més bell del segle XX i un dels més bells de la història de la música. September és una d´aquestes quatre joies musicals i agafa un text de Hermann Hesse (de les quatre cançons tres parteixen de poemes del nobel alemany) per explicar, a manera de metàfora, com el final de l´estiu pot ser pensat com un final de trajecte vital.

Escrites el 1948,un any abans de morir i estrenades el 1950 a Londres per Kirsten Flagstad, l´Orquesta Philharmonia i Wilhelm Furtwängler com a director, aquestes quatre cançons pertanyen al repertori de les grana veus femenines.

S de Schwarkpfof.- D´entre les moltes sopranos que han cantat i enregistrat aquestes obres mestres (Caballé, Janowitz, Fleming...), Elisabeth Schwarkopf és la que marca la referència. Sense desmerèixer cap de les altres, la versió de la veu prussiana destaca per sobre de totes les possibles. Primus inter pares.

S de Szell.- I d´entre les diferents interpretacions de l´Schwarzkopf, sobresurt, sens dubte, la que enregistrà amb la Simfònica de la Ràdio de Berlín sota la direcció de George Szell. Un disc de referència. Insuperable.