La LOMCE, molt més que una llei educativa

En qualsevol cas de l´anàlisi de la LOMCE podem deduir tot un seguit de qüestions que la defineixen des de una perspectiva política i socioeducativa: la "fe" excessiva i exagerada en els canvis legislatius; l´aposta real per menys escola pública; l´estímul d´una certa escola privada amb la deconstrucció política de la LODE; la confrontació ideològica i el paper de l´església; l´educació "diferenciada" finançada; la recentralització educativa; la desconsideració política i educativa cap a les llengües pròpies i oficials de cada comunitat; la concepció no educativa de l´educació infantil; la segregació primerenca amb la ESO i la formació professional bàsica; el retall de la participació educativa, el nou paper dels directors dels centres i la falsa autonomia escolar; les revàlides i els seus efectes educatius i socials; els rànkings educatius; el nous accés a la universitat com una forma de discriminació social i territorial...

Quines són les conseqüències de l´aplicació d´aquesta nova llei educativa? Si hom analitzen totes les mesures educatives que s´ estan plantejant i duent a terme tant des de els sistema escolar com des de el sistema universitari, podem arribar a la conclusió que ens trobam davant un procés de canvi de la democratització educativa aconseguida fins el moment; se tracta d´ un canvi en l´estructura de la piràmide educativa que pot suposar a mig i a llarg termini una nova configuració del nivell educatiu de la població. I tot això amb un canvi amb les relacions entre l´escola pública i l´ escola concertada, a una dualització educativa i social creixent, amb una classificació d´ escoles de primera i de segona, amb un increment progressiu de la desigualtat educativa, de la pobresa escolar i d´accés a l´educació; els canvis profunds i progressiu amb la política universitària i d´ investigació que ens duen a un altre model d´ universitat i una altre concepció del que ha d´ ésser la societat espanyola en matèria de coneixement, d´ innovació, de competitivitat i de economia; en definitiva la conformació d´ un nou elitisme educatiu. I el segle XXI, com a segle del coneixement, necessita d´ una ciutadania formada i educada per a poder afrontar millor els nous reptes econòmics, socials, culturals, polítics i tecnològics.

Des de la perspectiva social, resulta evident que ens trobam davant una política educativa, que tindrà efectes significatius en la estructura social. Així l´ element més significatiu d´ aquestes mesures és, sense cap dubte, l´increment de la desigualtat social a tots els nivells, amb l´existència d´ una societat dual, d´ una societat desestructurada i amb un alt nivell de situacions de risc social i d´un debilitament dels llaços familiars; una societat on el creixement de la pobresa i de les diferències entre unes classes i les altres s´ incrementaran i amb una desaparició progressiva de les classes mitges. I amb una desigualtat creixent per a poder a la sanitat, als serveis socials, a les pensions, a la cultura, al crèdit, al habitatge... I tot això amb una política social cada vegada més assistencial. La reforma de la llei de règim local en matèria de serveis socials n´ es una prova més. I això per no parlar dels canvis en el model sanitari.

Però hi ha més. Quin és el model econòmic i productiu que hi ha darrera totes aquestes mesures educatives i socials? Des de la perspectiva econòmica ens trobam davant la construcció d´ un model econòmic molt concret, amb unes característiques molt determinades i amb unes conseqüències significatives: model econòmic basat en els serveis i del turisme, una construcció en decadència, un procés de desindustrialització, una agricultura i ramaderia cada vegada amb menys pes econòmic, una disminució de la inversió en economia del coneixement i de la innovació, una baixada de salaris com a factor de competitivitat, una disminució creixent de la qualitat del treball... Estam, doncs, davant un model productiu i econòmic que necessita, en general, treballadors de baixa qualificació. Els fets així ho certifiquen: emigració creixent de les persones joves millor formades, sobreeducació que s´incrementa, formació professional inadequada, aposta per una formació professional bàsica que no ajuda ala qualificació, desregulació universitària i aposta per universitats amb pocs recursos... És evident, doncs, que per una economia d´aquestes característiques es "necessita" una educació que respongui a aquest model.

Però políticament tenim unes conseqüències significatives: Un Estat cada vegada més petit i feble, un estat del benestar més dèbil i disminuït, menys drets polítics i socials, una democràcia cada vegada mes devaluada. Si hom relaciona els diversos elements de caire polític, social econòmic i educatiu, és evident que ens trobam davant un canvi d´escenari a tots els nivells. S´està apostant, doncs, per una economia basada en salaris baixos i poca qualificació?

Se tracta, doncs, de qüestions de gran impacte social i educatiu, que posa de manifest que la LOMCE és molt més que una llei escolar, que té una forta dimensió política, econòmica i social, i que suposa una nova forma de consolidar un determinat model productiu de baixa qualificació, una nova configuració de les relacions socials i d´ increment de la desigualtat social, un nou model polític en el que els drets es comencen a difuminar-se progressivament, un Estat del benestar més feble i una concepció de l´educació en el que l´elitisme educatiu i els entrebancs a la democratització educativa seran una senyal més d´aquesta època. És aquest el futur que necessitam per a Balears i Espanya a nivell econòmic, social, educatiu i polític?

*Catedràtic d´universitat de la UIB