Que les administracions educatives no estan interessades en què als centres docents hi hagi directors preparats ho sabem des de fa temps. A tall d´exemple, a diferència de "tots" els altres països europeus, als centres docents d´Espanya no hi ha una plaça de director. Els directors com a categoria professional no existim, som un accident temporal dins la nostra vida professional docent. Té raó la plataforma Crida quan diu "Anam al revés d´Europa".

Mentre els informes internacionals diuen (és de sentit comú) que els processos de selecció tenen una forta repercussió en la qualitat del lideratge escolar, aquí tenim un nombre significatiu de centres en què el director va dimitir fa molts mesos (l´any passat) i a aquestes alçades del curs escolar, 10 dies abans de la seva finalització, no tenen substitut. I és que el procés permet que el nomenament es pugui fer fins al 25 de juny. Prova que en la nostra cultura escolar es valora poc el paper de les direccions en el bon funcionament dels centres.

A tall d´exemple, en un dels instituts d´ensenyança secundària en què la persona que ocupava la direcció va dimitir a principi de curs, tots els membres del claustre de professors han hagut de desfilar un per un a xerrar amb l´inspector, que farà una proposta de director o directora davant l´absència de candidats. A un altre centre, la directora dimissionària està rebent pressions, perquè continuï, de la mateixa inspectora que durant el curs l´advertia de la possibilitat d´obrir-li un expedient disciplinari. A un altre centre l´inspector ha rebut de paraula l´ordre de cercar un director davant l´absència „un cop més„, de candidatures, i a un altre els dos candidats que es presentaren han estat suspesos per la comissió de selecció. Tot un desgavell a les acaballes del curs i amb la planificació del proper pendent de fer: la qual cosa ens recorda les declaracions de la diputada Aina Aguiló, que es mostrava vehement quan deia: "Que dimiteixin, no ens faltaran substituts!".

L´estudi de l´OCDE Improving School Leadership (2008), considera important que els criteris de selecció s´ampliïn per disminuir l´autoritat conferida a l´antiguitat per tal d´atreure candidats dinàmics i amb bona formació. Així mateix, per assegurar una selecció objectiva i encertada, destaca que els responsables de les comissions de selecció necessiten directrius i capacitació.

La LOMQE determina que la comissió de selecció ha d´estar composta en més d´un 50% per representants de l´administració i la resta, en una proporció superior al 30% i inferior al 50%, per representants de la comunitat educativa del centre. Poca cosa més diu sobre el procediment, llevat que els candidats han d´haver exercit la docència almenys cinc anys.

A la gran majoria de CC AA la puntuació que es dóna al candidat prové dels mèrits (normalment 60%) i de la nota que es posa al projecte de direcció presentat (40%), com és el cas de les Illes Balears. D´entre els mèrits (en principi, plenament objectius, llevat de sorpreses, com no haver reconegut el màster d´expert en direcció escolar de la UIB) ens trobam diferències, bàsicament pel pes que es dóna als mèrits directament lligats al lloc que s´ha d´ocupar. Així, a la nostra CC AA dels quinze punts cinc poden venir d´haver ocupat càrrecs i dos de comptar amb acreditació o formació com a director.

Tot i comptar amb un gran consens, la valoració del projecte de direcció comporta certs problemes. No és fàcil aconseguir-ne una valoració objectiva, per més que es donin uns criteris d´avaluació comuns.

D´alguna manera aquest procés depèn de la capacitació dels membres de la comissió. A la nostra comunitat la comissió de selecció la formen dues persones de la comunitat escolar i tres de l´administració. Com s´han triat? La conselleria ha decidit que els tres components de l´administració siguin els mateixos en tots els casos.

El primer és una directora amb notable experiència i que, a més, té el seu centre certificat en gestió de qualitat (un característica amb valor afegit per a l´administració educativa ja fa bastants anys). Una persona, doncs, capacitada. L´altre és un inspector que fa molts anys que es dedica a fer els "expedients disciplinaris" que ha de gestionar la conselleria. Duu, per tant, molt de temps sense dedicar-se al seguiment del funcionament dels centres ni a fer propostes de millora dels seus projectes. Entenem que pot resultar desfasat. Finalment, el tercer membre és el més sorprenent. No ha estat mai director ni membre d´un equip directiu. És d´aquelles persones que entrà a la conselleria amb el nou Govern de torn. Quina capacitació té per fer una tasca tan delicada com és la de seleccionar els directors dels centres? Entenem que cap d´objectiva.

Desgraciadament, a la idealment desitjable valoració del projecte de direcció com a eina per avaluar allò que proposa fer el candidat, s´hi afegeix un altre problema: una vegada aprovats, els projectes de direcció es perden de vista, la Conselleria ni tan sols els conserva. No serveixen per acordar el famós contracte amb l´Administració, atès que aquesta no els té en compte per ordenar la seva relació amb els centres; no són el punt de partida per l´adjudicació de recursos; i no són la base de l´avaluació del rendiment dels directors ni del centre.

El document de l´OCDE manifesta que seria desitjable fer plans per a la successió dels directors „ identificar de manera proactiva i donar major impuls als possibles candidats„ atès que incrementaria la quantitat i la qualitat dels futurs líders escolars. Aquest procés s´hauria de començar al primer trimestre de cada curs escolar per assegurar-se que cap centre es queda sense candidat. Però ja hem demostrat que aquesta no és en aquests moments, malauradament, una prioritat d´aquesta administració educativa.