Es notable la confiança que els partidaris de la república tenen en aquesta forma de govern, si se pot dir així, com si els mals d´Espanya s´haguessin de resoldre tots amb la substitució de la monarquia per una república. Si em demanau si som monàrquic o republicà, vos contest: en un pla ideal, sub specie æternitatis, entenc que el règim monàrquic és mal de defensar amb arguments racionals. Que la biologia determini qui ha de regnar em sembla arbitrari i arriscat perquè llavors, si el rei que en resulti fa més bé o més malament el seu paper serà qüestió de sort. A un rei molt bo, el fill que l´haurà de succeir li pot sortir un espeltre. Si repassam la història (la d´allà on sia), hi trobarem reis que mereixen judicis molt distints, qualcun de totalment reprovable. A més, aquesta dependència dels capricis de l´herència que pesa damunt la monarquia pot repercutir sobre el destí d´una nació. Si el rei Martí l´Humà hagués tengut un descendent idoni per a succeir-lo, o si el fill que En Ferran el Catòlic va haver del seu matrimoni amb na Germana de Foix hagués surat, qui sap com seria ara la nostra configuració política, per ventura seríem independents d´Espanya. M´ho deia un col·lega del Principat: a Catalunya, la va perdre l´extinció de la seva dinastia. I no ho paga retreure els efectes que podia tenir el testament d´un rei, de vegades espantosament desencertats.

Però, ¿i en el pla de la realitat, sub specie temporis, en les nostres circumstàncies polítiques actuals? Aquí és quan em comencen a entrar dubtes. Davant la mala valoració que em mereixen els polítics que ens governen, tots elegits democràticament, em produeix un cert consol (no sé com ho hauria de definir) pensar que part damunt d´ells hi ha qualque cosa superior, per més que la capacitat d´actuar d´un rei constitucional sia quasi nul·la.

I també em deman: ¿m´agradaria més una Espanya amb el senyor Rajoy de president de la República? I si les Balears fóssim una república independent, amb En José Ramón Bauzá de cap d´estat, què? Ho heu pensat bé? Jo, morir per morir, me pens que encara m´estim més tenir-lo només de president del Govern dit autonòmic, baldament sia dependent de Madrid. Per què, hem de pensar, com ho deuen pensar els partidaris fervents d´una república, que el vot dels mallorquins seria diferent de l´actual? Alguns mals que m´inquieten profundament, com ara la situació lingüística, potser encara empitjorarien.

És la meva desafecció als polítics que ens comanden, sortits de les urnes, la que em desil·lusiona de la república. Amb un rei a dalt de tot de l´Estat, sempre em queda la mica de conhort de sentir que no tenen la dignitat suprema, que hi ha qualque cosa més part damunt d´ells,. Comprenc que aquest sentiment és mal de compartir, perquè també és mal d´explicar.

Una raó que al·leguen els contraris a la monarquia és que és cara de mantenir. Si és així, és qüestió d´asseure´s i treure comptes. Abans de tocar res, hem d´estar ben segurs que mantenir un president no ha de resultar igual de car o més. He sentit dir que el president d´Itàlia costa bastant més que algunes monarquies europees, inclosa l´espanyola. Mirau que si fos ver! Llavors se poden cercar maneres de reduir (retallar, com diuen ara) la despesa real (els normativistes llegiu: reial) després de calcular quin tant per cent representa dins la de tot l´aparat estatal, que diuen que fa feredat (jo som propens a trobar barata la monarquia perquè no voldria esser rei ni si em pagaven un sou quatre vegades més alt que el del monarca més car de la terra).

Dins la meva ignorància del tema, pens que Espanya (incloses les autonomies) necessita repastar a fons, i començant per la base, vull dir, per aquells que voten, o no voten, que és la manera més poc intel·ligent de votar. Què aclariríem capgirant-ho tot, reformant la Constitució, o fins i tot fent-ne una de nova, si acabaven comandant els mateixos o uns altres de per l´estil? És ver que els resultats de les darreres eleccions permeten entrellucar a l´horitzó una tènue claroreta crepuscular, però jo els hauria volguts molt més contundents.

Segurament parl des d´un desencís profund. Un dia, En Guillem d´Efak em va dir: "Podem discrepar en qüestions de fe, però tu, com jo, deus creure en l´home" (volia dir en la humanitat). Jo li vaig contestar: "Doncs no. Puc creure en qualcú en particular, però la humanitat en conjunt m´inspira una desconfiança total".

P.S.: redactat aquest article, rep la noticia de l´abdicació del rei d´Espanya. Crec que ha fet una santa cosa. Al jove príncep que ha d´esser rei, li desig intel·ligència i encert. Li farà molta falta, a ell i de retop ens podria fer bé a nosaltres.