No hi ha cap dubte que quan se donen a conèixer els resultats de les diverses proves de PISA, aquests no deixen indiferents a ningú, tothom hi ha de dir la seva: mitjans de comunicació, polítics, professors i mestres, pares, experts en educació, opinadors, etc. Sembla com si PISA fos, per a alguns, una mena de bíblia educativa o si es vol la classificació vertadera de l´educació dels països; és a dir, el rànking mundial de l´educació. Però de les anàlisis que es fan, podem plantejar, d´entrada, una sèrie de conclusions: un desconeixement real sobre el que representen aquestes proves, una anàlisi esbiaixada dels resultats, una manca de profundització sobre ells, una concepció determinada de l´educació o una utilització interessada de les dades obtingudes tant des de la perspectiva política com des de la perspectiva pedagògica. Efectivament resulta absolutament necessari analitzar els resultats, sabent del què parlam realment. Anem, doncs, per parts, una vegada que ha passat el temps de les emocions viscerals i de la precipitació de les anàlisis.
Així, en primer lloc, resulta una dada significativa que els estudis sobre el rendiment educatiu siguin realitzats per la OCDE i no per la UNESCO. I no se tracta, en la meva opinió, d´una qüestió anecdòtica, sinó que aquest fet demostra la concepció, fonamentalment, economicista, pragmàtica i mercantilista que hi ha darrera aquest tipus d´informe. No se tracta de negar la relació important i significativa que hi ha entre economia, educació i mercat de treball, sinó simplement posar de manifest que no sigui un organisme com la UNESCO, l´encarregat de dur a terme aquestes investigacions educatives, ateses les seves funcions, les seves característiques i la seva responsabilitat sobre l´educació i la cultura.
En segon lloc, tot i la importància que tenen els resultats de l´aplicació de les proves de PISA als diversos països analitzats, cal posar de manifest que amb aquestes avaluacions no s´analitza tot el sistema educatiu, sinó, simplement, una part molt concreta, encara que significativa del mateix. Unes avaluacions que ens aporten evidències interessants sobre el funcionament de l´escola, però que deixen de banda tot un seguit d´aspectes que són claus alhora d´analitzar la funció de l´educació. En aquest sentit és, totalment, necessari conèixer les característiques de les proves que s´apliquen; així, el Programa per a l´Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA, en la sigla en anglès) es basa en proves validades que es realitzen cada tres anys a una mostra representativa d´alumnat de quinze anys de 65 països, analitzant les competències adquirides pels estudiants en llengua, matemàtiques i ciències; a més cal afegir que la darrera prova realitzada, analitza les habilitats pràctiques dels estudiants.
De totes maneres, aquestes anàlisis de les competències no se fan en abstracta. En aquest sentit, cal tenir en compte que abans de realitzar l´examen completen un qüestionari en el qual detallen aspectes de la seva vida, família i actitud cap a l´estudi per avaluar el seu context personal. També els directors dels centres que passen els tests envien informació sobre el col·legi. Totes aquestes qüestions relatives a l´entorn socioeconòmic de l´estudiant i com influeix en el seu rendiment, es tenen en compte a l´hora d´analitzar els resultats. És important conèixer aquesta dada ja que ajuda a contextualitzar els resultats de PISA. A més la comparabilitat internacional i la realització de les proves de forma temporal són aspectes que cal valorar de forma significativa. Tanmateix hi ha crítiques importants tant des de la perspectiva metodològica com per la forma d´aplicar dites proves, que no se poden desconèixer ni deixar de banda, però que no poden invalidar el que aporta aquest informe educatiu de la OCDE.
En tercer lloc, i tal com es deia abans, els resultats de PISA provoquen quan es donen a conèixer, un allau de reaccions poc meditades, poc reflexionades. I van des de la desqualificació de les proves i del que representa PISA, fins a posar en qüestió tot el sistema educatiu espanyol, parlant de desastre, de fracàs, de drama... I sobre tot justificant les reformes educatives que, com la LOMCE, son definides com a necessàries i salvadores de la situació desastrosa de l´escola espanyola; i la realitat dels resultats necessita de matisacions, necessita d´anàlisis fins, necessita de asserenar les reflexions i els comentaris. Així, tot i que els resultats de PISA per a Espanya, són millorables, i en alguns casos, mediocres, cal posar de manifest les diferències entre les diverses comunitats autònomes; per exemple, País Basc i Navarra, amb la mateixa llei educativa que el conjunt d´Espanya, tenen uns resultats superiors a la mitja de la OCDE. Balears, malgrat estar la cua a nivell d´Espanya, ha millorat els seus resultats en els darrers anys.
Tanmateix els resultats generals existents posen de manifest algunes conclusions, si tenim en compte les anàlisis realitzades per diversos experts de PISA (Jorge Calero, Mª Luz Martínez, Julio Carabaña o Andreas Schleicher): 1) El mesurament que es fa a PISA és d´una escala que oscil·la entre 300 i 700 punts aproximadament, en la qual Espanya se situa majoritàriament en el nivell mitjà en les tres competències, i les diferències entre Espanya, la UE i l´OCDE són molt poc significatives, que traduïdes al nostre habitual sistema d´avaluació serien de dècimes o centèsimes; fins i tot alguns parlen d`una diferència d´un trimestre.
