La vaga de fam que protagonitza Jaume Sastre ens reconcilia amb un univers en què els ideals tenen una presència destacada. Per això s´explica que des del poder es vulgui ignorar una consemblant actitud de resistència. Al cap i a la fi, se´ls fa mal d´entendre que algú faci o deixi de fer, digui o deixi de dir quelcom que no tingui una relació estreta i gairebé unívoca amb el benefici personal. L´idealisme, val a dir-ho, pensar i creure que paga la pena lluitar per la bellesa de les idees ans que per la materialitat dels interessos, copeja amb força l´establishment. És cert que el cos de Jaume Sastre s´afebleix cada dia que passa de dejuni, però ho fa en la mateixa mesura que el seu missatge es reforça agombolat pel ressò públic i per les mostres creixents de suport que rep. Agombolat, encara, per l´equanimitat de la causa que defensa.

Jaume Sastre (Sant Joan, 1959) és, per sobre de qualsevol altra consideració, un activista que ha esmerçat i esmerça les seves energies en pro de la defensa de la identitat, la cultura i la llengua de Mallorca. Des de diverses perspectives i escenografies, des de diversos àmbits d´actuació però sempre lluny de la militància partidista, la nació catalana i, per tant, Mallorca, és la seva passió, la seva dèria, son albir. Llicenciat en filologia i professor de català (actualment a l´IES de Llucmajor), voldria, sobretot, ser tingut com a mestre. Estima l´ensenyament,estima el tracte amb els alumnes i els pares i estima la relació amb els companys. Però és mes coses que un mestre. És un mestre vitalment i intel·lectualment compromès amb son temps i son país que estotja la força de la voluntat i de la intel·ligència per engegar i mantenir qualsevol empresa en què cregui. Com a prova irrefutable recordem l´assemblea de docents. Aquesta criatura al mes de setembre de l´any passat va ser capaç d´arreplegar més de cent mil persones als carrers de Palma per contestar la política educativa del president Bauzá. Doncs bé, no és que Jaume Sastre en sigui l´únic progenitor, de la criatura, però sí que és reconegut com un dels més entusiastes inspiradors i constructors (servem, doncs, ben fresc el record de la manifestació a la memòria, perquè quan Bauzá caigui, que caurà aviat, bona part de la feina feta la deurem als mestres).

Tanmateix, res no sorgeix del no res i tothom s´ha de reconèixer fill d´un aprenentatge i d´unes circumstàncies que donen raó de cada retrat personal. El cas de Jaume Sastre no n´és una excepció. Si volguéssim trobar una explicació a la incondicional persistència en les pròpies conviccions, potser esmentaríem que de ben nin en Jaume es vinculés amb la duresa del treball al camp. Amb aquesta vinculació, que, com és ben sabut, no admet abandó ni defalliment, segueix al dia d´avui per tenir cura de les dues quarterades que conra amb delit (l´amor a la terra, doncs, present a la seva vida en sentit físic/material i metafòric).Un defensor de la terra influït „així s´ho reclama„per un grapat de ben trobats mestres de l´institut Antoni Maura, a Ciutat, on va cursar el COU. Recorda Encarna Viñas „de qui va sentir parlar per primera vegada de l´escriptor surrealista André Breton„, Joana Nicolau, Sebastià Serra, Joan Quetgles i, sobretot, Josep Anton Baixeres, professor d´espanyol que els convidava a llegir llibres en català. I de l´època de batxillerat al seminari diocesà, que aleshores feia estona que havia girat l´esquena a la realitat de Mallorca i estava totalment castellanitzat, vol fer dues excepcions per esmentar Jaume Alemany, que els recomanava llibres de Bob Dylan, i Teodor Suau, que li ensenyà a mirar el cinema amb ulls crítics.

El pas per la universitat (tres cursos a Palma i dos a Barcelona) li regalà el contacte amb autoritats científiques de renom com els catedràtics Lluís Vicent Aracil „fundador de la moderna sociolingüística„, Jordi Llovet i Sebastià Serrano. I alhora que aprenia del no res les regles més elementals de sa llengua materna, aprofundia pel seu vent l´estudi del surrealisme de la mà de Luis Buñuel, Salvador Dalí (La vida secreta de Salvador Dalí), André Breton, Luis Aragon i Paul Éluard. Del surrealisme „el salt va ser qualitatiu!„ a l´estructuralisme per quedar ben amarat de Roland Bartres, Júlia Kristeva o Ferdinand de Saussure. Per aquella època va llegir Lacan i les obres completes de Freud al mateix temps que rebutjava l´existencialisme perquè, diu, el pessimisme i la derrota no l´interessaven: volia lluitar i guanyar, no perdre. Un altre tret remarcable del seu component intel·lectual és l´alt interès que manté per la publicitat i per l´art d´avantguarda, pel que suposen de creacions imaginatives que sintetitzen de forma eloqüent els missatges que transmeten.

Finalment, com que la figura de Jaume Sastre sovint s´ha trivialitzat, ens pot ser útil saber que el seu discurs nacional s´ha elaborat a partir de lectures gens ni mica trivials. Ha estudiat amb profunditat els moviments d´alliberació de les dones i de les minories ètniques i culturals, i recomana ferventment la lectura del tunisià d´origen jueu i llengua àrab Albert Memmi (Retrato del colonizado precedido por el retrato del colonizador). No debades, afegirem, sosté que les relacions entre Mallorca i Espanya s´han de interpretar en clau colonial, en clau d´una colònia subjugada i extorquida per la metròpoli (més d´un indicatiu avalaria la correcció d´aquesta tesi, però s´ha fet tard i ho deixarem per a un altre dia).

P.S.: Escriguis el que escriguis, fes saber a Bauzá que els mestres li plantarem cara fins al final. Prest o d´hora s´haurà de convèncer que pagarà un preu molt alt, massa alt, pels intents d´assimilació lingüística i cultural. La meva vaga de fam només és un revulsiu. Quan em pregunten fins a on vull arribar, sempre dic que vaig cremant etapes i així faig comptes continuar.