El canvi educatiu fonamental del segle XXI és crear centres escolars que assegurin l´èxit educatiu per a tots els alumnes, en tots els indrets. La direcció escolar ha de centrar els seus esforços per aconseguir-lo. En les experiències i en la literatura internacional es fa palesa la importància dels directors: si el professorat és la clau de la millora, la direcció influeix en la seva motivació i capacitats, així com en l´ambient i l´entorn escolars.

A pesar d´això, en els darrers anys és difícil trobar directius per als centres de Balears (la meitat de les vacants no es cobreixen), i per això convé matisar alguns aspectes referents a la funció directiva. Entenem l´exercici de la direcció com un "lideratge per a l´aprenentatge" vinculat amb els resultats dels alumnes (cognitius, afectius, socials) i els del centre. Actualment aquest lideratge resulta gairebé impossible de dur a terme, ja que els centres escolars constitueixen "organitzacions dèbilment articulades". L´atomització i fragmentació de l´ensenyament i l´individualisme dificulten la col·laboració i l´avaluació conjunta d´allò que s´ha planificat.

Des d´ADESMA reclamam un canvi en les atribucions i les competències dels directius en la línia del procés engegat a Catalunya, on els decrets d´autonomia i de direcció aprofundeixen en el procés de descentralització i transferència de responsabilitats de l´administració als centres (autonomia) i als seus directors, els quals deixen de ser buròcrates centrats en "l´administració del centre" i assoleixen noves competències, per exemple en la gestió de personal, ja que participen en la selecció d´una part del professorat per tal de poder atendre i potenciar les capacitats i aptituds de l´alumnat.

Sabem que la capacitat de canvi dels centres educatius no es pot imposar verticalment, com demostren les successives reformes fallides, i per això és necessari que el lideratge de la direcció es dilueixi, que constitueixi una qualitat de l´organització, i sigui, per tant, compartit. L´equip directiu ha de tenir un efecte "catalitzador" en el desenvolupament dels projectes de centre, sense que això suposi atribuir-li factors causals que no li pertanyen. No creim en un lideratge "heroic" sinó distribuït, que promogui la creació d´una estructura escolar robusta, amb implicació de tots els agents.

Com a conclusió, proposam: establir un marc normatiu propi d´autonomia i direcció de centres escolars. Fer de la direcció una opció professional atractiva, per atreure els millors candidats. S´ha de potenciar la carrera professional, la formació i la remuneració. Apostar per un lideratge educatiu, transformador i distribuït, no burocràtic, centrat en les dimensions de la funció directiva que la fan eficaç: establir objectius d´aprenentatge, obtenir recursos de manera estratègica, planificar, coordinar i avaluar l´ensenyament, i participar en el desenvolupament professional dels docents.

Com diu A. Bolívar (2010), no n´hi ha prou de tenir algunes bones escoles que funcionin bé, sinó que s´ha de fer de cada escola una gran escola. La funció directiva ocupa, sens dubte, un lloc en aquesta tasca.