2) Per què no es diu que Espanya supera a Estats Units o Suècia en matemàtiques, o a Luxemburg, Noruega o Itàlia en ciències o a Islàndia, Israel o Eslovènia en lectura? És que aquesta dada no interessa? I en el cas que no interessi, per què?
3) Espanya és un país de l´OCDE, que parteix d´uns nivells educatius inferiors als d´una gran part d´aquests països; així podem afirmar que Espanya l´any 1991 partia amb una taxa d´analfabetisme del 20,30% localitzat principalment en les comunitats autònomes del sud. Aquesta dada és fonamental per entendre què passa a Espanya i quins són les nostres expectatives pel que fa a aquest informe.
4) Segons PISA, Espanya duplica el percentatge d´alumnes de quinze anys els pares dels quals tenen un nivell educatiu baix. PISA informa també que el nivell educatiu dels pares incideix significativament en el rendiment de l´alumnat. No obstant això, aquest factor distant entre Espanya i l´OCDE mostra grates sorpreses per a Espanya ja que l´alumnat que prové d´aquest nivell obté millors resultats en comparació de la mitjana de l´OCDE i UE, la qual cosa vol dir que el sistema educatiu espanyol ha sabut contrarestar millor les diferències procedents d´entorns socials, econòmics i culturals menys afavorits. També és cert que els resultats de PISA són millors en l´alumnat els pares del qual ocupen llocs de treball qualificats. La diferència de rendiment arriba a ser de fins a 80 punts sobre l´alumnat els pares del qual tenen treballs de baixa qualificació.
5) Destaquen els resultats d´Espanya que aconsegueix que hi hagi menys joves en els pitjors nivells en lectura i ciències que en la UE i en la resta de l´OCDE, amb diferències de vint i quinze punts, contribuint d´aquesta forma decididament a la cohesió social i a la inclusió; es a dir, PISA situa al sistema educatiu espanyol entre els més equitatius de l´OCDE, proper als de Noruega o Finlàndia i més equitatiu que, entre uns altres, els de Corea del Sud, Japó, Suïssa o Països Baixos.
6) PISA també mostra que els alumnes no repetidors aconsegueixen uns resultats molt bons, superiors a la mitjana de l´OCDE i la UE, fins i tot millors que Corea i Japó. Els repetidors es troben en cursos inferiors, mostren un baix rendiment i risc d´exclusió social.
Tot i que podríem seguir donant resultats i anàlisis, és evident que les que hem mostrat, demostren que PISA ens dóna conclusions interessants, que la situació educativa no és simple sinó complexa i plural, que és necessari millorar en qualitat i no disminuir en equitat, o que hi ha molts d´opinadors i polítics que fan anàlisis simplistes i uniformes, des de el desconeixement, la desqualificació i la utilització política i ideològica. PISA no és tota la veritat educativa, però tampoc no se pot desqualificar en la forma com alguns realitzen. Dona dades que cal analitzar i sobre les que cal reflexionar. Però l´educació, l´escola és, tal com hem dit, molt més que PISA. I això és fonamental tenir-ho en compte.
Per tant, el que seria un error és dirigir les necessàries reformes educatives en funció del què avalua PISA. Una qüestió a la que la LOMCE „molt més que una llei educativa„ sembla que se dirigeix: donar resposta als criteris avaluatius de PISA, i la Formació Professional Bàsica, amb l´objectiu, fonamental, de maquillar les estadístiques de l´abandonament escolar; d´aquesta manera tindríem el trencaclosques perfecte, sobre el qual poder afirmar que l´educació a Espanya millora gràcies a la LOMCE.
Així doncs, de les dades de PISA i d´altres informes, se dedueix que la situació educativa a Espanya és millorable, però partint d´una anàlisi rigorosa, d´un tractament mediàtic i polític racional, de la recerca d´una estabilitat i d´una continuïtat educativa, de l realització d`una flexibilització i simplificació de la legislació i dels currículums, d´una aposta per l´autonomia de centres, d´un nou model directiu i de la necessària participació educativa, d´una política a favor de la diversitat, de la qualitat i de l´equitat... I tot això només es pot fer des de el diàleg, el consens i la racionalitat pedagògica.
En qualsevol cas, PISA ens dóna informacions, ens dóna dades i conclusions; ens ajuda a reflexionar sobre el que volem fer de la nostra educació, del nostre país. Però l´educació es molt més que PISA, hi ha altres dades, altres informes, altres resultats que cal conèixer. Així, mentre alguns volen ésser finlandesos o altres coreans..., el camí de l´educació l´hem de dissenyar nosaltres mateixos; tenim els instruments, tenim coneixements, tenim informacions i dades...; ens falta, segurament, la voluntat política i social per a millorar la nostra educació de forma seriosa.
